¡°El clam popular per una candidatura unit¨¤ria ¨¦s imparable¡±

El candidat d'IU a la presid¨¨ncia del Govern espanyol, Alberto Garz¨®n, ha estat assenyalat per Pablo Iglesias com l'impulsor a l'ombra de la iniciativa d'Ara en Com¨², de la qual ¨¦s un dels principals beneficiats. El diputat nega que IU hagi promogut la plataforma i insisteix a convidar Podem a sumar-s'hi.

Pregunta. Ara en Com¨² planteja el mateix objectiu que ha proposat vost¨¨ per a les generals: una candidatura unit¨¤ria de conflu¨¨ncia que uneixi totes les forces ¡°del canvi¡±. ?s tan coincident amb la seva proposta que podria pensar-se que l'ha impulsat vost¨¨ o IU, ¨¦s aix¨ª?

Resposta. Fins on jo s¨¦, es tracta d'un grup de persones molt vinculades al 15-M i fins i tot a Podem que recuperen l'experi¨¨ncia d'Ara Madrid o Barcelona en Com¨² i pretenen portar-la a les generals, per aix¨° s'assembla a la nostra proposta, perqu¨¨ la idea no ¨¦s patrimoni nostre. La nostra proposta en ¨²ltima inst¨¤ncia ¨¦s fonamentalment replicar els fen¨°mens guanyadors de les municipals a escala estatal. Aix¨° ¨¦s comunitari, ha funcionat a Madrid, Barcelona, la Corunya¡­ ¨¦s una metodologia molt semblant, que jo crec que ¨¦s la metodologia adequada. ?s l¨°gic que hi hagi molta gent que ho demani, el que d¨¨iem nosaltres ¨¦s que hi havia un clam popular per aquella idea.

P. Pablo Iglesias ha dit aquest mat¨ª que ¨¦s una iniciativa ¡°articulada" per IU.

R. No entenc b¨¦ per qu¨¨ diu aix¨°, perqu¨¨ el manifest est¨¤ fonamentalment signat per gent que han participat en candidatures d'unitat popular i despr¨¦s el que m¨¦s hi ha ¨¦s gent de Podem. Hi ha gent tamb¨¦ d'IU i d'altres partits per¨° fonamentalment ¨¦s gent de candidatures d'unitat popular que han vist en les seves eleccions que aquesta era la millor forma. No ¨¦s un proc¨¦s de sopa de sigles, de front d'esquerres, ¨¦s un espai on col¡¤laboren molts partits per¨° on el protagonisme ¨¦s ciutad¨¤. No est¨¤ articulat per cap for?a en concret.

P. IU no hi ha tingut res a veure, no ha impulsat aquesta iniciativa?

R. No, nosaltres el que hem fet ¨¦s: despr¨¦s del 24-M vam fer una lectura pol¨ªtica en la qual vam veure que l'¨²nica manera en qu¨¨ s'havia superat el bipartidisme era a escala municipal quan s'havien posat de manifest una s¨¨rie de condicions: participaci¨® ciutadana i els partits col¡¤laborant des de darrere, a la rereguarda. Des d'aquell moment m'he anat trobant amb moltes d'aquestes persones, l'alcalde de Saragossa, el de Santiago, Manuela Carmena¡­ per veure quines eren les seves reflexions, inclosa la reuni¨® amb el Pablo. I la immensa majoria compartien que la metodologia que s'ha seguit en aquestes candidatures era la m¨¦s adequada. Jo el que crec ¨¦s que aquell clam popular era tan evident com imparable i en algun moment podia canalitzar-se d'alguna forma, era una cosa molt semblant al que era el sentiment del 15-M. Quan ¨¦rem a les places llavors not¨¤vem que aix¨° passaria tard o d'hora, per¨° no sab¨ªem quan passaria. Al final va passar que d'una petita organitzaci¨®, d'una gent que tampoc se sabia b¨¦ qui eren, en va sortir un moviment sencer que ha canviat aquest pa¨ªs. El que est¨¤ passant despr¨¦s del 24-M t¨¦ molt a veure amb el 15-M i aquella forma d'entendre la pol¨ªtica.

