El dia que Mendieta va tocar la seva can?¨® amb Los Planetas

Ahir a la nit es va constatar que el p¨²blic espanyol aquest any?ha guanyat terreny al brit¨¤nic, despr¨¦s d'uns anys de deserci¨® progressiva. En cap concert es va veure millor que al de Los Planetas, la banda m¨¦s emblem¨¤tica d'entre totes les sorgides als 90 en aquest pa¨ªs, estretament lligada al festival des de la seva primera edici¨®. El seu dens magma de guitarres embullades i pessic meridional segurament soni estranyament monol¨ªtic a o?des de qualsevol estranger, per¨° si es tractava de vindicar la vivacitat d'un discurs intransferible que encara no ha dit la seva ¨²ltima paraula, caldr¨¤ convenir que el concert que van fer va competir (a la seva manera, amb les seves armes, a la seva escala) amb el de Blur. S¨®n els 90, s¨ª, per¨° tamb¨¦ s¨®n moltes m¨¦s coses que el punt nost¨¤lgic.

Perqu¨¨ commou el mestratge amb el qual barregen el rock inflamat pels pals del flamenc (Alegr¨ªas del incendio, Ya no me asomo a la reja) amb els seus antics esclats pop (Rey Sombra, Segundo Premio o Un buen d¨ªa, amb aparici¨® estel¡¤lar de Gaizka Mendieta ¨Cprotagonista de la lletra¨C?rascant les cordes d'una guitarra). Santos que yo te pinte?podria?ben b¨¦ ser la frontissa, encara que tampoc fan falta gaires encadenaments perqu¨¨ aquestes dues pulsions pr¨¤cticament es fonen en una, sense traumes. La guspira eterna de De Viaje va coronar un concert roc¨®s i solvent, despatxat amb l'entrega que l'ocasi¨® requeria. I en el qual la per¨ªcia de Florent per dissenyar aquells atofats tapissos de guitarres lis¨¨rgiques va brillar amb llum pr¨°pia. No est¨¤ de m¨¦s recalcar-ho, perqu¨¨ no ¨¦s freq¨¹ent.

Fant¨¤stics Blur

Poden haver sobrevolat conjuntures, haver picat d'aquest o d'aquell g¨¨nere i fins i tot haver navegat a la deriva en alguna ocasi¨® al llarg de 25 anys. Per¨° al final s¨®n les can?ons les que s'imposen. Les que de deb¨° transcendeixen. Les que donen l'al?ada real d'una banda que col¡¤leccionava llibres d'estil als anys 90 com qui canvia de jaqueta, fins que amb el temps ha acabat per ser ella mateixa la que adquireix obres de cl¨¤ssic en vida. I la veritat ¨¦s que si alguna cosa no els falta a Blur s¨®n can?ons. Per donar i per vendre. I no en van deixar massa de les indispensables al pap. Les noves (Lonesome Street, Thought I Was a Spaceman), fruit del molt estimable The Magic Whip ¨Cque justifica la seva actual escenografia¨C?no desentonen. Per¨° ¨¦s la renovada frescor amb la qual encara defensen el seu reguitzell de cl¨¤ssics la que els imprimeix vig¨¨ncia. Damon Albarn i Graham Coxon van fer broma amb Tender, i aquesta va ser una de les estampes que certifiquen que mai ¨¦s tard per avivar el foc all¨¤ on va haver-hi brasa, encara que visquem temps en els quals les reunificacions extempor¨¤nies estiguin a l'ordre del dia i rares vegades responguin a la qu¨ªmica. El segon va tornar a lluir galons amb la seva guitarra i doblegant la veu del primer.

Els anys tampoc passen debades, i si escau l'experi¨¨ncia els ha aportat el suficient quall com per no arru?nar capritxosament les propietats del seu temari. Ja no es permeten ratllades. El ball de la lis¨¨rgica There's No Other Way o la discotequera Girls & Boys, la granissada?pixie de Song 2, l'orgull¨®s costumisme de Parklife (amb convidada espanyola d'entre el p¨²blic a escena), el frenes¨ª de Trouble in the Message Centre, la mandrosa sinuositat de Beetlebum o Out of Time, la can?¨® mel¨°dica que destil¡¤len To The End o The?Universal ...tot un vadem¨¨cum amb el qual glossar l'evoluci¨® del pop brit¨¤nic en vinyetes, condensat en hora i mitja. Encara ufan¨®s i viu, amb ra¨® rem¨¨s a ser arxivat al registre de les inanimades peces de museu. Va ser la millor de les tres actuacions que han ofert a Benic¨¤ssim, ¨¦s clar. Una del¨ªcia.

Sorpreses

La sorpresa del dia ¨Cel m¨¦s concorregut fins ara del cap de setmana¨C?l'havia donat el nord-americ¨¤ Curtis Harding amb l'estupenda raci¨® de soul rock que va servir a l'escenari Red Bull Bus Tour, el de l'autob¨²s. Tota una lli?¨® de versatilitat i classe, versi¨® d'Ain't No Sunshine (Bill Withers) inclosa. La seva va ser d'aquelles actuacions que contrasten amb l'absoluta irrellev¨¤ncia amb la qual es desenvolupen altres sets?a l'escenari gran, com el dels vulgars Reverend & The Makers, acollit ¨Cno obstant aix¨°¨C?amb cert entusiasme.

Aquest mateix escenari s'havia tret la mandra abans amb el manat d'irresistibles melodies dels mallorquins Beach Beach, orgullosament deutors dels pr¨°cers dels 80 (la fornada C-86, Aztec Camera). I gaireb¨¦ se solapaba amb el dels catalans Opatov, que van esgrimir una concepci¨® del garatge rock gens monocrom¨¤tica (la trompeta), que tamb¨¦ caldria imputar en el nodrit apartat de bandes estatals emergents que desfilen per aqu¨ª i el nom de les quals conv¨¦ apuntar. Amb els estimulants mantres dels valencians Siesta!, una mica tocats per una aturada t¨¨cnica que per a la seva proposta ¨Cbasada en el poder de suggesti¨® d'uns desenvolupaments que remeten al kraut rock i a la psicod¨¨lia sense peatges obvis¨C?¨¦s com un coitus interruptus. Encara que en aquest cap¨ªtol, el dels m¨²sics emergents, els qui treuen el cap molt per davant de la resta s¨®n els madrilenys Hinds, gr¨¤cies al n¨ªnxol que s'han llaurat en alguns mitjans forans. Ho justifiquen? Ahir no van tenir una mala tarda: la controv¨¨rsia sobre les seves m¨¦s o menys habilitats i el joi¨®s rum-rum?sobre el seu candor juvenil b¨¦ poden quedar soterrats sota aquelles can?ons carnoses que ressonen al lo?fi nord-americ¨¤ dels anys 90, i a les seves mans es torna fresc, espontani i vivificant. Suficient.

A la tarda-nit d'avui diumenge el FIB afronta el seu ¨²ltim tram amb Portishead i Public Enemy que atreuen gaireb¨¦ totes les mirades. Aix¨ª que encara queda festival.