Gr¨¨cia signa l¡¯acord m¨¦s exigent

L¡¯eurozona ha forjat aquest dilluns un acord dur¨ªssim amb Gr¨¨cia: despr¨¦s de 17 hores de negociaci¨® en les quals l'euro ha estat a punt de trencar-se, Atenes ha acceptat dures condicions a canvi d'un tercer rescat per tres anys, que ascendir¨¤ a un m¨¤xim de 86.000 milions ¨Cencara que el m¨¦s probable ¨¦s que sigui al voltant de 50.000¨C, i l¡¯obligaci¨® a emprendre un pla de retallades i reformes molt m¨¦s exigent del que els grecs van rebutjar en refer¨¨ndum fa nom¨¦s uns dies. El Govern alemany ha anat fins i tot m¨¦s enll¨¤: ha for?at aquest pacte amb l'amena?a d'un mecanisme d'expulsi¨® temporal de l'euro, que finalment s¡¯ha retirat, per¨° que canviar¨¤ radicalment la fisonomia de l'eurozona en les properes crisis. La sortida de l'euro ha deixat de ser un tab¨².

Europa for?ar¨¤ finalment Atenes a aplicar ter¨¤pia de xoc ¨Cuna altra dosi de retallades i sobretot reformes¨C, a la qual el Govern hel¡¤l¨¨ es resistia per tots els mitjans. I d¨®na carpetada aix¨ª, de moment, a l'en¨¨sim cap¨ªtol de la crisi grega. Per¨° a canvi la Uni¨® perd unes quantes engrunes de credibilitat: l'amena?a d¡¯Alemanya d'expulsar temporalment Gr¨¨cia de l'euro suposa un canvi de r¨¨gim a Europa. L'euro es fa gran: ha deixat de ser irreversible. I els analistes aposten que aquell dilema entre complir les normes o sortir de l'euro, exposat cruament pel ministre alemany de Finances, Wolfgang Sch?uble, en el moment cr¨ªtic de la marat¨® de negociacions, reapareixer¨¤ en la pr¨°xima crisi, que b¨¦ pot ser un altre cap¨ªtol de la hist¨°ria grega si el rescat no acaba de funcionar.

El risc de la teoria de Sch?uble: els mercats comen?aran a computar aquest escenari com a possible en el mateix moment en qu¨¨ aparegui la seg¨¹ent crisi. ¡°Es tracta d'un precedent molt perill¨®s per Europa¡±, ha reconegut a aquest diari Marcel Fratzcher, president del think-tank alemany DIW, un dels m¨¦s influents a la cancelleria.

Aquest mecanisme de sortida autom¨¤tica ha provocat espurnes entre el cap del BCE, Mario Draghi, i Sch?uble durant el cap de setmana. La tensi¨® ha estat m¨¤xima per diversos motius: la sortida temporal de l'euro no ha estat l'¨²nic element controvertit en la interminable negociaci¨® amb Gr¨¨cia, que deixa patents les cicatrius entre els pa?sos ¨Camb greus difer¨¨ncies entre Fran?a i Alemanya, el lideratge de les quals ¨¦s cada vegada m¨¦s incontestable malgrat els esfor?os de Par¨ªs¨C i fins i tot entre els pa?sos i les institucions.

La idea alemanya d'activar un fons de privatitzacions que serveixi com a aval del rescat, sota supervisi¨® europea, ha estat a punt de destruir l'acord per les resist¨¨ncies d¡¯Alexis Tsipras. El primer ministre ha arribat a posar en perill l'acord pel disseny alemany d'aquest fons, que Tsipras ha interpretat com una humiliaci¨® innecess¨¤ria. El cap de l¡¯Executiu hel¡¤l¨¨ ha acceptat legislar en 48 hores les mesures m¨¦s urgents, i ha acatat que haur¨¤ de collar una mica m¨¦s la reforma laboral, les pensions i moltes altres q¨¹estions que els seus conciutadans van rebutjar en refer¨¨ndum el 5 de juliol passat. Per¨° ha provat per tots els mitjans de suavitzar les condicions relatives a aquest fons, que ha acabat convertit en el nus gordi¨¤ que impedia segellar el pacte.