P. Per¨° IU ha orquestrat Ara en Com¨², ho ha promogut?

R. Nosaltres pensem que Ara en Com¨² ¨¦s una bona idea, per¨° nosaltres no en som els grups promotors, als promotors jo no els conec, aquesta tarda vaig a veure l'Emmanuel (Emmanuel Rodr¨ªguez, un dels impulsors d'Ara en Com¨²) per primera vegada en un acte p¨²blic i no sabem amb certesa qui s¨®n. L'¨²nic que tenim ¨¦s una refer¨¨ncia d'un manifest on, insisteixo, la majoria de la gent s¨®n de candidatures d'unitat popular. En aquest sentit, nosaltres valorem la proposta amb for?a esperan?a perqu¨¨ s'assembla molt al que volem nosaltres i al que va el 24-M. Per¨° cal esperar que es desenvolupi i no obstruir-la. El meu objectiu ¨¦s no obstruir i per aix¨° deixar molt clar que jo no he signat per no obstaculitzar i perqu¨¨ no es mal interpreti res. Aix¨° ¨¦s una iniciativa ciutadana que transita pel bon cam¨ª i ja ho veurem.

P. No signar¨¤ el manifest d'Ara en Com¨²?

R. Ara mateix signar seria donar-li arguments als que volen interpretar malament tot aix¨°, perqu¨¨ aix¨° no ¨¦s una iniciativa de cap partit, cap partit pot protagonitzar la unitat popular, perqu¨¨ la unitat popular va m¨¦s enll¨¤ dels partits, i dels noms i cognoms dels dirigents pol¨ªtics, aix¨° ho hem apr¨¨s en les candidatures unit¨¤ries. Tot intent d'instrumentalitzar la unitat popular em sembla erroni i no funcionar¨¤. Els processos ciutadans quan s'obren s¨®n imparables. Va ser imparable el 15-M, el 24-M i el clam popular per una candidatura unit¨¤ria tamb¨¦ ¨¦s imparable.

No ¨¦s un proc¨¦s de sopa de sigles, ¨¦s un espai on col¡¤laboren molts partits?per¨° on el protagonisme ¨¦s ciutad¨¤¡±

P. Pablo Iglesias ja ha rebutjat Ara en Com¨² i ha dit que no ¨¦s l'esquerra la que portar¨¤ el canvi, amb l'argument que ¡°a la gent que ha portat el pa¨ªs al desastre els agradaria una coalici¨® d'esquerres¡±.

R. Ni nosaltres ni el que sembla que ¨¦s el manifest d'Ara en Com¨² parlem d'una unitat de l'esquerra, parlem que la gent senzilla i corrent ha de protagonitzar el canvi amb partits al darrere, la majoria crec que som d'esquerres, que ajudem que aix¨° passi. A Ara Madrid hi ha gent d'IU, de Podem, d'Equo, hi ha gent que no ¨¦s de cap partit¡­ i hi han col¡¤laborat, i hi ha hagut partits que han estat al darrere i aix¨° ha tingut un ¨¨xit molt important. En aquest sentit no cal parlar de sopa de sigles ni de front d'esquerres, ning¨² parla d'aix¨°. El que hem llegit d'Ara en Com¨² tampoc en parla.

P. I qu¨¨ li sembla que Podem ho rebutgi?

R. Som respectuosos amb els processos interns d'altres formacions i l¨°gicament no ens fiquem en les seves estrat¨¨gies pol¨ªtiques. Veiem Ara Madrid amb esperan?a per¨° amb cautela perqu¨¨ no ¨¦s un proc¨¦s que ja s'hagi desenvolupat. Hem d'anar veient si efectivament va a bon port. Ha de servir perqu¨¨ hi hagi una candidatura unit¨¤ria, no per dividir. Es tracta d'unir i no de separar.

P. IU s'integrar¨¤ a Ara en Com¨²?

R. Nosaltres no ens integrarem en aquest moviment ni molt menys, perqu¨¨ del que estem parlant ¨¦s d'un proc¨¦s que no ¨¦s nostre i que ha de ser ciutad¨¤. Fins que no hi hagi un desenvolupament no hi haur¨¤ un suport o una cr¨ªtica total. Qui hi vulgui participar a t¨ªtol individual, que ho faci. El 15-M va canviar els codis pol¨ªtics, Ara en Com¨² no ¨¦s un partit pol¨ªtic, s¨®n espais horitzontals on es participa a t¨ªtol individual i on els partits poden donar-hi suport per¨° no integrar-s'hi, perqu¨¨ no ¨¦s una coalici¨® de partits.

