Vict¨°ria nacionalista

Dia 28 d'octubre del 1940. Gel¨®s dels fulgurants ¨¨xits militars que el seu aliat Adolf Hitler ha collit durant el semestre anterior a l'Europa occidental, Benito Mussolini accentua les seves apet¨¨ncies d'hegemonia balc¨¤nica i envia a Atenas un ultim¨¤tum: en el termini de 6 hores i com a prova de la seva neutralitat, Gr¨¨cia ha d'autoritzar l'ex¨¨rcit itali¨¤ a endinsar-se al pa¨ªs hel¡¤l¨¨ i ocupar ¡°defensivament¡± els punts estrat¨¨gics que cregui necessaris, sobretot a la costa j¨°nica.

El receptor del missatge de Roma ¨¦s el general Ioannis Metax¨¤s, que amb la benedicci¨® del rei Jordi II ha instaurat el 1936 una dictadura feixista que pret¨¦n impulsar l'anomenada tercera civilitzaci¨® hel¡¤l¨¨nica sobre un pa¨ªs arcaic, endeutat i famolenc: el PNB per habitant ¨¦s un 10% del brit¨¤nic, i les calories disponibles per a un grec amb prou feines arriben al 25% de les que pot consumir un angl¨¨s... I, no obstant aix¨°, el dictador Metax¨¤s respon al Duce amb un NO rotund, amb el suport de la societat grega en bloc, incloent els perseguits comunistes del KKE. Encara avui, el 28 d'octubre (l'Ep¨¦tios tu Oji o Aniversari del No) ¨¦s festa nacional a Gr¨¨cia, i sens dubte a aquest dia es referia Alexis Tsipras en la seva arenga final de divendres passat a Syntagma, quan va instar la ciutadania a ¡°dir una altra vegada no als ultim¨¤tums, que de vegades es converteixen en un bumerang¡±.

El de Mussolini ho va ser. Des d'aquella tardor i fins al mar? seg¨¹ent, els esparracats combatents grecs van humiliar les divisions italianes a les muntanyes de l'?piro i Alb¨¤nia, fet que va inspirar a Winston Churchill aquelles belles paraules: ¡°Ja no hem de dir que els grecs lluiten com herois, sin¨® que els herois lluiten com grecs¡±. Despr¨¦s, l'abril del 1941, es va produir la invasi¨® alemanya, p¨°rtic d'una ocupaci¨® atro? que, no obstant aix¨°, va galvanitzar encara m¨¦s el patriotisme i l'esperit de resist¨¨ncia.

Els eur¨°crates de Brussel¡¤les, en la seva negociaci¨® amb Gr¨¨cia, van menysprear el factor orgull nacional, potser perqu¨¨ s¨®n incapa?os d¡¯entendre res que no sigui quantificable en les xifres de l¡¯Eurostat

Amb aix¨° del nacionalisme passa que, mentre els uns s'emporten la (mala) fama, tots carden la llana, i els grecs, entre els que m¨¦s. Per¨° no nom¨¦s els ¡°nacionalpopulistes d'extrema esquerra¡± de Tsipras i els ultres antieuropeus, sin¨® l'arc pol¨ªtic sencer: no van ser governs de Syriza, sin¨® respectables i europeistes gabinets del Pasok i de Nova Democr¨¤cia els que, des del 1991, han posat tota mena d'obstacles al reconeixement internacional de l'antiga Maced¨°nia iugoslava. I aix¨° apel¡¤lant a plets simb¨°lics (la disputa pel Sol de Vergina!) i querelles nominals (¡°Maced¨°nia ¨¦s un nom grec¡±) que tothom qualificaria de rid¨ªculs si no els abander¨¦s un Estat sobir¨¤, aquell artefacte que ¨Csegons el parer d'alguns¨C no serveix per a res...

Els eur¨°crates de Brussel¡¤les, en la seva negociaci¨® amb Gr¨¨cia, van menysprear aquest factor ¨Cl'orgull nacional, el nacionalisme¨C, potser perqu¨¨ s¨®n incapa?os d'entendre res que no sigui quantificable en les xifres de l'Eurostat. I Alexis Tsipras ha sabut capitalitzar aquest sentiment per enfortir el seu lideratge i sumar suports que van molt m¨¦s enll¨¤ de l'electorat de Syriza. Per¨°, per sobre dels seus efectes pol¨ªtics interns, el resultat categ¨°ric del refer¨¨ndum grec suposa un rev¨¦s sever per a tots els fetitxistes de l'statu quo.

Em refereixo a aquell nodrit cor d'endevins ¨Cnodrit i soroll¨®s, sobretot, al sud dels Pirineus¨C que, des de fa diversos anys, no es cansen de repetir la mateixa cantarella: ¡°Si els escocesos voten per la ruptura del Regne ¨Cdeien l'estiu passat¨C, autom¨¤ticament sortiran de la Uni¨® Europea¡±; ¡°una Catalunya independent quedaria autom¨¤ticament fora de l'euro i de la UE¡±; ¡°i en aquest cas ¨Cafirmen els m¨¦s apocal¨ªptics¨C ser¨ªem com Kosovo, o com Somalil¨¤ndia...¡±.

Doncs b¨¦, la ciutadania grega li va fer diumenge passat una rotunda botifarra al diktat del v¨¨rtex de la UE. I, no obstant aix¨°, no sembla que, des del dilluns 6 de juliol, s'estigui complint la doctrina Garc¨ªa-Margallo i Gr¨¨cia vagui per l'espai sense cap reconeixement ni ancoratge. Tampoc fa l'efecte que el no hel¡¤l¨¨ suposi l'expulsi¨® autom¨¤tica de l'eurozona, ni la tornada fulminant a la dracma, ni...

L'escenari postrefer¨¨ndum no ¨¦s f¨¤cil. Per¨°, encara que Gr¨¨cia suposi nom¨¦s el 2% del PIB de la UE (m¨¦s o menys, com Catalunya), tot fa pensar que tant les institucions europees com Atenes ho afrontaran negociant. Les dues parts tenen molt a perdre, i totes dues respecten el resultat d'un vot democr¨¤tic.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.