Ball de m¨¤scares

Un fil¨® de la dramat¨²rgia contempor¨¤nia tendeix a prendre el m¨®n del teatre com a mat¨¨ria art¨ªstica. Pot ser un s¨ªmptoma de l¡¯esgotament de la imaginaci¨® o de la incapacitat de tractar altres tem¨¤tiques. Com les de la realitat m¨¦s roent, que prou que n¡¯hi ha. La metateatralitat pot at¨¨nyer un punt de narcisisme o, segons com es miri, d¡¯onanisme gremials. Per¨° tamb¨¦ pot convertir-se en una oportunitat ideal per reflexionar en profunditat sobre les m¨²ltiples dimensions del fet creatiu en les arts esc¨¨niques o sobre el microcosmos ¡ªpeculiar i, de vegades, extravagant¡ª en qu¨¨ viuen els professionals que s¡¯hi dediquen.

A La com¨¨dia dels quatre quadres, N¨²ria Casado i Gual (Lleida, 1975) ha focalitzat la seva atenci¨® en el m¨®n del teatre. En la seva prosa i en la seva poesia, amb una alta dosi de metateatralitat. Distribu?da en quatre quadres, com revela un t¨ªtol m¨¦s aviat anod¨ª, arrenca amb una trobada decisiva, diab¨°lica, entre una jove actriu i un director de renom que condicionar¨¤ les seves vides. El tema central ¨¦s la vocaci¨® pel teatre, la necessitat d¡¯abocar-hi la vida, d¡¯apostar-hi fort. El personatge d¡¯Ella s¡¯implica intensament en la professi¨® fins al punt d¡¯excedir els l¨ªmits deontol¨°gics i confondre teatre i vida. Ell, en canvi, que s¡¯ha enamorat d¡¯Ella amb bogeria, perd el senderi i arriba a perpetrar una tr¨¤gica venjan?a.

El comen?ament de l¡¯obra ¨¦s impactant, un duel verbal d¡¯alta tensi¨®, amb un desenlla? contundent. Els altres tres quadres no mantenen la tensi¨® inicial. Excepte el darrer, en qu¨¨ Ella fa balan? d¡¯una traject¨°ria plena de llums i ombres, un ball de m¨¤scares tragic¨°mic. S¡¯hi mostra tamb¨¦, de manera oberta, l¡¯artifici de les mutacions dels personatges i es clou amb una mascarada on¨ªrica d¡¯ombres goyesques del passat. Com a tel¨® de fons, l¡¯evoluci¨® de l¡¯escena catalana des dels anhels del teatre independent fins a la crisi actual, i els canvis provocats per la deriva mercantil i banalitzadora de les arts esc¨¨niques.

Guardonada amb el premi de teatre Pepe Alba 2014, de la ciutat de Sagunt, La com¨¨dia dels quatre quadres forma part d¡¯una trilogia que la mateixa autora ha intitulat De la m¨¤scara i que completen Estimada Sarah (2010) i Ostranenie (2015). Casado hi juga cont¨ªnuament amb els replecs literaris, teatrals, art¨ªstics que ¡ªcom a subtext o com a perspectiva pl¨¤stica¡ª suggereixen lectures possibles a l¡¯espectador c¨°mplice. Ben escrita i constru?da, amb tocs d¡¯ironia i humor, la seva com¨¨dia sobre el m¨®n del teatre, sobre les m¨¤scares que hi habiten, incorpora tamb¨¦ col¡¤lateralment llenguatges afins com la dansa o el circ.

En un treball d¡¯intertextualitat ordit amb precisi¨®, Casado cita en el seu text referents teatrals (Shaw, Shakespeare, Tx¨¦khov, Bergman), pict¨°rics (Brauner, Chagall, Miquel ?ngel, Goya) i musicals (Mozart, Gluck, Mendelssohn, M¨²ssorgski, Llach). En sintonia amb aquest conjunt d¡¯al¡¤lusions expl¨ªcites, hi insereix, a m¨¦s, acotacions minucioses que vetllen per crear una atmosfera sinest¨¨sica i per guiar una escenificaci¨® amatent al simbolisme pl¨¤stic i musical. Si es desempallega una mica d¡¯aquest esteticisme, si confia en una dramat¨²rgia m¨¦s impl¨ªcita i si obre el comp¨¤s a altres tem¨¤tiques m¨¦s arriscades, Casado pot esdevenir una esperan?a s¨°lida de la dramat¨²rgia catalana.