P. Per¨° els promotors d'Ara en Com¨² diuen que no volen organitzacions pol¨ªtiques, sin¨® participants individuals. Seria possible que IU, amb el desenvolupament d'Ara en Com¨², acab¨¦s dissolent-se dins?

R. Nosaltres entenem que la soluci¨® no ve per una sopa de sigles o una coalici¨® de partits, per tant no hi ha cap impediment en aquestes q¨¹estions, ho dic perqu¨¨ tampoc Ara Madrid o Barcelona en Com¨² van ser coalicions de partits. Quan la gent d'IU va participar per exemple en la marea atl¨¤ntica de la Corunya no va desapar¨¨ixer IU, va seguir existint per¨° la seva opci¨® electoral era la marea atl¨¤ntica. Aquest ¨¦s l'espai on ens sentim c¨°modes. Un espai que ¨¦s com¨² i que es construeix de forma conjunta. Si Ara en Com¨² es desenvolupa per les mateixes vies, perfecte.

P. IU podria arribar a dissoldre's dins, llavors?

R. La paraula dissoldre's t¨¦ unes connotacions que no crec que procedeixin en aquest espai, perqu¨¨ per exemple, quan IU participa en la candidatura de conflu¨¨ncia de Santiago, hem aconseguit una regidor d'Hisenda all¨¤ per¨° IU no desapareix, tot i que ¨¦s veritat que no figura a la papereta electoral. Aquesta ¨¦s la idea que tenim amb la nostra crida d'unitat popular. Que ¨¦s tan important el moment hist¨°ric actual que les sigles s¨®n un element secundari. No hi haur¨¤ cap impediment en el tema de les sigles. Ho veig metaf¨°ricament com una pla?a a la qual va arribant la gent de diferents partits, organitzacions, moviments socials, un de Podem, un altre d'Equo, d'IU¡­ s¨®n all¨¤, hi col¡¤laboren, hi participen, per¨° cap ha de renunciar a ser el que ¨¦s.

P. Ara Madrid ¨¦s l'experi¨¨ncia que Ara en Com¨² vol replicar per a les generals. Aquesta f¨®rmula els sembla b¨¦?

R. Aquesta ¨¦s la f¨®rmula que nosaltres veiem guanyadora i adequada. No ¨¦s una coalici¨® de partits, la gent hi participa individualment i els partits hi donen suport. ?s que ¨¦s un clam popular.

P. ?s Ara en Com¨² una garrotada a l'estrat¨¨gia de Podem per a les generals?

R. No s¨¦ quin ¨¦s l'estrat¨¨gia de Podem, per¨° Ara en Com¨² no hauria de ser cap garrotada ni cap obstacle per a cap for?a que vulgui el canvi. I construir una candidatura unit¨¤ria per a les generals necessita la gent de Podem. Per a nosaltres l'objectiu ¨¦s una candidatura unit¨¤ria que no fragmenti el vot.

P. ?s possible una candidatura de conflu¨¨ncia sense Podem?

R. No seria conflu¨¨ncia, per al meu gust la unitat popular es construeix amb totes les forces que volen la transformaci¨® social, ¨¦s incontestable que Podem va suposar una ruptura molt clara amb el bipartidisme, va obrir una bretxa, va ser motor del canvi, per¨° en aquest moment honestament em sembla que l'instrument de transformaci¨® ¨¦s la unitat popular, es digui com es digui. Ara cal desenvolupar iniciatives que no fragmentin, Podem no s'ha de sentir inc¨°mode.

P. Si Podem diu que no, anirien a una conflu¨¨ncia Ara en Com¨² i IU davant de Podem?

R. Nosaltres creiem que en la unitat popular no hi sobra ning¨², honestament no estic d'acord amb la unitat popular selectiva que proposa Podem, que pacta amb uns i amb d'altres no en funci¨® de rendibilitats electorals. Veig m¨¦s un espai com Ara Madrid, aquesta ¨¦s la refer¨¨ncia, i no em plantejo cap altra hip¨°tesi. Podem tamb¨¦ va dir que no a Ara Madrid i finalment hi va entrar. No tot est¨¤ escrit.

