La cultura fa venir gana

Passar-se tres hores en un museu pot ser dur. Capbussant-se en una llibreria davant els darrers t¨ªtols de les editorials, un pot perdre la noci¨® del temps. Una bona (o mala...) obra de teatre pot obrir la gana. Rec¨®rrer els metres i metres c¨²bics del Museu del Disseny ens pot deixar baldats. Seure en una biblioteca a llegir o a estudiar pot ser nociu per a la salut sense ni que sigui fer un mos. Assistir a una confer¨¨ncia sobre pol¨ªtica contempor¨¤nia requereix carregar les piles... Aix¨ª ho entenen cada vegada m¨¦s els professionals d¡¯equipaments culturals de Barcelona que, de manera directa o indirecta, aposten per oferir un espai on els visitants puguin parar un moment, prendre un caf¨¨ o gaudir d¡¯un ¨¤pat... i de passada, ingressen uns dinerons extres.

Fran?oise Cauete presumeix d¡¯haver obert el primer restaurant en un museu a Barcelona. Va ser a la Fundaci¨® Mir¨®, a Montju?c, el 1988. ¡°Era una gran opci¨®, perqu¨¨ la gent que visitava el museu, tan lluny de tot arreu, necessitava un lloc on prendre alguna cosa o quedar-se a dinar¡±, explica la restauradora.

Era gaireb¨¦ una necessitat, lluny dels motius que van dur la llibreria Alta?r, especialitzada en viatges, despr¨¦s de 36 anys de vida, a obrir l¡¯octubre passat el seu caf¨¨, un somni del seu fundador, l¡¯antrop¨°leg Pep Bernardas. ¡°?s m¨¦s que una cafeteria¡±, explica. ¡°?s un lloc de tert¨²lies, activitats, presentacions o actuacions musicals, un complement a la nostra oferta llibresca¡±. Entre caf¨¨s i tes, el visitant es troba en un espai que pret¨¦n ser ¡°una f¨¤brica de preguntes¡±, la millor manera d¡¯eixamplar els horitzons dels viatges f¨ªsics. Com que el bar el gestiona personal de la casa, poden deixar als clients consultar llibres a les taules de la cafeteria, ¡°sempre que ho facin amb cura i no m¨¦s de tres de cop¡±, fixa Joan Carles, 14 anys treballant a la casa.

El FAD ja tenia un bar molt freq¨¹entat a la seva anterior seu, a Ciutat Vella, i ara, a les Gl¨°ries, potser aquest espai agafa m¨¦s import¨¤ncia: ¡°No s¨¦ si dir que un lloc com el Museu Hub ¨¦s inconcebible sense una cafeteria, per¨° ¨¦s un element molt important, cap equipament modern no en t¨¦¡±, explica Salvador Sauleda, fundador de Sauleda, l¡¯empresa que hi explota el negoci de la restauraci¨®. Tamb¨¦ Toni Herrero, responsable de la concessi¨® del bar de la biblioteca Jaume Fuster, a la pla?a de Lesseps, considera que el seu negoci ¨¦s ¡°una necessitat¡± per la tipologia del servei cultural.

Per¨° si hi ha un equipament cultural a Barcelona que realment necessita un espai d¡¯esbarjo, refrigeri i tert¨²lia, possiblement ¨¦s l¡¯Antic Teatre, que, de fet, sobreviu gr¨¤cies al seu bar: ¡°Ens representa el 50% dels ingressos¡±, comenta Semolinika Tomic, alma mater del projecte cultural d¡¯aquest rac¨® del barri de la Ribera. ¡°El nostre ¨¦s un projecte sostenible, no vivim de subvencions: m¨¦s del 70% del pressupost ¨¦s propi i el bar n¡¯¨¦s el mecenes, tots els beneficis van a parar al desenvolupament del projecte art¨ªstic, perqu¨¨ no podr¨ªem viure de subvencions, com d¡¯altres: desgraciadament, la nostra programaci¨® es fa dif¨ªcil per a les institucions d¡¯aqu¨ª¡±.

