Jorge Fern¨¢ndez: ¡°Si cal actuar contra una mesquita, s¡¯hi actuar¨¤¡±

Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz (Valladolid, 1950), ministre de l¡¯Interior, defensa sense fissures la Llei de Seguretat Ciutadana, el sobrenom de la qual, llei mordassa. ha arrelat en la societat espanyola. Nega que retalli llibertats i que persegueixi aturar la protesta social. El rebuig al text, afirma, obeeix ¡°al moment electoral¡± i a l'agitaci¨® per ¡°partits radicals, d'extrema esquerra i antisistema¡±. I critica que el PSOE els secundi ¡°pel proc¨¦s de radicalitzaci¨® en el qual ha entrat despr¨¦s dels seus pactes del 24-M¡±. Fern¨¢ndez afirma que es mantindr¨¤ el nivell d'alerta antiterrorista i que ara no t¨¦ previst demanar el tancament de ¡°mesquites salafistes¡±. ¡°Per¨° si s'hi ha d'actuar en contra, es far¨¤¡±.

Pregunta. Era necess¨¤ria l'anomenada llei mordassa?

Resposta. S¨ª, perqu¨¨ la reforma del Codi Penal destipificant les faltes obligava aquesta reforma. Aqu¨ª hi havia conductes antisocials que mereixien ser susceptibles de sanci¨® administrativa. I perqu¨¨ aquestes conductes no quedessin en els llimbs jur¨ªdics havien de formar part de la Llei de Seguretat Ciutadana.

P. Per¨° la cr¨ªtica generalitzada ¨¦s per la retallada de llibertats.

R. No retalla llibertats; les garanteix m¨¦s i millor. Aix¨ª de clar. ?s molt m¨¦s garantista que la del 1992, que era la llei que va derogar la Llei d¡¯Ordre P¨²blic de Franco¡­ 23 anys despr¨¦s hav¨ªem de reformar-la s¨ª o s¨ª i incorporar figures com la retenci¨®, una situaci¨® interm¨¨dia entre la llibertat i la detenci¨®, sobre la qual hi havia jurisprud¨¨ncia molt consolidada, o els escorcolls, sota el principi d'inger¨¨ncia m¨ªnima.

P. Es cr¨ªtica tamb¨¦ perqu¨¨ imposa sancions ¡°brutals¡±.

R. Si s¨®n exactament les mateixes que les de la llei vigent fins ara! A m¨¦s, hem establert que amb car¨¤cter general s'imposi la sanci¨® en el grau m¨ªnim. Pensar que el 2015 una llei que procedeix de l'article 104 de la Constituci¨®, que ha passat tots els filtres, no ser¨¤ m¨¦s garantista que una altra del 1992 no se sost¨¦. Tampoc ¨¦s cert que limiti el dret de manifestaci¨®. Miri, l'anomenada llei Corcuera o de puntada de peu a la porta ¨Cno vull anomenar-la aix¨ª perqu¨¨ tampoc m'agrada que es digui llei mordassa¨C qualificava d'infracci¨® greu manifestar-se davant del Congr¨¦s o del Senat sense comunicar-ho a l'autoritat. En la llei actual es qualifica com a lleu, i nom¨¦s passa a ser greu quan a m¨¦s de no comunicar-ho provoqui una alteraci¨® greu de la seguretat ciutadana. Aquesta llei no toca el dret de manifestaci¨®. Nom¨¦s ha de preocupar els violents.

P. Llavors, a qu¨¨ atribueix que el 70% dels ciutadans la consideri molt repressiva?

R. Per la situaci¨® preelectoral en qu¨¨ estem, amb uns partits emergents, d'extrema esquerra, radicals i en alguns aspectes antisistema, que han dit que la millor llei de seguretat i de reuni¨® ¨¦s la que no existeix. No m'estranya que els molesti.

P. Tamb¨¦ inclou aqu¨ª el PSOE i IU, que la rebutgen?

R. L'oposici¨® del PSOE forma part del proc¨¦s de radicalitzaci¨® en qu¨¨ han entrat pels pactes als quals han arribat despr¨¦s de les eleccions del 24 de maig. Jo crec que, 23 anys despr¨¦s, el PSOE ha volgut retornar-nos el recurs que el PP va presentar a la llei del 1992. La seva oposici¨® ¨¦s pol¨ªtica i forma part del moment electoral. Que el PSOE se sumi a les cr¨ªtiques de forces antisistema ¨¦s el que ¨¦s preocupant.