P. Descarta llavors una candidatura conjunta sense Podem?

R. No es tracta de descartar res, no farem pol¨ªtica ficci¨®, una candidatura unit¨¤ria ¨¦s l'objectiu, tot el que no sigui aix¨° seria quedar-nos a mig cam¨ª. La gent de Podem tamb¨¦ vol la candidatura unit¨¤ria.

P. Ara en Com¨² diu que no entra en els seus plans enfrontar-se a Podem, que si quan arrib¨¦s el moment no han aconseguit generar aquest espai de conflu¨¨ncia farien un pas enrere i no seguirien endavant amb una candidatura alternativa. IU qu¨¨ faria en aquest cas?

R. IU ser¨¤ present en les eleccions, nosaltres no far¨ªem un pas enrere, som una for?a amb un objectiu de transformaci¨® social que creiem que hem d'unir totes les forces transformadores. El que estem veient ¨¦s que el clam popular s'est¨¤ movent en moltes iniciatives, jo el que espero ¨¦s que alguna prosperi. Si no fos aix¨ª, desgraciadament l'¨²nic beneficiat seria el bipartidisme. Si hi ha un escenari de fragmentaci¨® el beneficiat amb la llei electoral ¨¦s el bipartidisme.

P. Creu que l'esquerra anir¨¤ fragmentada a les generals?

R. Honestament crec que cal tenir molta esperan?a en la possibilitat que finalment imperi el seny i el b¨¦ com¨², que superem egos i sigles i imperi una candidatura unit¨¤ria. ?s un repte molt dif¨ªcil per¨° s¨®c optimista.

P. Participaria en unes prim¨¤ries d'Ara en Com¨²?

R. Si hi hagu¨¦s una candidatura d'unitat popular que integri tothom, es digui com es digui, jo ¨¦s clar que em presentaria a unes prim¨¤ries i estar¨¦ on digui la gent. No hi ha condicions ni pot ser una negociaci¨® de partits, ni quota de n¨²meros, tot aix¨° ¨¦s vella pol¨ªtica. La nova pol¨ªtica s¨®n prim¨¤ries obertes, consultes ciutadanes¡­ i aquest ¨¦s el mecanisme. Ni jo ni les sigles d'IU seran un obstacle per a la transformaci¨® social.

P. Ara en Com¨² suma o divideix?

R. Com a cristal¡¤litzaci¨® d'aquesta unitat popular, suma. Cal veure com es desenvolupa, per¨° neix amb l'esperit de sumar.

P. Es reunir¨¤ amb els impulsors d'Ara en Com¨²?

R. Aquesta mena de plataformes no s¨®n partits pol¨ªtics habituals, s¨®n espais horitzontals en els quals sol haver-hi prim¨¤ries. Nosaltres ja ho anirem veient, per¨° seguirem fent pol¨ªtica i ajudarem a contribuir a qualsevol iniciativa que sumi forces socials per multiplicar en les eleccions. L'acte d'aquesta tarda n'¨¦s un reflex.

P. L'acte d'aquesta tarda ¨¦s una fotografia del que podria ser la unitat popular?

R. M¨¦s aviat ¨¦s una trobada informal al p¨²blic de gent que intercanviarem opinions i que en molts casos no ens hem vist mai, i veure si ¨¦s un clam popular com sembla que ¨¦s. Es tracta d'un acte per parlar d'una candidatura unit¨¤ria per a les generals per¨° no ¨¦s una negociaci¨®, crec que hauria de sortir d'aqu¨ª un inici d'alguna cosa. Caminar cap a la construcci¨® ja d'un proc¨¦s unitari perqu¨¨ els temps s¨®n els que s¨®n.

P. Promour¨¤ vost¨¨ un pas seg¨¹ent?

R. El que passa ¨¦s que ahir ens va sorprendre aix¨° d'Ara en Com¨² i ara t¨¦ una altra din¨¤mica. A veure qu¨¨ ens expliquen els nois i les noies d'Ara en Com¨² i si podem treballar conjuntament.