Alemanya volia que Gr¨¨cia pos¨¦s aqu¨ª tots els seus actius vendibles, per quadrar un import de 50.000 milions d'euros que permeti que els europeus es gratin una mica menys la butxaca. Merkel ha pressionat molt perqu¨¨ la xifra no es rebaix¨¦s un sol euro. ¡°Si accepto aix¨° me n¡¯he d¡¯anar a un altre pa¨ªs¡±, ha etzibat Tsipras. La corda ha estat a punt de trencar-se en aquest moment. Una trucada del vicecanceller alemany, Sigmar Gabriel, ha suavitzat la posici¨® de Merkel. El president franc¨¨s, Fran?ois Hollande, ha exigit continuar les converses. L'itali¨¤ Matteo Renzi ha apuntat que la quantitat era excessiva. Per¨° Draghi ha estat qui s¡¯ha tret de la m¨¤niga una soluci¨® de comprom¨ªs: finalment aquest fons permetr¨¤ recapitalitzar els bancs, a m¨¦s de recapitalitzar deute en funci¨® de l'evoluci¨® del PIB.

L'acord per al tercer rescat, malgrat aix¨°, deixa encara una inc¨°gnita maj¨²scula: com acordar el finan?ament pont per als problemes m¨¦s urgents, com els pagaments al BCE el 20 de juliol (3.300 milions) i a l'agost. Segons les fonts consultades, aix¨° es veur¨¤ els propers dies: si Gr¨¨cia aprova de veritat lleis per la via d'urg¨¨ncia, els ministres faran un senyal perqu¨¨ hi hagi un cert marge amb els beneficis procedents de les operacions amb deute grec, i el BCE podria ampliar els l¨ªmits perqu¨¨ el Tresor grec emeti una mica m¨¦s de deute a curt termini.

Al final, l'ultim¨¤tum ha estat alemany. Gr¨¨cia s¡¯ha vist obligada a fer m¨¦s reformes. Tsipras accepta la tutela de les institucions anteriorment conegudes com a troica fins a mitjan 2018: pr¨¤cticament, durant tot el seu mandat. I el fons de privatitzacions ¨¦s pr¨¤cticament un aval que ha de posar Gr¨¨cia perqu¨¨ els socis europeus li concedeixin una nova onada de pr¨¦stecs subvencionats. Tsipras no ho tindr¨¤ f¨¤cil a casa: l'acord li permetr¨¤ reobrir els bancs d¡¯aqu¨ª a poc, i sobretot complir la promesa d'obtenir una reestructuraci¨® del deute a trav¨¦s de l'ampliaci¨® dels terminis.

Final del tab¨²

Quan va arrencar la crisi, Alemanya estava conven?uda que nom¨¦s la pressi¨® del mercat podia provocar que els pa?sos de l'euro fessin reformes i ajustos: la resposta t¨¨bia de les institucions europees, inspirada en aquesta idea alemanya, va causar un enorme estr¨¨s financer i una successi¨® de crisis pol¨ªtiques. Berl¨ªn ha fet aquest dilluns un pas m¨¦s enll¨¤ en la seva estrat¨¨gia: ha canviat de facto la fisonomia de l'eurozona en la negociaci¨® de l'acord amb Gr¨¨cia. La sortida de l'euro deixa de ser tab¨².

Berl¨ªn ha insitit a incloure en les conclusions de l¡¯Eurogrup un mecanisme de sortida temporal de l'euro pels pa?sos que desafien les regles. ¡°El nou patr¨® de comportament de la governan?a econ¨°mica de l'eurozona s'acaba d'escriure a Brussel¡¤les: accepta les normes alemanyes o veto¡±, ha dit Paul de Grauwe, de la London School of Economics.