El Suprem confirma l¡¯absoluci¨® d¡¯un grup nazi de Val¨¨ncia

El Tribunal Suprem ha confirmat l'absoluci¨® del grup ultra conegut com Front Antisistema (FAS)?acusat de vendre armes per Internet i difondre ideologia nazi. Malgrat que en els escorcolls practicats durant la investigaci¨® es van intervenir nombroses armes, incl¨°s un llan?agranades, l'alt tribunal ratifica la sent¨¨ncia de l'Audi¨¨ncia de Val¨¨ncia que ha considerat il¡¤legals les escoltes telef¨°niques sobre les quals es van basar la resta de les perquisicions.

La sent¨¨ncia, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, assenyala que la protecci¨® del sistema democr¨¤tic per part dels poders p¨²blics no pot fer-se infringint drets fonamentals, en aquest cas, el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions. En les converses gravades alguns acusats parlaven de sortir a "ca?ar" col¡¤lectius com "moros" i "guarros" (terme amb qu¨¨ es fa refer¨¨ncia als antifeixistes des dels mitjans de la ultradreta).

El jutge retreu a la jutgessa instructora i a la Gu¨¤rdia Civil que la sol¡¤licitud d'intervenci¨® de les comunicacions no contenia "indicis consistents", a part d'afirmacions de fonts an¨°nimes, "sobre la vinculaci¨® de cap dels sospitosos" amb els webs des dels quals presumptament es venien les armes. Al moment de la petici¨®, els webs semblaven, a m¨¦s, estar "inactius", assenyala el magistrat, tot i aix¨ª es va autoritzar la intercepci¨® de les converses telef¨°niques.

La Fiscalia i l'acusaci¨® popular que exercien partits com Esquerra Unida i entitats c¨ªviques com el Moviment contra la Intoler¨¤ncia van argumentar en els seus recursos que la sol¡¤licitud de la Gu¨¤rdia Civil a la jutgessa per punxar els tel¨¨fons no nom¨¦s contenia refer¨¨ncies de confidents policials sin¨® tamb¨¦ "controls operatius".

El Suprem ho considera, no obstant aix¨°, insuficient. I lamenta que en la petici¨® a la magistrada instructora no "s'especifica en qu¨¨ consisteixen els controls operatius, denominaci¨® sota la qual tenen cabuda moltes accions", com el seguiment dels sospitosos.

En les hores d'enregistrament que va efectuar la Gu¨¤rdia Civil alguns acusats van ser captats encarregant caixes de munici¨® del calibre 22 i comentant la "pallissa" que havien clavat a un "punkarra fastig¨®s". En els escorcolls de l'anomenada operaci¨® Panzer, llan?ada el 2005, es va intervenir propaganda que negava l'Holocaust, pistoles, rifles, munici¨® de morter i armes blanques, inclosos alguns punyals amb l'emblema de les SS.

Entre els 16 acusats que van anar a judici hi havia un regidor del partit Espa?a 2000 al municipi valenci¨¤ de Silla, Pedro Cuevas, condemnat per matar el 1993 el jove antifeixista Guillem Agull¨®; dos militars, i un atleta paral¨ªmpic que va participar a les Olimp¨ªades de Pequ¨ªn.