Elisenda Poch, gerent del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), diu que l¡¯aposta del bar (C3Bar) es va fer al minut zero: ¡°Sempre vam pensar que un bar era imprescindible¡±, explica. ¡°L¡¯equipament cultural i la cafeteria es complementen perqu¨¨ un aporta p¨²blic a l¡¯altra, i viceversa. De fet, la concessi¨® del bar es regeix segons un c¨¤non variable en funci¨® de com va el negoci¡±. El cas d¡¯Alta?r ¨¦s diferent. M¨¦s que el negoci, es busca atraure gent al sector de la literatura de viatges: ¡°Hi portem autors que ens obren les portes als seus mons¡±, explica Bernardas. ¡°Econ¨°micament no ens ha aportat gran cosa, els ingressos que genera la cafeteria no arriben al 5% dels de la llibreria, per¨° ja hi compt¨¤vem¡±.

La majoria dels serveis de restauraci¨® dels equipaments culturals de la ciutat s¨®n concessions a empreses especialitzades que hi veuen una oportunitat de negoci i, per tant, no es limiten al cercle de clients de l¡¯equipament que volen eixamplar. El barri, en aquest sentit, ¨¦s molt important: l¡¯Antic Teatre, fidel al seu comprom¨ªs social, ha convertit el seu bar, que funciona des de les 10 del mat¨ª fins a les 11 de la nit, en un espai dinamitzador de la zona, en conson¨¤ncia amb la programaci¨® art¨ªstica.

Molta de l¡¯oferta cultural barcelonina ¨¦s al centre de la ciutat, pur territori tur¨ªstic. Al CCCB, per exemple, ho tenen clar: ¡°V¨¦nen molts estrangers perqu¨¨ volten per aqu¨ª i la terrassa del bar, oberta ara a la pla?a Ferran Corominas, ¨¦s molt atractiva¡±, ent¨¦n Poch. No ¨¦s estrany veure joves estrangers fent un entrep¨¤ i una cervesa, per¨° la clientela va molt m¨¦s enll¨¤: ¡°Hi ha molt p¨²blic que ve a les activitats que organitzem, i per tant, com la nostra oferta, ¨¦s gent molt diferent: els assistents al Big Bang Data, per exemple, no tenen res a veure amb els que van venir a veure l¡¯exposici¨® sobre el Paral¡¤lel, ni amb els joven¨ªssims de l¡¯Hipnotik¡±. I tots poden coincidir al C3Bar.

Poch considera que la cafeteria ¨¦s un focus d¡¯atracci¨® de p¨²blic. ¡°Igual que els visitants entren al bar, molts ve?ns o clients del bar acaben per tafanejar i visitar alguna exposici¨®¡±. En aquesta teoria dels vasos comunicants coincideix Sauleda, que est¨¤ encantat amb la nova urbanitzaci¨® de la pla?a de les Gl¨°ries, a les portes del 22@: ¡°Comptem amb el tipus de visitant modern, amant del disseny, curi¨®s, per¨° tamb¨¦ amb els que passegen per la zona, que ¨¦s molt agradable¡±.

L¡¯explotaci¨® dels espais ¨¦s rendible per¨° dura. La biblioteca Jaume Fuster ¨¦s una de les tres de la ciutat que t¨¦ cafeteria (les altres dues s¨®n la Francesc Candel i El Carmel-Juan Mars¨¦): ¡°Empresarialment la situaci¨® ¨¦s dura, per¨° anem fent¡±, diu Herrero. Potser el secret ¨¦s centrar-se en el p¨²blic potencial, que sovint no ¨¦s nom¨¦s el de l¡¯espai cultural concret. ¡°Aqu¨ª v¨¦nen molts estudiants i els mesos d¡¯ex¨¤mens estem plens, per¨° tamb¨¦ ve gent del barri que vol gaudir de l¡¯ambient tranquil i agradable d¡¯una biblioteca... i de cop, tens visites il¡¤lustres de convidats de la biblioteca, com Salman Rushdie o Haruki Murakami...¡±. Les caravanes de turistes que baixen del Park G¨¹ell, ¡°per sort!¡±, no hi entren: ¡°Tenen molta oferta per a ells i l¡¯aprofiten¡±, diu Herrero.