De manera clara

Tot ha estat a punt de naufragar, fins i tot Pilar Rahola proclamava que l'independentisme estava fent el rid¨ªcul. No obstant aix¨°, com sempre, en l'¨²ltim minut, s'han salvat els mobles: la llista conjunta amb Esquerra Republicana que Artur Mas volia presentar a les eleccions del 27 de setembre sembla que ¨¦s un fet. CDC ha guanyat el pols a ERC, Mas ha doblegat Junqueras, ja que s'ha sortit amb la seva. Per¨° crec que el conjunt del moviment independentista hi ha sortit guanyant. Les anomenades ¡°plebiscit¨¤ries¡±, en la mesura que poden ser-ho, seran plebiscit¨¤ries. Objectiu complert.

Efectivament, eleccions i plebiscit s¨®n dos conceptes diferents i, fins i tot, antag¨°nics: o eleccions o plebiscit, per¨° no les dues coses alhora. En les eleccions, els ciutadans trien uns diputats perqu¨¨ els representin en una cambra, en els plebiscits (o refer¨¨ndums) el poble es pronuncia sobre una determinada q¨¹esti¨® rellevant. Es poden establir distincions entre plebiscits i refer¨¨ndums, per¨° haur¨ªem d'entrar en distincions?subtils?perqu¨¨ la doctrina no ¨¦s un¨¤nime i l'ordenament jur¨ªdic vigent no soluciona aquest problema perqu¨¨ no preveu el terme plebiscit.

En tot cas, existeix unanimitat en el fet que les eleccions s¨®n un instrument b¨¤sic de la democr¨¤cia representativa i els plebiscits o els refer¨¨ndums s¨®n formes t¨ªpiques d'exercir la democr¨¤cia directa. Aix¨ª doncs, eleccions i plebiscits o refer¨¨ndums pertanyen a processos democr¨¤tics de naturalesa diferent.

Ara b¨¦, posats a ser creatius, cal parlar d'eleccions plebiscit¨¤ries? ?s clar que les eleccions que convocar¨¤ el president de la Generalitat ¨Csi mant¨¦ la decisi¨® i la data anunciada¨C s¨®n eleccions, i nom¨¦s eleccions auton¨°miques, regulades en la legislaci¨® vigent. Jur¨ªdicament no es distingeixen de cap de les convocades des del 1980: els ciutadans de Catalunya nom¨¦s triaran diputats i no es pronunciaran, ni de manera vinculant ni de manera consultiva, sobre cap altra q¨¹esti¨® que no sigui aquesta.

Els ciutadans de Catalunya nom¨¦s triaran diputats i no es pronunciaran, ni de manera vinculant ni consultiva, sobre cap altra q¨¹esti¨® que no sigui aquesta

Per¨° no deixa de ser cert que si diverses llistes electorals expliciten de manera clara i inequ¨ªvoca al seu programa que la seva opci¨® preferent, en cas de tenir majoria, ¨¦s proclamar la independ¨¨ncia, de facto estan introduint un mat¨ªs a aquestes eleccions que pol¨ªticament les converteix, en certa manera, en un plebiscit sobre si els catalans volen o no la independ¨¨ncia de Catalunya, si desitgen o no la seva separaci¨® de la resta d'Espanya i si aspiren al fet que es constitueixi immediatament com un Estat sobir¨¤.

Perqu¨¨ aix¨° sigui aix¨ª, perqu¨¨ aquest mat¨ªs s'introdueixi amb una certa seriositat, els partits independentistes han de ser clars en els seus plantejaments, han d'explicar en els seus programes no nom¨¦s quina ¨¦s la seva finalitat sin¨® tamb¨¦ quin ¨¦s el seu pla per dur a terme la independ¨¨ncia. D'aqu¨ª l'avantatge de l'acord d'abans-d'ahir entre Converg¨¨ncia i Esquerra. Seria convenient, a m¨¦s, que la CUP, tamb¨¦ independentista, partit amb el qual tots dos mantenen abismals difer¨¨ncies en aspectes econ¨°mics i socials, se sum¨¦s al mateix pla en els mateixos termes.

Per¨°, en tot cas, CDC i ERC, que patrocinaran una sola llista, han de concretar el seu projecte si m¨¦s no en dos aspectes essencials: determinar quina ¨¦s la majoria (de vots? d'escons?) que jutgen necess¨¤ria per fer els passos seg¨¹ents per aconseguir la independ¨¨ncia i aclarir si continua vigent l'acord que van subscriure tots dos partits fa uns mesos (que inclo?a la proclamaci¨® immediata de la sobirania de Catalunya i la desvinculaci¨® de l'ordenament jur¨ªdic actual) o b¨¦ si en volen aconseguir un altre de diferent.

Aix¨° ¨¦s el que han de saber els ciutadans en el moment d'anar a votar, amb tota exactitud i sense cap ambig¨¹itat. Naturalment, tot aix¨° desborda absolutament la legalitat i l'Estat, en el seu moment, haur¨¤ de prendre les mesures necess¨¤ries per restablir-la, per garantir els drets dels catalans i de tots els espanyols.

Si es donessin aquestes condicions, uns ciutadans informats podrien acudir a les urnes per triar diputats sabent el que voten.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional