L'estrella i el comparsa

Veient el concert que Tony Bennett i Lady Gaga van oferir la nit de divendres a Cap Roig venia al cap el documental "The Zen of Bennett", en qu¨¨ es retratava la seva coincid¨¨ncia en els estudis d'enregistrament amb diversos artistes amb els quals col¡¤laborava en un disc de duets. Entre les estrelles hi havia Lady Gaga i Amy Winehouse. Aquesta ¨²ltima mostrava un homenatge reverencial al crooner, afirmant que ella no tenia prou pes per cantar amb ell, i ho deia sincera, envermellida davant la llegenda, nerviosa per cantar amb i davant ell. Per la seva banda Lady Gaga jugava a seduir-lo, com si no es tract¨¦s d'un anci¨¤ que llavors tenia uns 85 anys, obsessionada perqu¨¨ el seu personatge port¨¦s la iniciativa a la trobada. I aix¨° exactament va ser el concert a Cap Roig, un espectacle que ella interpreta com una forma m¨¦s de lluir el seu carisma, sense importar-li deixar Tony Bennett el paper de comparsa que havia d'entretenir al p¨²blic mentre ella es preparava per a la seg¨¹ent aparici¨®. No, no va ser un concert de Tony Bennett i Lady Gaga, sin¨® que va semblar que el crooner era un adorn esc¨¨nic per a m¨¦s gl¨°ria de l'emperadriu pop.

Despr¨¦s d'una arrencada conjunta la pauta va quedar clara immediatament, Tony cantava la part del lle¨® del repertori, dotze temes, mentre Lady Gaga, que va cantar-ne cinc en solitari, s'absentava d'escena per canviar-se de vestit i pentinat, va lluir 8 models, i despr¨¦s gallejar movent-se com un actor mediocre creu que es mouen les cantants d'est¨¤ndards, deixant veure majestuositat, no sentiments. En aquest sentit Lady Gaga nom¨¦s es va diferenciar de la Gaga pop en el vestuari, igual de cridaner per¨° ajustat formalment a un tall cl¨¤ssic de vestit de nit en el qual ella, per descomptat, va introduir el seu estil. A m¨¦s l¡¯estrella no va saber abordar el repertori, mostrant una bona veu que tot i aix¨° entonava gaireb¨¦ com si se segu¨ªs tractant de pop, sense aconseguir de forma regular entonacions que recordessin que cantava peces de Billy Strayhorn o Cole Porter. I ¨¦s que l'important no eren les can?ons, sin¨® que ella cantava aquelles can?ons, fet que va quedar pal¨¨s a la seva versi¨® de "La Vie En Rose", on el substancial, a m¨¦s de cantar-la en franc¨¨s, era el vestit rosa cenyit per un lla? davanter grand¨¤ria XXL que, pel parer de l¡¯estrella, era l'adequat per a l'ocasi¨®. Perqu¨¨ l'adequat per a Lady Gaga sempre ¨¦s exhibir-se.

Per la seva banda, el bo de Tony Bennett, amb la seva jaqueta de gelater color crema i la seva estampa de personatge dels Soprano, assistia a l'espectacle posant hist¨°ria, experi¨¨ncia i la certesa que gr¨¤cies a operacions de reflotaci¨® amb artistes m¨¦s joves est¨¤ vivint una cinquena joventut. La seva veu ja no d¨®na per a gaire, al cap i a la fi gaireb¨¦ t¨¦ 89 anys, i funcionava nom¨¦s quan no era exigida, cosa d'altra banda natural. La seva actitud, d'esfor?at artista que omple els buits que provoquen l'abs¨¨ncia del veritable protagonista, el va definir com el perfecte professional que ¨¦s, un artista que malgrat que fa d¨¨cades que est¨¤ en el negoci, moltes en la gl¨°ria, ¨¦s capa? d'acceptar que una senyoreta que encara no t¨¦ trenta anys per¨° que ¨¦s molt m¨¦s popular que ell, com van demostrar els aplaudiments inicials i els crits durant el concert, es passegi per l¡¯escenari com si fos la mateixa Marilyn. Quan cantaven junts, cosa que sense comptar l'arrencada van fer en set ocasions, tres de seguides al final del xou, no podia fer menys que pensar que Tony mirava amb saviesa d'avi a aquella n¨¦ta juganera que al metro no li cediria el seient.