Bartomeu guanya les eleccions del Bar?a amb rotunditat

Josep Maria Bartomeu ser¨¤ el 40¨¨ president del FC Barcelona. La seva va ser una vict¨°ria categ¨°rica perqu¨¨ va aglutinar el 54,63% dels vots (25.823) enfront del 33,03% (15.615) del tamb¨¦ expresident Joan Laporta, i la participaci¨® va resultar molt notable, superior a la prevista: 43,12% (47.270 vots). El que va ser vicepresident des de 2010 i president a partir de 2014 per la dimissi¨® de Sandro Rosell, s'ha guanyat el dret a governar el club els propers sis anys per mandat dels socis despr¨¦s d'un temps en qu¨¨ la seva figura ha estat q¨¹estionada, per estar imputat, qualificat d'inter¨ª pels seus rivals i fins i tot d¡¯okupa pels barcelonistes m¨¦s radicals ¡ªno havia estat triat a les urnes¡ª, sempre associat a la figura del fugisser Rosell. Ja legitimat, ning¨² no podr¨¤ negar ara Bartomeu, afirmat com a successor de Rosell i vencedor indiscutible de Laporta, les dues figures que han presidit el Bar?a des de 2003.

Una aposta cobrada

Bartomeu ha estat fins a cert punt un president circumstancial que s'ha endurit des de la derrota d¡¯Anoeta en vig¨ªlies de Reis. El president va destituir el director esportiu, Andoni Zubizarreta, va anunciar la convocat¨°ria d'eleccions per a l¡¯estiu, va posar en dubte la continu?tat de l'entrenador, Luis Enrique, i es va lliurar a Messi. Ning¨² no donava llavors ni un c¨¨ntim per les aspiracions de Bartomeu. La resposta de l'equip, no obstant aix¨°, va ser tan rotunda que va posar fora de perill la llotja del Camp Nou. Va apar¨¨ixer la millor versi¨® de Messi, associat a Neymar i Luis Su¨¢rez, i el trident va ser capital per aconseguir un triplet que ha resultat decisiu per al triomf de Bartomeu. El president ha rendibilitzat una aposta que ha acabat per dissimular una gesti¨® molt controvertida, cont¨ªnuament judicialitzada i, malgrat tot, no penalitzada pels ¨¨xits en la Lliga, la Copa i la Champions.

Bartomeu ha estat el candidat m¨¦s votat despr¨¦s de reunir m¨¦s volum de signatures, sempre davant de Laporta, que va semblar m¨¦s preparat per ser proclamat de nou president per aclamaci¨® que per competir en una campanya electoral desmanegada, repetitiva, sense enginy, com si no interess¨¦s el futur del club i el focus estigu¨¦s posat sobre l'equip de Messi. A difer¨¨ncia de Bartomeu, prudent, primmirat, discret i diligent, molt protegit per la seva llista, Laporta es va moure per l'estadi com si estigu¨¦s conven?ut de la vict¨°ria, envoltat d'esportistes, aclamat pels seus seguidors, tots tan ufanosos que fins i tot Cruyff es va preguntar com era possible que el Museu continu¨¦s portant el nom de N¨²?ez. Fins que es va con¨¨ixer el sondeig de TV3, que donava com a guanyador Bartomeu, resultat que es va confirmar progressivament en el recompte de la mesa electoral. Quan es va arribar al 75%, Laporta va abandonar el Camp Nou sense esperar la confer¨¨ncia de premsa de Bartomeu.

El protagonisme de Laporta, despr¨¦s d'uns dies de cont¨ªnua improvisaci¨® i de presentar una candidatura sense ganxo, va trepitjar Agust¨ª Benedito (7,16%: 3.386 vots) i Toni Freixa (3,70%: 1,750%), els resultats del quals van quedar per sota de les expectatives, sobretot en la figura de Benedito, segon el 2010. Benedito insistia ara que ¡°Laporta no guanyar¨¤¡± i Freixa es felicitava per una campanya especialment elogiada, fins i tot per Bartomeu. Cap dels dos es va voler sumar a la causa de Laporta despr¨¦s que els acus¨¦s de ser el ¡°submar¨ª¡± (Benedito) i ¡°marca blanca¡± (Freixa) de Bartomeu. L'atomitzaci¨® de candidatures ha beneficiat el favorit i penalitzat Laporta, a pesar que el resultat ratifica la seva condici¨® de l¨ªder: ha estat el segon m¨¦s votat des de 2000, molt lluny en qualsevol cas del triomf, incapa? de remuntar l'avantatge que des de la sortida li treia Bartomeu. A favor del nou president tamb¨¦ ha jugat l'¨ªndex de participaci¨®, perqu¨¨ des del poder s'havia garantit el suport dels socis m¨¦s conservadors, el de moltes penyes i en part tamb¨¦ del vot ¨²til, sobretot per part dels qui apostaven perqu¨¨ no repet¨ªs Laporta, al?at pels m¨¦s joves, els independentistes i avalat per figures com Cruyff, Guardiola o l'economista Xavier Sala-Mart¨ªn. El catenaccio de Bartomeu, afavorit per la complicitat de la Junta Gestora des de la renovaci¨® de Luis Enrique ha estat m¨¦s valorat que l'ofensiva de Laporta en unes eleccions protagonitzades per quatre aspirants vinculats a la llista vencedora de 2003.

La imputaci¨®

El resultat ¨¦s tan contundent que els vencedors van rebutjar la possibilitat que el barcelonisme s'hagu¨¦s fracturat i s'impos¨¦s un acte de generositat amb Laporta. L'expresident, que no va aconseguir el cara a cara esperat i que el seu futur com a aspirant queda comprom¨¨s, va continuar defensant que existeixen dos models antag¨°nics, dues maneres de dirigir el Bar?a, i va recordar la condici¨® d'encausat de Bartomeu.

La gesti¨® no es presenta senzilla per al nou president, assetjat pel fitxatge de Neymar, l'acci¨® de responsabilitat i la sanci¨® de la FIFA. El 3-1 del marcador electoral li concedeix, en qualsevol cas, plens poders per afavorir la unitat del barcelonisme, capitalitzar el club a partir del patrocinador ¡ªfavorable a Qatar¡ªi de l¡¯Espai Bar?a. Va apostar pel trident i el triplet va al?ar Bartomeu.

El tres va ser el nombre de la sort del nou president del Bar?a, el tercer m¨¦s votat despr¨¦s de Rosell i Laporta, triat per majoria absoluta, signe del continuisme en el club, el mateix que els socis volen per a l'equip de Messi.