Lli?ons gregues

Gr¨¨cia pagar¨¤ dem¨¤ els seus creditors. Contra el que alguns auguraven fa una setmana, el seu impagament (default) quedar¨¤ d'aquesta manera descartat. L'acord a la cimera de dilluns va a bon ritme. El cr¨¨dit pont de la Uni¨® s'ha dispensat en temps r¨¨cord; diversos Parlaments han aplaudit les decisions que s'han adoptat; el BCE ha augmentat l'ajuda d'emerg¨¨ncia a la banca grega; i el primer ministre, Alexis Tsipras, ha comen?at a complir un pacte que el disgusta, per¨° amb serietat, com demostra la destituci¨® dels ministres que el van desafiar.

El cam¨ª cap al tercer rescat s'allibera, doncs, tot i que continu? eri?at d'obstacles, com l'exc¨¦s de pessimisme d'acad¨¨mics i agents dels mercats sobre el pes del deute. Certa inquietud sobre la seva bona fi s'ent¨¦n, sobretot si l'alleujament en venciments i tipus d'inter¨¨s no fos dr¨¤stic. Per¨° al cap i a la fi, la seva sostenibilitat dep¨¨n de la capacitat de generar creixement, i les grans acceleracions es registren de vegades despr¨¦s de les grans caigudes.

L'¨¨mfasi en el creixement, i per tant en la inversi¨® (europea), ¨¦s precisament un dels d¨¨ficits que ha mostrat l'Eurogrup en aquests mesos de tensi¨®. Tot hauria anat millor si hagu¨¦s activat, amb l'exig¨¨ncia a Atenes del compliment de les regles, una estrat¨¨gia d'empatia, complicitat, nous incentius, que nom¨¦s van sorgir en l'¨²ltima fase de la negociaci¨®.

Els negociadors del Govern de Syriza no ho van posar gens f¨¤cil, com corrobora expost l'actual actitud de l'exministre d'Hisenda, desafiant amb deslleialtat a qui el va encimbellar i a qui va jurar donar suport. Per¨° tampoc van estar a l'altura que calia altres actors de la negociaci¨®. Va ser ins¨°lit que el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, se n'alegr¨¦s amb les retirades de dip¨°sits bancaris considerant-les com a mostra de desconfian?a dels ciutadans grecs envers l'efic¨¤cia del seu Govern: ho eren, per¨° no ho hauria d'haver dit mai. Un responsable apaga incendis, no els agreuja.

Tamb¨¦ ha estat reprovable la insist¨¨ncia del ministre d'Hisenda alemany,Wolfgang Sch?uble, de propugnar com a millor soluci¨® la sortida indu?da de Gr¨¨cia de l'euro: no ho ¨¦s, com va saber veure, i evitar, la seva superior, la cancellera Angela Merkel. Aquestaa hip¨°tesi ni est¨¤ jur¨ªdicament especificada al Tratat (ja que els constituents la van descartar), ni apareix avui en cap decisi¨® pol¨ªtica; per¨° s'ha traslladat als mercats, la qual cosa deteriora la seguretat de la moneda ¨²nica, un fort rev¨¦s per a l'euro al qual Sch?uble ha de respondre.

L'eurozona, i tota la UE, han de compensar aquestes defici¨¨ncies i matusseries accelerant la seva integraci¨®, de manera que s'enforteixi la uni¨® monet¨¤ria, en comptes d'afeblir-se. Per¨° als qui els bull la sang pel presumpte col¡¤lapse de l'esperit europeu i el reempla?ament d'una Europa solid¨¤ria per una altra d'egoista pequen d'ingenu?tat: el tercer rescat exigir¨¤ molta solidaritat. O potser ¨¦s que s'obliden de com n'han estat d'acarnissades en els ¨²ltims vint anys les discussions econ¨°miques, per exemple, sobre el pressupost de la Uni¨®, entre rics i pobres, nord i sud, de vegades caricaturitzats com la colla dels quatre i els pigs.

Europa comen?a a canalitzar el repte grec. No ha sortit enfonsada del expedient m¨¦s dif¨ªcil. Per¨° s¨ª que n'ha sortit tocada. Ha d'autoaplicarse els remeis que ja coneix.