Les coses de can Josep Obiols

¡°Miri si hi ha unes postals, en franc¨¨s; eren de Carles Riba, que les enviava des de l'exili i firmava Charles¡­ Com que un cop acabada la guerra primer vam decidir marxar i despr¨¦s quedar-nos, precipitadament, van ser de les primeres que van arribar a casa; jo les anava a recollir a la b¨²stia quan viv¨ªem a Tres Torres i encara recordo la il¡¤lusi¨® i el temor de la primera¡±. L'hi demana amb la veu entretallada i una ll¨¤grima furtiva Montserrat Obiols, filla gran del gran pintor noucentista, a la conservadora, que diu que s¨ª, que ho mirar¨¤ entre el miler de cartes que, amb 20 ex-libris i estampes, 500 dibuixos de projectes editorials (potser alguns in¨¨dits) i 40 llibretes, configuren el fons Josep Obiols que la fam¨ªlia ha donat a la Biblioteca de Catalunya (BC).

¡°Si no has cobrat (ja sup¨®s que s¨ª) per¨° si per naps o per cols no haguessis anat a cobrar el xec del Banc de Barcelona abans del 26 hauries fet un mal negoci. El Banc de Barcelona ha fet suspensi¨® de pagaments i a Barcelona hi ha un desori que esgarrifa. Sort que fa un temps abrilenc i les mosses que passen pel carrer cada dia fan m¨¦s goig. Tristesa a les butxaques i alegria als carrers. Vols res m¨¦s?¡±, es preocupa informalment per carta el 19 de desembre de 1920 el seu amic d'inf¨¤ncia i barri J.V. Foix a pocs mesos del fam¨®s cartell que Obiols va realitzar per a l'Associaci¨® Protectora de l¡¯Ensenyan?a Catalana el 1921 i pel qual rep una ¡°efusiva felicitaci¨®¡± de la mateixa entitat ¡°per la manera admirable amb qu¨¨ ha sabut expressar la finalitat de la nostra associaci¨® en dibuixar aquest cartell¡±, com resa una altra missiva.

Obiols t¨¦ aleshores 27 anys i aquell nen polit per¨° decidit davant la senyera de fons (i que les declaracions de l'exministre de Cultura Jos¨¦ Ignacio Wert sobre la ¡°voluntat d'espanyolitzar els nens catalans¡± del seu departament fa nom¨¦s un parell d'anys va revitalitzar per les xarxes socials) li d¨®na un nom, cosa que li permet anar reunint enc¨¤rrecs del que avui s'anomena disseny gr¨¤fic molt vinculat al sector editorial, treballs dels quals elabora llistes amb el que va percebent: s¨ª, fa n¨²meros per ¡°deixar la seva feina en un despatx mercantil i poder fer el salt a la pintura definitiva, que ¨¦s el que volia¡±, explica l'editora Isabel Obiols, n¨¦ta del pintor. I d'aix¨° el fons n'aporta carpetes plenes: ex-libris per a Joan Salvat-Papasseit, Francesc Camb¨® i el cirurgi¨¤ Manuel Corach¨¢n; logos i marques d'aigua per a la f¨¤brica de paper Guarro, estampes per a llibres de l'editor Antoni Munta?ola, dissenys per a la Revista de Catalunya i el ninotet Jordi per al setmanari hom¨°nim, el logotip de la col¡¤lecci¨® Biblioteca A Tot Vent de l'editorial Proa¡­

Obiols (1894-1967) seria un de les grans icones art¨ªstiques del Noucentisme: va pintar, per exemple, les llunetes del Palau Nacional de Montju?c el 1929, una faceta mural que accentuaria despr¨¦s de la Guerra Civil (com les pintures de les depend¨¨ncies del monestir de Montserrat entre el 1943 i el 1951) for?at per la prohibici¨® franquista d'exposar a qui es va significar amb la Generalitat republicana com pocs (l'Auca del noi catal¨¤, antifeixista i hum¨¤ ¨¦s seva; va dissenyar el paper moneda de la Conselleria de Finances durant la Guerra Civil¡­). Per¨° semblava haver nascut per al disseny editorial: lector fervent, amb el company d'escola Foix, tots dos amb 12 anys nom¨¦s, del Glossari d'Eugeni d¡¯Ors a?La Veu de Catalunya, sis anys despr¨¦s les cobertes per a dos ¨¤lbums on conservava els retalls dels textos s¨®n de les primeres obres que se'n coneixen.

De car¨¤cter auster, poc propens a la publicitat, potser fruit dels seus or¨ªgens familiars (gent humil del camp i amb notable pes religi¨®s que van muntar una carboneria al carrer Major de Sarri¨¤), l'¡°alta i modesta figura¡± (Foix dixit) de Josep Obiols hauria estat c¨°moda en la s¨°bria presentaci¨® del seu fons. ¡°?s un acte de correspond¨¨ncia: el meu pare era producte i actor d'un determinat moment pol¨ªtic i cultural del qual aquesta mateixa biblioteca va ser un dels seus fruits¡±, va fixar l'expresident del PSC, cinqu¨¨ i ¨²ltim fill del pintor i protagonista dels c¨¦zannians olis del 1949 El Raimon escrivint i Migdiada, Raimon Obiols, en nom de les tres generacions que han tingut cura del fons fins ara. Un llegat del qual la directora de la BC, Eug¨¨nia Serra, va elogiar tant les cartes (amb un centenar de corresponsals de la mida de Joan Crexells, del seu amic Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, del seu mentor Joaquim Torres-Garcia, Xavier Nogu¨¦s o la Instituci¨® dels Lletres Catalanes i el FAD) com les 40 llibretes, on s'observa la seva curiositat omn¨ªvora (mobles de disseny, armes, animals¡­) i que, gr¨¤cies a molts esbossos, ¡°permeten resseguir el seu proc¨¦s creatiu¡± que, en estar molt lligat al m¨®n editorial, ¨¦s coherent amb la tasca del centre de concentrar el patrimoni d'aquest sector. La capacitat per ¡°construir tant una obra pr¨°pia com col¡¤lectiva que va mostrar Obiols i tota la seva generaci¨®¡± encara t¨¦ admirat avui el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Tot el material ha reflotat en buidar el pis del barri de Gr¨¤cia on va viure al final el pintor amb la seva fam¨ªlia i que fins ara ocupava una de les filles. Els dibuixos i papers reapareguts fan pensar a Montserrat Obiols que el seu pare ¡°hauria pintat molt diferent al final si no hi hagu¨¦s hagut la Guerra Civil, despr¨¦s de la qual va haver d'encasellar-se una mica amb els murals, molts religiosos¡±. I aventura: ¡°Alguns llen?os amb figures de pastors nus que hi ha a casa em recorden Picasso¡­ S¨ª, hauria pintat diferent, per¨° en tancar-se les fronteres amb la guerra i perdre contacte d'amistats¡­¡±. Quin munt de coses que surten i s'evoquen quan es buida un pis.