La subhasta catalana

En angl¨¨s es diu outbidding,?que en pol¨ªtica es refereix a una escalada en la compet¨¨ncia electoral entre partits a veure qui en d¨®na m¨¦s per menys. Es pot traduir per licitar en una subhasta. ?s el que han estat fent els nacionalistes catalans els ¨²ltims anys, fins a arribar a la humorada actual de proposar altres eleccions anticipades per a un parlament que no legisli i convoqui altres eleccions encara m¨¦s anticipades.

Segurament tot va comen?ar fa molt temps. El pacte constitucional en mat¨¨ria territorial va ser ambigu. Com a conseq¨¹¨¨ncia, la descentralitzaci¨® no va ser el resultat d'un clar mandat constitucional, sin¨® de la compet¨¨ncia entre partits i les negociacions per intercanviar suports per transfer¨¨ncies.

A Catalunya tamb¨¦ va predominar l'ambig¨¹itat amb un vague ¡°catalanisme¡± que inclo?a una barreja de pol¨ªtiques nacionalistes moderades i extremes. D'una banda, tots acceptaven una moderada f¨®rmula d'autonomia especial, diferent del r¨¨gim general de la majoria de comunitats aut¨°nomes, d'acord amb la Constituci¨®. De l'altra, es promovia una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica que d¨®na prioritat al catal¨¤ en l'administraci¨® i els mitjans p¨²blics i estableix la immersi¨® monoling¨¹e en catal¨¤ en totes les escoles p¨²bliques, privades i concertades.

L'ambig¨¹itat va comen?ar a trencar-se sobretot a partir de l'any 2000. Quan el sistema electoral va donar una majoria d'escons per una minoria de vots al Partit Popular (PP), Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar va deixar enrere els seus tractes amb el Govern de Catalunya presidit per Jordi Pujol i va anunciar una ¡°segona transici¨®¡±, amb la qual volia corregir les ¡°desviacions¡± infringides pel llarg per¨ªode de Governs del PSOE que Aznar considerava que havia estat l'esperit inicial de la Transici¨® els anys setanta. En particular, apuntava a detenir el proc¨¦s de descentralitzaci¨® territorial i a capgirar-lo, aix¨ª com a refor?ar la identitat nacional espanyola i l'idioma espanyol, els dos objectius m¨¦s preuats d'Aznar.

Tres anys despr¨¦s, el Govern catal¨¤ tripartit encap?alat per Pasqual Maragall va respondre, a iniciativa d'ERC, amb el pacte del Tinell, que el seu primer objectiu era elaborar un nou Estatut de Catalunya excloent el PP de tota negociaci¨®.

Els nacionalistes han renunciat a legislar sobre cap tema concret

El PP va replicar aviat amb una nova licitaci¨®. Va desenvolupar una campanya per tot Espanya per recollir milions de signatures per un refer¨¨ndum contra l'Estatut i a favor de l'¡°¨²nica naci¨® espanyola¡± i va bloquejar els nomenaments del Tribunal Constitucional per mantenir una majoria conservadora i aconseguir una sent¨¨ncia desfavorable. A partir de llavors els partits catalans extrems van promoure noves propostes radicals que han generat una compet¨¨ncia centr¨ªfuga i han esquerdat les principals sustentacions del consens moderat anterior: Converg¨¨ncia i Uni¨® i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

La independ¨¨ncia ha estat promoguda mitjan?ant l'estrat¨¨gia de convertir cada desacord sobre pol¨ªtiques p¨²bliques en un conflicte institucional i descartar totes les altres alternatives a la recentralitzaci¨® de l'Estat. Els dirigents de Converg¨¨ncia i d'ERC han presentat temes com les defici¨¨ncies en infraestructures de transports, una s¨¨rie confusa i no concloent d'informes sobre les balances fiscals, les propostes d'una escola multiling¨¹e i el rebuig de Mariano Rajoy a transferir tots els poders fiscals a la Generalitat com si cadascun d'aquests temes no deix¨¦s cap m¨¦s via oberta que la secessi¨®. Els nacionalistes han renunciat a legislar sobre cap tema concret. I han descartat una millora de l'autonomia, un Estat espanyol federal o una confederaci¨® entre Catalunya i altres territoris com si fossin m¨¦s dif¨ªcils d'aconseguir que la independ¨¨ncia. Els possibles encaixos i desencaixos a la UE amb prou feines s'han discutit, a pesar que la Comissi¨® Europea i altres alts c¨¤rrecs europeus van deixar clar que la Catexit d'Espanya seria tamb¨¦ una Catexit de la UE.

M¨¦s recentment, la subhasta s'ha traslladat a la compet¨¨ncia entre partits catalans i les licitacions s'han accelerat. Fa poques setmanes, Mas va assegurar que quan Catalunya sigui independent tindr¨¤ les taxes d'atur de Dinamarca o ?ustria, les infraestructures d'Holanda i el model educatiu de Finl¨¤ndia. Cada partit est¨¤ sempre preparat per continuar una s¨¨rie de blufs indemostrables. Qui en d¨®na m¨¦s?

Josep M. Colomer ¨¦s membre de l'Acad¨¨mia Europea.