Trobades a Fran?a restes humanes guardades per nazis en un laboratori

Setanta anys despr¨¦s de la?fi de la Segona Guerra Mundial,?encara es troben proves dels horrors que els nazis van cometre. En aquest cas, el que ¨¦s estrany ¨¦s que no s'haguessin descobert fins ara. A l'Institut de Medicina Legal i Forense d'Estrasburg s'han localitzat, en provetes d'assaig, un intest¨ª, un est¨®mac i fragments de pell que pertanyen a la col¡¤lecci¨® que el fam¨®s metge alemany August Hirt va reunir. Durant la guerra, el metge va realitzar, a la capital alsaciana, nombrosos experiments letals amb jueus procedents de diversos camps de concentraci¨® de tot Europa.

L'Institut havia negat reiteradament que encara es conservessin restes humanes d'aquests experiments, tot i que, el gener passat, el metge i divulgador Michel Cym¨¦s va assegurar tot el contrari basant-se en el testimoni de diversos investigadors. L'historiador Raphael Toledano, autor de diversos treballs sobre aquest tema, ha estat el protagonista del descobriment. S'ha basat en la minuciosa documentaci¨® que el professor Camille Simonin va recopilar, per enc¨¤rrec de les autoritats militars de l'¨¨poca, despr¨¦s de la guerra.

En una carta del 1952, Simonin explica detalladament els trets de totes les restes que en aquell moment va examinar: 17 cossos i 225 fragments conservats en alcohol. L'Institut de Medicina Legal i Forense afirmava que tots havien estat incinerats i enterrats al cementiri jueu de Cronenbourg, a l'oest d'Estrasburg, el 1946. Ara, les investigacions de Toledano l'han condu?t fins a una habitaci¨® tancada i que l'Institut gaireb¨¦ no ha utilitzat mai, on s'han trobat les restes que faltaven i que es lliuraran a la comunitat jueva per ser enterrades.

Els ¨°rgans i fragments trobats formaven part dels 86 cossos que Hirt va seleccionar. El metge nazi, que durant la guerra va ser?nomenat director de l'Institut i que treballava conven?ut que l'exterminaci¨® de jueus seria total, va rebre el vistiplau de Berl¨ªn per poder col¡¤leccionar els 86 esquelets i molts dels seus ¨°rgans. Les v¨ªctimes van ser seleccionades de diversos camps de concentraci¨® i enviades al camp de concentraci¨® de?Struthof-Natzweiller, l'¨²nic de Fran?a constru?t a 50 quil¨°metres d'Estrasburg. Sota la supervisi¨® de Hirt, els presoners van ser assassinats a la cambra de gas.

Al camp de Natzweiller van ser deportades 52.000 persones, de les quals en van morir 22.000

Poc abans d'acabar la guerra, i amb els aliats avan?ant en el front, Hirt va ordenar la decapitaci¨® de tots els cad¨¤vers i l'eliminaci¨® de totes les proves que poguessin identificar les restes, inclosos els n¨²meros que portaven tatuats els presoners. Tot i aix¨°, en una de les provetes va quedar const¨¤ncia d'una refer¨¨ncia, la del n¨²mero 107969. Com es va comprovar immediatament, corresponia al jueu berlin¨¨s Menachen Tafel, procedent d'Auschwitz. Com que el periodista alemany Hans Joachim Lang s'hi va oposar, fins al 2004 no es va con¨¨ixer la identitat dels 86 cossos.

Al camp de Struthof-Natzweiler van ser deportades m¨¦s de 52.000 persones de tot Europa. M¨¦s de 22.000 van morir de gana, fred, per causa d'una malaltia o a la cambra de gas. S'obligava als presoners a treballar en una pedrera propera i a f¨¤briques d'armament, que en ocasions es trobaven sota terra. Un dels supervivents ¨¦s el resistent franc¨¨s Pierre Rolinet, de 94 anys. Per tel¨¨fon, ens explica que Natzweiller era ¡°una de les baules de la ind¨²stria de la mort¡± dels nazis. ¡°Els gu¨¤rdies ens tractaven a cops. Vaig ser condemnat a mort per traslladar armes per a la Resist¨¨ncia. Me'n vaig salvar perqu¨¨ em van traslladar al camp l'abril del 1944, per¨° aviat em van portar a Dachau perqu¨¨ els aliats no paraven d'avan?ar. Em van alliberar els americans l'abril del 1945¡±.

L'abril passat, el president Fran?ois Hollande va participar a Natzweiller en els actes per commemorar el 70¨¨ aniversari de la fi de la Guerra Mundial. En pres¨¨ncia de Rolinet i de la seva esposa, van retre homenatge a les v¨ªctimes del nazisme i especialment als 86 assassinats per Hirt. Al metge nazi se li va perdre la pista el 1946.