P. Tamb¨¦ se li retreu que s'ha fet despr¨¦s del 15-M, per frenar la nova protesta social.

R. Si aquesta fos la motivaci¨®, el normal ¨¦s que hagu¨¦ssim fet aquesta llei al principi de la legislatura per haver evitat tot la resta. Ha entrat en vigor l'1 de juliol, quan queden pocs mesos perqu¨¨ hi hagi eleccions.

P. Per¨° no li fa dubtar dels seus arguments l'enorme resposta social a la llei?

El PSOE s¡¯oposa a la Llei de Seguretat Ciutadana per la seva radicalitzaci¨® despr¨¦s dels pactes del 24-M

R. En el moment preelectoral actual, com que no es pot negar la recuperaci¨® econ¨°mica, encara que no hem sortit de la crisi, cal agafar altres banderes. I com que la q¨¹esti¨® de les retallades s'ha convertit en una bandera d'oposici¨® pol¨ªtica, doncs ara es pren la de retallades en les llibertats. Ning¨², llegint-se la llei, pot afirmar que aquesta llei retalla llibertats. ?s tot el contrari. No s'elimina tampoc la tutela judicial efectiva. El dret administratiu sancionador no l¡¯inventa aquesta llei, al marge que el control final, l'¨²ltima paraula la t¨¦ un jutge.

P. Canviant d'assumpte. Es mantindr¨¤ l'alerta antiterrorista en el nivell 4?

R. Excepte fets extraordinaris o sobrevinguts es mantindr¨¤. Jo tinc el deure com a ministre d'informar la ciutadania sense provocar alarmisme, que, d'altra banda, seria injustificat. Estem intensificant les mesures de prevenci¨® per intentar evitar la comissi¨® d'un fet terrorista.

P. S'ha detectat una amena?a real i directa sobre Espanya?

R. Quan s'ha considerat de forma un¨¤nime elevar l'alerta ¨¦s amb base a dades que justifiquen plenament la decisi¨®, i hi ha l¨ªnies d'investigaci¨® obertes en aquest sentit que, l¨°gicament, no revelar¨¦. Des de l'11-M han estat detingudes en relaci¨® amb el terrorisme gihadista 571 persones. Nom¨¦s aquest any ja hem fet 45 detencions. ?s evident que aquestes detencions, abans o despr¨¦s, haurien tingut alguna materialitzaci¨® en un eventual atemptat terrorista.

P. Quantes mesquites salafistes hi ha a Espanya?

R. Hi ha 98 i, de les quals 50 s¨®n a Catalunya. Tenim 1.264 mesquites, des d'un local fins a un temple. Fins al 2012, la radicalitzaci¨® i captaci¨® es produ?a en un 80% a l'entorn dels centres de culte i a les presons. En aquests moments, el 80% es produeix a Internet i les xarxes socials. I el proc¨¦s de radicalitzaci¨® cada vegada ¨¦s m¨¦s r¨¤pid¡­ amb prou feines uns quants mesos. ?s un tipus d'amena?a molt complexa.

P. T¨¦ previst ordenar el tancament d'algunes d'aquestes mesquites salafistes?

R. El nou Codi Penal preveu aquesta possibilitat. Per tant, si s'ha d'actuar, s'actuar¨¤. Per¨° ja s'ha pronunciat algun l¨ªder religi¨®s musulm¨¤ a Espanya en el sentit que els centres no adoctrinen, sin¨® les persones. Ara no est¨¤ en les previsions operatives demanar-ne el tancament. No ho est¨¤.

P. ?s Espanya un pa¨ªs de captaci¨® i enviament de gihadistes?

R. Miri. S¨®n dades d'ahir [dijous]. Hi ha unes 20.000 persones procedents de 90 pa?sos que s¨®n a S¨ªria i a l¡¯Iraq combatent a la DAEIX. De la Uni¨® Europea, entorn de 4.000. Si a la UE li sumem altres pa?sos del continent, excloent-ne R¨²ssia, 5.000. S¨®n els terroristes despla?ats. Retornats a la UE n¡¯hi ha al voltant de 1.300. Espanya en termes comparatius t¨¦ una xifra molt baixa de despla?ats i de retornats. Per¨° cada vegada ¨¦s m¨¦s habitual que els retornats triangulin el seu retorn per tornar al seu pa¨ªs de proced¨¨ncia; o que havent-se radicalitzat en un altre Estat es desplaci al nostre pa¨ªs. A Espanya tenim identificats 118 despla?ats i 16 retornats: nou a la pres¨®, vuit en terres espanyoles i un al Marroc. Els altres set estan monitoritzats en l'¨¤mbit de la llei.