El disbarat de la Lomce

Des de fa uns anys ha calat la idea que hem anat aprenent coses d'economia que mai haur¨ªem arribat a imaginar. Ens hem llegit articles, informes, prescripcions i balan?os com mai ho haur¨ªem fet i hem cregut fins i tot que pod¨ªem tenir alguna idea del que significa entorn del 2% del PIB d'Europa, o alguna cosa per l'estil. No ¨¦s veritat, ¨¦s una fal¡¤l¨¤cia d'il¡¤lusionistes, i els m¨¦s prudents ens hem limitat a llegir en aquest diari Xavier Vidal-Folch, gaudint amb columnes tan contundents com incre?blement intel¡¤ligibles, i sovint alguns m¨¦s, economistes consagrad¨ªssims com Anton Costas o, m¨¦s estupendament, Paul Krugman i Joseph Stiglitz. Ells ens ratifiquen la il¡¤lusi¨® d'haver ent¨¨s alguna cosa de la crisi, els problemes del deute, el p¨²blic i el privat, i un etc¨¨tera generalment curt.

El que ¨¦s formidable ¨¦s que davant el drama grec (gent pobra acceleradament empobrida) tamb¨¦ ens han ajudat, i ara recordo sobretot Stiglitz. Ja no cal apel¡¤lar al propi sentit com¨² (desinformat i banal) ni tan sols escoltar els economistes que convida el Gran Wyoming, ni cal nom¨¦s conjecturar tot sol que tot ¨¦s un immens disbarat. Quan Stiglitz suggereix un inter¨¨s pol¨ªtic en la duresa negociadora dels poders europeus no est¨¤ fent una an¨¤lisi econ¨°mica, ben cert, sin¨® pol¨ªtica.

No obstant aix¨°, la base de la seva an¨¤lisi pol¨ªtica ¨¦s precisament l'an¨¤lisi econ¨°mica i la irresponsabilitat flagrant dels avui creditors a l'hora de prestar diners i fer negocis. Que ning¨² em cregui: no en tinc ni idea. Per¨° s'assembla al que diu Stiglitz que ha passat despr¨¦s que el mateix Stiglitz i uns altres diguin una vegada i una altra que els ¨²ltims sis anys d'aplicaci¨® de les pol¨ªtiques europees contra la malversaci¨®, la indol¨¨ncia i la niciesa grega han portat el pa¨ªs a indicadors propis de les zones de guerra o cat¨¤strofes maj¨²scules.

No hi ha comparaci¨® possible entre Gr¨¨cia i les crisis pol¨ªtiques que ha anat deslligant de manera obstinada Jos¨¦ Ignacio Wert

No hi ha comparaci¨® possible entre Gr¨¨cia i les crisis pol¨ªtiques que ha anat deslligant de manera obstinada Jos¨¦ Ignacio Wert, amb l'abstenci¨® medi¨¤tica del seu segon al ministeri, Jos¨¦ Mar¨ªa Lassalle, un home d'altres maneres, una altra afectivitat i fins i tot una altra sensibilitat dins de la dreta o la dreta de centre. El relleu del ministre per raons sentimentals ha donat pas en el c¨¤rrec no al seu segon Lassalle, com algun ingenu va poder pensar, sin¨® alg¨² que tots els retrats d'urg¨¨ncia deixen molt afavorit, I?igo M¨¦ndez de Vigo, veter¨¤ i fiable per¨° en tr¨¤nsit cap a final d'any.

I no obstant aix¨°, la Lomce segueix en marxa amb una desacomplexada hostilitat contra els estudis human¨ªstics, disposada a la humiliaci¨® de la tradici¨® liter¨¤ria i filos¨°fica, a punt d'esclatar d'orgull per deixar en dues hores setmanals l'estudi de les literatures en comunitats biling¨¹es, que acaben dedicades a la llengua, i sobretot delatora quan elimina aquelles mat¨¨ries poca-soltes, quixotesques, valle-inclanesques, planianes, goytisolianes o ferlosianes de les proves d'acc¨¦s a la universitat, com si aix¨ª?animessin?els xavals a creure que ¨¦s de deb¨° una grand¨ªssima p¨¨rdua de temps obrir a l'iPad o a la tauleta un assaig de Ferlosio, una novel¡¤la de Goytisolo o un poemari de Gil de Biedma: quina ximpleria, si ni tan sols puntua.

Aquesta aprensi¨® privada est¨¤ entre professors solvents que avui viuen amb estupor l'arribada de la nova legislaci¨®. Quan ho diuen en p¨²blic ¨Cper exemple en el document titulat ?Adi¨®s a la literatura?, firmat per Carlos Alcal¨¢, Teresa Barjau i Joaquim Parellada¨C ho fan amb una argumentaci¨® impecable i sense alarmisme d'ostentaci¨® i pandereta perqu¨¨ denuncien un fons tena?: la vexaci¨® que la dreta catalana i espanyola en el poder han aplicat a la tradici¨® human¨ªstica cl¨¤ssica i moderna i el menyspreu pel plaer i el riure de llegir savis sense corbata, escabellats o rapats com skins, amb tacotes per tot arreu, bevedors i proca?os, o prudents i met¨°dics, i fins i tot perdularis i delinq¨¹ents.

Res d'aix¨°, monada, diuen Wert i la seva llei als que vivim encara en l'anacronia de creure que en la literatura i el pensament hi ha plaer i saber, o millor, plaer i plaer, que ¨¦s la forma exaltant de saber. Confiem que alg¨² aturi el disbarat, i si s¨®n I?igo M¨¦ndez de Vigo i Jos¨¦ Mar¨ªa Lassalle, encara millor, per fer-ho tan aviat com sigui possible.

Jordi Gr¨¤cia ¨¦s professor i assagista