Preparats per al 27-S?

El remol¨ª de la pol¨ªtica catalana ¨¦s capa? de concentrar, en un sol curs pol¨ªtic, una gran manifestaci¨® d'11 quil¨°metres en forma de V quadribarrada que va agrupar, segons la gu¨¤rdia urbana, 1.800.000 persones; una consulta, el 9-N, que va desafiar la legalitat espanyola i va aconseguir una participaci¨® de 2.300.000 votants; unes eleccions municipals que van convertir Ada Colau en alcaldessa de Barcelona; una ins¨°lita comissi¨® parlament¨¤ria per investigar la corrupci¨® pol¨ªtica catalana amb compareixences de personatges heterogenis, i una ruptura de CiU, la formaci¨® pol¨ªtica que ha governat Catalunya durant gaireb¨¦ trenta anys.

El curs pol¨ªtic s'acaba i marxem de vacances amb la mirada posada en les properes eleccions al Parlament, que uns perceben com a plebiscit¨¤ries i uns altres com unes eleccions auton¨°miques m¨¦s (les onzenes), i amb la incertesa de saber si el sobiranisme ser¨¤ capa? de respondre massivament el 27-S, encara que ja ha superat amb escreix tots els reptes plantejats en els ¨²ltims anys i hi ha dades recents que indiquen que persisteix un gran suport social a un independentisme que ¨¦s m¨¦s d'esquerres i est¨¤ m¨¦s radicalitzat. Vegem:

1. Les eleccions municipals del 24 de maig passat van demostrar que les formacions pol¨ªtiques independentistes en el seu conjunt van obtenir m¨¦s bons resultats que el 2011. Les candidatures que es van presentar sota les sigles de CiU, ERC i la CUP van aconseguir 1.400.000 vots (el 45% del total), ¨¦s a dir, set punts i 300.000 vots m¨¦s que a les municipals de 2011. Aquestes tres formacions pol¨ªtiques van guanyar en m¨¦s de 700 municipis (el 75%, respecte al 69% de fa quatre anys) i van aconseguir un total de 6.100 regidors (750 m¨¦s que el 2011). En canvi, les formacions pol¨ªtiques no independentistes van obtenir m¨¦s mals resultats que el 2011: un 3% de vots menys, van guanyar en 156 municipis (el 16%, mentre que el 2011 van ser la primera for?a electoral en el 25%) i van aconseguir uns 2.000 regidors (970 menys que el 2011).

2. En l'¨²ltima enquesta del Centre d'Estudis d'Opini¨® (CEO) el nombre de catalans partidaris de la independ¨¨ncia va descendir un 2% respecte al mes de febrer i els contraris van augmentar dos punts m¨¦s. No obstant aix¨°, m¨¦s del 60% dels catalans, com ha anat passant des de juliol de 2007, considera que Catalunya t¨¦ un grau d'autonomia insuficient i quan es pregunta sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, la principal resposta segueix sent que Catalunya sigui un Estat independent (gaireb¨¦ el 40%) mentre que l'opci¨® federal suma un 24% (un dels percentatges m¨¦s baixos de l'¨²ltima d¨¨cada). A aix¨° cal afegir que en els ¨²ltims cinc mesos els futurs votants d'ICV-EUiA i de Podem que desitgen que Catalunya sigui un Estat independent han augmentat un 15% i un 8%, respectivament, fins a aconseguir el 39% i el 24%.

3. David Fern¨¤ndez, diputat de la CUP i principal referent de l'independentisme m¨¦s radical, no nom¨¦s segueix sent el l¨ªder m¨¦s ben valorat de Catalunya sin¨® que ha aconseguit un doble r¨¨cord demosc¨°pic: incrementar constantment la valoraci¨® al llarg de la legislatura i obtenir, al bar¨°metre del present mes de juliol, una valoraci¨® mitjana igual o superior a 6 per part de cinc electorats diferents (CiU, ERC, ICV-EUiA, Podem i la CUP) i del global dels catalans. Tota una proesa per a un l¨ªder de l'esquerra anticapitalista d'alliberament nacional.

4. El 2 de juliol?passat es va presentar a la seu de CCOO el manifest fundacional de l'Acord d'Esquerres per la Rep¨²blica Catalana, associaci¨® que agrupa persones d'esquerres (vinculades a ICV, EUiA, CCOO, UGT i Uni¨® de Pagesos, entre altres organitzacions) que reivindiquen pel 27-S una candidatura amb un punt destacat al programa: "Emprendre un proc¨¦s constituent cap a un Estat o Rep¨²blica catalana" que culmini amb la "celebraci¨® d'un refer¨¨ndum sobre el nou text constitucional i la proclamaci¨® de la Rep¨²blica catalana per part del Parlament".

5. Les entitats socials sobiranistes han fet un pas m¨¦s i no nom¨¦s segueixen en plena activitat d'agitaci¨® social, sin¨® que tamb¨¦ han acordat participar en la confecci¨® d'una candidatura independentista pel 27-S.

En definitiva, hi ha indicis per pensar que el proper 27-S les bases socials de l'independentisme donaran suport sense fissures a una de les dues principals candidatures independentistes: la d'esquerres i m¨¦s radical de la CUP, o la m¨¦s moderada i transversal de CDC i ERC.

Jordi Matas Dalmases. Catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.?