Esc¨°ries de cer¨¤mica de Roma, llinatge de Barcel¨®

Xerren els morts ¨Cromans mallorquins¨C enterrats fa dos mil anys i revelen un passat concret m¨¦s els cagallons cuits d¡¯argila, quasi metal¡¤litzats, bocinets de peces migs fuses una amb l¡¯altra; esc¨°ries, en diuen, com cagaferro, tamb¨¦. Material de desfeta o destrossa d¡¯una gerreria. Retrat al natural d¡¯un mes d¡¯observaci¨® d¡¯una excavaci¨® que ¨¦s una baula que lliga un relat curi¨®s.

Una troballa arqueol¨°gica que fita una petjada de la colonitzaci¨® de Roma a Mallorca, del segle II, s¡¯emparenta, per atzar i casualitat circular de coincid¨¨ncies, amb les arrels de l¡¯art que fa Miquel Barcel¨® (Felanitx, 1957), que va aprendre a obrar el fang al Pa¨ªs Dogon, a Mali, amb t¨¨cniques del neol¨ªtic.

L¡¯artista sol jugar amb les refer¨¨ncies i casualitats, en el m¨®n de l¡¯art, de la vida i la mort d¡¯alguns pintors ¨Cha quadres i la tomba d¡¯un Miquel Barcel¨® de mitjans del 1700¨C i els detalls dels entorns i la tradici¨® artesana local. Al m¨®n de la seva cer¨¤mica ha anomenat Felanitx ¡°my birthplace¡±, la tradici¨® del paestum com el de Gr¨¨cia i Roma, la feina feta que acaba el foc quan cou el fang i el torna color de pa, segons coloraines brillants.

Ell, en bona part, ara, tamb¨¦, est¨¤ dedicat a fer obres en fang cuit, fumat, trinxat o obrat com una escultura a la seva teulera illenca de Vilafranca amb forns cl¨¤ssics i terres del m¨®n emper¨° especialment de la seva illa. ¡°La cer¨¤mica ¨¦s una forma de pintar¡±, diu.

Anomena el llinatge de les teuleres, les gerretes felanitxeres brodades que no serveixen sin¨® per decorar, extremadament inusuals coses sense utilitat. Estima Lucio Fontana i Joan Mir¨® i Artigas, la cer¨¤mica popular, les alf¨¤bies d¡¯oli, aigua i vi, els totxos, els milions que s¡¯han usat per a desfer l¡¯illa i que ell malmena i fa caps i obres complexes, murs i esqueixos.

Barcel¨® va fer en fang, el 2003, a Vietri sul Mare, a It¨¤lia, la pell gegant de la capella g¨°tica de la Seu de Mallorca ¨Ca Palma¨C, amb el miracle dels pans i els peixos, va dur la mar i la selva amb fang crivellat i icones dins la catedral. Fa 20 anys comen?¨¤ a fer, com un antic, sense torn i forn tapat, terracotes als dogons de Mali, amb terra, palla de mill, teules triturades, bany d¡¯aigua, cocci¨® a cel obert.

A una excavaci¨® de control d¡¯una obra privada al pa¨ªs nadiu felanitxer del pintor ¨Cque tot just ara tresca per terres ex¨°tiques orientals¨C ha aflorat una necr¨°poli romana amb dotze tombes (amb 18 enterrats) i, tamb¨¦, s¡¯han documentat rastres certs de les restes d¡¯enfornades d¡¯un taller de cer¨¤mica d¡¯abans dels segle II, gerreria romana mallorquina.

Fins ara just s¡¯havien documentat pistes d¡¯un altre possible centre de producci¨® amb terra i argila dels romans a Mallorca a Calvi¨¤, a l¡¯altre indret de l¡¯illa, a ponent. A Felanitx, a centre del poble, davant l¡¯esgl¨¦sia, s¡¯Escalera i sa Font no han destapat on era el forn ¨Cel solar ¨¦s limitat i envoltat de cases antigues¨C per¨° si els dep¨°sits de material de rebuig que fan expl¨ªcita la seva exist¨¨ncia propera.

En un habitual joc de refer¨¨ncies i de relat sense pretensions Barcel¨® relaciona el material obrat i la tradici¨® artesana de la seva cer¨¤mica amb la de 2000 anys enrere, que ja feien amb la terra del seu paisatge nadiu, ple un temps de teuleres, gerres, i rajoleries, sobretot el puig argiler aplanat de Sant Nicolau, que se l¡¯han menjat artesans i industrials, on ell jugava de nin, i ha estat consumit. ?s un lloc que no existeix, cinc minuts caminant en l¨ªnia recta de la troballa arqueol¨°gica i a 50 kil¨°metres de Palma, ¡°lluny, molt lluny de Palma¡±.

La troballa romana ha esdevingut just davall de Can Cordella, a Felanitx, la casa pairal dels padrins de Miquel Barcel¨® Cordella i Margalida Gelabert Terres, que tenien un dels primers hotelets i fondes pretur¨ªstics de l¡¯illa no capitalina. Entre la casa d¡¯aquests, on el pintor cresqu¨¦ i feu dolenties de nin i va veure els primers quadres antics i moderns de pintors visitants de Mallorca a final del segle XIX i principi del XX.

Roma era al cor de la vila, a l¡¯antic hort de Can Prohens ¨Cara Casa de Cultura i abans seu del terratinent que ho fa fondre tot, Don Tu (Guillem Marcel Ordines d¡¯Aumedr¨¤ Fonts dels Olors i Prohens). All¨¤ entre Can Cordella, Can Rebassa i Can Timpano ha sortit el detall del passat antic, la fita anecd¨°tica. Els propietaris de la casa que es ref¨¤, en Bernat i na Maria, han contractat l¡¯arque¨°leg Sebasti¨¤ Munar i el seu equip, que durant setmanes han triat i rescatat cad¨¤vers i cer¨¤miques i ho han documentat tot, ajupits, a ple sol que fon l¡¯¨¤nima.

Una experta en cer¨¤mica, Magdalena Salas, directora del Museu de Manacor i Mateu Riera, un dels principals arque¨°legs de Mallorca, han visitat l¡¯indret i examinat les cer¨¤miques. La comissi¨® del Patrimoni Hist¨°ric de Mallorca t¨¦ el control del nucli, sense estructures de la vila propera que no sap on ¨¦s, soterrada. En Tomeu Salv¨¤ Mitjanit ¨¦s l¡¯autoritat prehist¨°rica local, ara.

Miquel Barcel¨® diu ¡°quan marc amb un dit l¡¯argila blana i humida, el fang, en comen?ar a treballar una cer¨¤mica, la ditada i l¡¯empremta modifiquen i fonen tot: pintura, escultura, dibuix de les traces digitals. Tot s¡¯interrelaciona¡±.