L¡¯encant dels mercats

Els Encants a Barcelona tenen set segles d'antiguitat. Sembla que eren el mercat predilecte per vendre els b¨¦ns d'un difunt per alleujar la v¨ªdua i pagar possibles deutes. Ara, els Encants se situen sota el paraigua catedralici, i no s¨¦ si gaire protector, aixecat al costat del TNC. Despr¨¦s hi ha, entre els cl¨¤ssics, el mercat dominical de Sant Antoni, b¨¤sicament de llibres, cromos, videojocs i pel¡¤l¨ªcules. Per¨° a Barcelona, els caps de setmana se celebren un nombre creixent de mercats on una part dels venedors no s¨®n professionals de la segona m¨¤. No tots s¨®n iguals. N'hi ha que cobren una entrada m¨°dica i d'altres s¨®n d'acc¨¦s lliure. N'hi ha amb llibertat de preus i d'altres on tot val un euro. N'hi ha que estan instal¡¤lats en una pla?a i d'altres, en espais coberts. El darrer que vaig visitar va obrir en un espai de coworking, CREC, als peus de Montju?c.

Josep Puig, coordinador d'On the Garage, munta, entre d'altres, una vegada al mes a l¡¯Ovella del Poble Nou un mercat on tot costa un euro. Tamb¨¦ l'entrada. Al principi, l'acc¨¦s era gratis per¨° la necessitat d'evitar aglomeracions va recomanar aquesta cautela. ¡°A m¨¦s, ajuda a cobrir despeses¡±, comenta. El mercat obre a les 11 del mat¨ª, per¨° a les 9 ja hi ha qui fa cua. S¨®n els professionals del gremi, de botigues de segona m¨¤, que saben que al cap d'un parell d'hores all¨¤ dins amb prou feines quedaran gangues, encara que el preu d'un error ¨¦s rid¨ªcul. A les 11, un diumenge, la cua per entrar-hi era de m¨¦s de 400 persones. Puig va tenir la idea de posar un preu ¨²nic perqu¨¨ ¡°el regateig aqu¨ª no s'ent¨¦n¡±, no se sap fer. ?bviament, els venedors que exposen mercaderia no estan a l'espera d'un gran negoci. ¡°Hi ha qui ve per passar-s'ho b¨¦. Estudiants que fan una miqueta de caixa per al viatge de fi de curs, professionals que buiden pisos o particulars que alleugereixen els armaris...¡±.

El regateig aqu¨ª no s¡¯ent¨¦n¡±

Un altre que cobra entrada (dos euros) ¨¦s el Palo Alto Market, al carrer dels Pellaires. Per¨° a dins hi ha una nota de sofisticaci¨® que no tenen altres. Els preus s¨®n lliures i els productes no s¨®n, majorit¨¤riament, de segona m¨¤. Un dia que vaig anar-hi, a dins de l'illa urbana on hi ha el taller de Mariscal, el germ¨¤ del qual est¨¤ darrere de l'invent, hi havia un rac¨® per descansar de l'enrenou i prendre's... unes ostres amb cava. Definitivament, una altra clientela.

Per¨° la gran majoria s¨®n d'entrada lliure. N'hi ha ¨Ca l'estaci¨® de Fran?a i a la pla?a del Mar de la Barceloneta¨C amb un cert predomini del que s'anomena vintage, concepte que t¨¦ contorns una miqueta difuminats i de vegades es confon amb retro o, simplement, vell.

Del que hi ha m¨¦s, en tots, s¨®n peces femenines. Per¨° el repertori de mercaderia ¨¦s dif¨ªcil de catalogar. He vist: calculadores, ulleres, sifons, molinets de caf¨¨, m¨¤necs de dutxa, estoigs mig buits de Caran d¡¯Ache, pipes, cat¨¤legs filat¨¨lics del 1980, rellotges de paret, aspiradores, perruques, flautes, barbies una miqueta maltractades (es venien a 4 euros) o minipimers (10 euros).

Un jove que desmuntava la parada (roba de quan feia batxillerat) havia guanyat uns cent euros

L'associaci¨® cultural Freedonia munta el Fleadonia a la pla?a Salvador Segu¨ª, davant de la Filmoteca. Abans ho feien al carrer Lleialtat, ¡°una zona deprimida en l'aspecte comercial¡±, explica Coke (¡°escriu-ho amb k o amb q, com vulguis¡±), el president de Freedonia. Com que no era zona de pas hi posaven m¨²sica, per¨° una ve?na es va queixar i el mercat va haver de ser mut. Al final van emigrar a una zona m¨¦s concorreguda. Ara col¡¤laboren amb la gent del Flea Market, que se celebra a la pla?a Blanquerna, a l'esquena del Museu Mar¨ªtim, per a la gesti¨® conjunta del lloguer d'espais i tr¨¤mits burocr¨¤tics. Jubilats, aturats i ONG que vulguin tenir la seva paradera amb ells tenen descompte. Els organitzadors, a m¨¦s, gestionen el lloguer de cadires i taules i tramiten la llic¨¨ncia municipal que ha de pagar el paradista. El dia que vaig visitar el de la pla?a Blanquerna, un jove que desmuntava la parada (roba de quan feia batxillerat) havia guanyat uns cent euros.

Jos¨¦ Ram¨®n Lasu¨¦n i Ezequiel Bar¨® han escrit que les ciutats s¨®n aglomeracions de persones amb el prop¨°sit de viure juntes per consumir millor i amb m¨¦s seguretat. Per aix¨°, el mercat ¨¦s una pe?a fundacional. Mentre explico tot aix¨° a la redacci¨®, dos companys, joves, m'expliquen que tot el que han comprat ells de segona m¨¤ ho han fet en p¨¤gines web, des d'Internet. Em parlen, per exemple, de Wallapop. N'hi ha, expliquen, d'especialitzades en objectes d'Ikea que, a m¨¦s a m¨¦s, tenen el moble muntat. Per¨° aquest m¨®n ¨¦s una altra hist¨°ria.