La in¨¨rcia de les tend¨¨ncies

Abans de publicar la seva primera novel¡¤la, Primavera, estiu, etc¨¨tera (2011), els lectors de Vilaweb ¡ªaquella revista digital que, a vegades, per con¨¨ixer qu¨¨ pensa alg¨² sobre la realitat, en comptes d¡¯entrevistar-lo s¡¯estima m¨¦s confiar en la poca fiabilitat de les xarxes socials¡ª ja podien saber des de 2007 que Marta Rojals (Palma d¡¯Ebre, 1975) era una escriptora dotada d¡¯un enorme instint per retratar les pen¨²ries d¡¯una generaci¨® ¡ªla seva¡ª que no havia aconseguit integrar-se al mercat laboral i a la qual s¡¯havia escatimat el confort prom¨¨s.

En els articles que hi escrivia ja es podia veure que Rojals entenia l¡¯articulisme com la vehem¨¨ncia i la tensi¨® d¡¯un instant suscitat per les diferents maneres d¡¯exasperar que tenen tot sovint les coses de cada dia. Tamb¨¦ s¡¯hi observaven una s¨¨rie de fets gens secundaris: que l¡¯autora no considerava que la l¨°gica del discurs fos un factor insignificant, que posse?a uns recursos argumentatius ret¨°ricament s¨°lids, que sabia descriure i narrar, que aconseguia coordinar les distintes parts del discurs, i que tant l¡¯humor com la ironia, a les seves mans, esdevenien unes eines eficaces de persuasi¨®. Ara, a No ens calia estudiar tant, el lector t¨¦ l¡¯oportunitat de llegir una selecci¨® d¡¯aquells textos, que tant poden interessar als lectors a qui agrada seguir la cr¨°nica de les ¨²ltimes tend¨¨ncies de la societat com als partidaris del pensament senzill de les consignes.

No ens calia estudiar tant, de fet, ¨¦s un llibre que cont¨¦ dos llibres. D¡¯una banda hi ha el que est¨¤ destinat al lector que ja sap cap a quina banda es dirigir¨¤ l¡¯autora per concloure l¡¯article, que ja coneix per endavant quins s¨®n els prop¨°sits de les el¡¤lipsis que practica, que ja sap cap on es decantar¨¤ el xoc de conceptes que fa servir, quin ¨¦s el final gens sorprenent que busca: la culpa de tots els mals, de totes les adversitats i tots els contratemps quotidians, de totes les incongru¨¨ncies morals, de les iniciatives dements que surten dels despatxos, de les estafes que sovintegen en l¡¯¨¤rea dels afers p¨²blics, dels t¨°pics del llenguatge, de les coses que no funcionen, de l¡¯absurd de tot plegat, pot ser de Jim¨¦nez Losantos, de Vargas Llosa o del diari El Mundo, pot ser de la Casa Reial, pot ser dels no creients en el nacionalisme ¡ªaltrament anomenats ¡°dependentistes¡±, per no usar el despectiu ¡°botifler¡±¡ª, pot ser de Ciutadans ¡ªdit a la manera castellana, per fer riure¡ª, pot ser de Duran i Lleida, i ¨¦s sempre, sempre, de la Constituci¨®, del govern d¡¯Espanya i del Partit Popular de Mariano Rajoy. No ¨¦s que aquest bloc d¡¯articles no pretenguin la perfecci¨® ni s¡¯alimentin de la subtilesa estil¨ªstica ¡ªla majoria d¡¯ocasions, gaireb¨¦¡ª, per¨° en l¨ªnies generals el que hi predomina ¨¦s la voluntat d¡¯escriure com si res fos dificult¨®s, ambigu o impur per satisfer la criatura ¨²nica i vasta de l¡¯orgull malferit del p¨²blic nacionalista: el que predomina aqu¨ª ¨¦s la in¨¨rcia que mant¨¦ els prejudicis.

Per sort, per¨°, a No ens calia estudiar tant hi ha tamb¨¦ un altre llibre, que s¡¯av¨¦ molt m¨¦s amb el que s¡¯insinua en el t¨ªtol, directament vinculat amb la realitat inc¨°moda que planteja la narrativa de Rojals ¡ªsobretot a L¡¯altra, la seva segona novel¡¤la¡ª, amb les ¡°maneres de dissimular, de fer veure que encara som all¨° que ja no podem ser¡±, amb ¡°l¡¯antiga classe mitjana que pot fer veure que encara ho ¨¦s, perqu¨¨ ha heretat les escorrialles d¡¯un estat del benestar en ru?nes i un armari de l¡¯Ikea ple de roba de fa cinc anys¡±. ?s aqu¨ª on excel¡¤leix la capacitat de l¡¯autora per fer visible la complexitat de l¡¯ambient deforme i la vida artificial provocada pel caos econ¨°mic ¡ªen comptes de jutjar, descriu i compr¨¨n¡ª. I ¨¦s aqu¨ª on es constata com el costumisme urb¨¤ pot convertir-se en mat¨¨ria de coneixement ¡°perqu¨¨ en aquests h¨°mens i dones ens veiem a nosaltres mateixos¡±. Davant de la pregunta ¡°Com et veus d¡¯aqu¨ª a set anys?¡±, Rojals escriu: ¡°Des que podem pensar i fabular, potser mai abans la resposta que tenim al cap no s¡¯havia acostat tant a un desig¡±. Per¨° ¨¦s aqu¨ª, tamb¨¦, on l¡¯ansietat de futur es pot neutralitzar gr¨¤cies a algun esclat de bellesa, i dir, per exemple, que ¡°Els gossos feli?os, com els matins pl¨¤cids i els mars d¡¯abril, s¨®n la mesura de la civilitzaci¨®¡±.