Runa i incertesa al carrer¨® que va sobreviure a Cerd¨¤

El passatge Conrad¨ª ¨¦s una rel¨ªquia de l'Eixample anterior al Pla Cerd¨¤. Onze cases de dues plantes, id¨¨ntiques, velles, agenollades davant els gegants de formig¨® del carrer Sardenya i Rossell¨®. Algunes conserven els balcons originals, amb les baranes de ferro forjat amb forma de dues flors i un lla?. Dues cases estan mig ensorrades, les que toquen al carrer Sic¨ªlia: una es va cremar, l'altra va ser una casa okupada durant 10 anys. Des de la d¨¨cada dels vuitanta que el futur del passatge est¨¤ en suspens.

Els immigrants que busquen ferralla al barri de la Sagrada Fam¨ªlia utilitzen l'edifici incendiat per guardar els carros del supermercat que empenyen amb les seves troballes. Hi entren saltant un muret des del carrer Sic¨ªlia. El propietari del restaurant contigu, El Punt del Pla, assegura que cada mat¨ª recullen els carros i al vespre els tornen. Des dels terrats que envolten el passatge es pot observar l'interior de les dues cases: muntanyes de runa, deixalles i carros. Judith Longhini viu davant del passatge Conrad¨ª i assegura que es tem que hi pugui haver un accident perqu¨¨ tamb¨¦ hi ha vist alguna bombona de but¨¤.

A l'immoble incendiat, el n¨²mero 1 de Conrad¨ª, hi vivia il¡¤legalment una fam¨ªlia de romanesos. La casa es va cremar el 2013. L'habitatge ve¨ª, el n¨²mero 3, era aleshores la seu del Casal Popular de l'Eixample, okupat?el 2004. Es va desallotjar el 2014. Operaris de l'Ajuntament van demolir-ne l'interior i van tapiar les entrades. L'activitat nocturna del casal, i algunes baralles en qu¨¨ va haver d'intervenir la policia van ser motiu recurrent de queixes ve?nals.

La via t¨¦ una calma estranya, sembla un decorat de cinema. Al web d'urbanisme?El pla de Barcelona, a partir de mapes hist¨°rics i bibliografia de Josep Vega i G¨®mez, s'assegura que el passatge Conrad¨ª ¨Cabans carrer d'en Peus¨C "¨¦s el carrer m¨¦s antic de l'Eixample i l'¨²nic que a m¨¦s ha sobreviscut al creixement de l'Eixample de Cerd¨¤. ?s, de lluny (per una dist¨¤ncia d'almenys 60 anys), el carrer m¨¦s antic dins de l'Eixample. Un testimoni realment excepcional, fascinant, d'arquitectura popular, rural, que ha pogut sobreviure a la gran urbanitzaci¨® dels darrers 40 anys". Llu¨ªs Inglada, director de la divisi¨® de Territori i Sostenibilitat, de l'Institut Cerd¨¤, creu que per les caracter¨ªstiques del carrer i de les cases, ¨¦s probable que sigui un vestigi previ a l'arquitectura de Cerd¨¤.

En un article premonitori del 1996, Josep Maria Huertas denunciava que Conrad¨ª "ha estat sotm¨¨s al salvatgisme de l'especulaci¨®". Per damunt d'aquesta rel¨ªquia del passat han sobrevolat diversos plans de reurbanitzaci¨®, per¨° cap s'ha arribat a materialitzar. Joan Itxaso, expert d'urbanisme de l'Associaci¨® de Ve?ns de la Sagrada Fam¨ªlia, recorda el del 1986: reurbanitzar el passatge dividint-lo en quatre unitats. La unitat que es va aprovar era l'ensorrament del passatge, el reallotjament dels ve?ns en un nou edifici i aixecar a Conrad¨ª una resid¨¨ncia per a esportistes vinculada a la Fundaci¨® Claror. Itxaso va ser gerent de Claror i coneix el tema de primera m¨¤. Claror t¨¦ un poliesportiu ve¨ª amb Conrad¨ª i volia ampliar les seves instal¡¤lacions.

Projecte hoteler i poca concreci¨® municipal

La gran amena?a per al passatge va arribar amb un grup d'inversors del sector hoteler entorn de l'empresari Jos¨¦ Antonio Castro Sousa, m¨¤xim accionista d'Hesperia. Aprofitant el comprom¨ªs municipal d'establir la resid¨¨ncia esportiva al barri, Hesperia va obrir un hotel a l'illa del davant, on s'aixecava l'antiga f¨¤brica de perfums Myrurgia, amb llic¨¨ncia de centre esportiu. L'Ajuntament va tancar l'hotel el 2010 perqu¨¨ operava com a hotel i no com a resid¨¨ncia. L'objectiu d'Hesperia ¨¦s poder reobrir l'hotel aconseguint un espai al barri on crear la resid¨¨ncia i permutar-la amb l'Ajuntament. Itxaso avisa que la voluntat ¨¦s recuperar el projecte de fer-ho a Conrad¨ª. Diversos ve?ns ja haurien venut els seus immobles al passatge a immobili¨¤ries vinculades a Castro Sousa. El propietari de la fusteria E.G.M., al n¨²mero 19 de Conrad¨ª, assegura que l'immoble on t¨¦ el negoci i els dos edificis seg¨¹ents s¨®n propietat d'immobili¨¤ries properes al projecte hoteler. El registre de la propietat indica que encara hi ha diverses cases propietat de particulars.

El Pla de futur del districte de Gr¨¤cia 2010-2020 indicava que el repte, pel que fa al passatge Conrad¨ª, ¨¦s "adquirir s¨°l de les cases, modificar el Pla General Metropolit¨¤ per a equipaments p¨²blics, habitatges joves i nou acc¨¦s a l'Esportiu Claror". Dos anys m¨¦s tard, despr¨¦s que els moviments ve?nals s'oposessin a les actuacions d'Hesperia, el Pla d'Habitat Urb¨¤ de l'Ajuntament per als anys 2012-2015 es limitava a dir que calia "iniciar estudis per a la millora del passatge Conrad¨ª".