Els nous marquen punts

Com era previsible, els nous partits pol¨ªtics, sorgits dels moviments socials dels ¨²ltims quatre anys, s¨®n escrutats amb una minuciositat desconeguda. Els seus adversaris ¨Cpol¨ªtics, socials o medi¨¤tics¨C van a la ca?a de qualsevol relliscada per posar-los en evid¨¨ncia. Qu¨¨ busquen? Evidentment, desqualificar-los. I en aquesta tasca, res produeix m¨¦s satisfacci¨® que poder dir: ¡°Ja es comporten com a casta¡±. ?s el plaer de veure complerta la profecia c¨ªnica: ¡°Aix¨ª que toquin poder acabaran com tots¡±. Per¨°, al seu torn, ¨¦s el reconeixement impl¨ªcit que la casta existeix. Sempre t¨¦ morbositat enxampar el predicador que clama contra la immoralitat dels que manen in fraganti. Els nous han abusat de presentar-se com a pulcres defensors del bon poble contra les perverses elits dirigents. Per¨° ¨¦s sonada la hipocresia dels que quan els van veure arribar van cridar "que ve el llop", i quan aquest s'amansa, en comptes de celebrar-ho, s'esquincen les vestidures. ¡°Acabaran fins i tot aprenent a menjar b¨¦¡±, vaig sentir a dir a un distingit empresari. El factor classe com a rerefons del menyspreu i de la negaci¨® de reconeixement als nous.

Exposats a totes les mirades, aquests partits tenen la gran responsabilitat d'estar a l'altura de les expectatives generades. I hi ha dubtes fundats sobre la seva capacitat per afrontar aquest repte. Promoure el canvi en les prioritats de l'agenda, que ¨¦s per al que han estat triats, sense fer minvar el bon funcionament de les administracions i afrontant poders contramajoritaris que aniran a totes, ¨¦s una tasca ¨ªmproba. La precarietat d'unes organitzacions nascudes en l'aldarull les exposa a una gran volatilitat. I la dificultat de navegar amb majories escasses i molt compostes obliga a confiar en lideratges amb imatge independent i capacitat d'empatia, que, com deia Richard Sennett, ¨¦s la virtut que correspon a la veritable autoritat. Qu¨¨ passar¨¤ quan es marceixin?

Al Govern de Rajoy li ha entrat una sobtada i desconeguda preocupaci¨® social

I, no obstant aix¨°, aquests moviments socials transformats en organitzacions pol¨ªtiques amb vocaci¨® de govern ja han aconseguit algunes coses importants. La primera, rebel¡¤lar-se contra el tradicional car¨¤cter evanescent de les grans mobilitzacions. Ning¨² s'esperava que gosessin desafiar els poders establerts i disputar el poder als partits tradicionals, for?ant la porta exclusiva darrere de la qual es parapetava el bipartidisme. De sobte, la reforma del r¨¨gim pol¨ªtic est¨¤ en boca de tothom. I el que m¨¦s s'hi resisteix, el Govern del PP, busca desesperadament invents per salvar amb lleis el poder que li prenen els vots. No n'hi ha prou amb reformar les institucions, cal fer una neteja de la cultura pol¨ªtica imperant. Els partits tradicionals parlen de comunicar millor, un eufemisme que suposa el reconeixement impl¨ªcit que cal relacionar-se d'una altra manera amb la ciutadania. L'espai de representaci¨® s'ha ampliat. Gent que se sentia exclosa ara veu opcions per al seu vot. ?s a dir, es reintegren a la pol¨ªtica.

L'impacte s'est¨¦n a l'agenda p¨²blica. De sobte pugen a un lloc destacat temes que els partits tradicionals descartaven per impossibles: renda b¨¤sica, drets socials, limitaci¨® de desnonaments, desigualtat, pobresa energ¨¨tica. Al Govern de Rajoy li ha entrat una sobtada i desconeguda preocupaci¨® social, Pedro S¨¢nchez parla d'ingr¨¦s m¨ªnim assegurat i d'extensi¨® de la protecci¨® de desocupaci¨®, i la llista Junts pel S¨ª de l'independentisme catal¨¤ es vesteix de sensibilitat social. I l'eix de la pol¨ªtica es despla?a ¨Ci aqu¨ª hi entren en joc tamb¨¦ els moviments independentistes¨C cap a un nou repartiment del poder.

Malgrat tot, la nova esquerra alternativa necessita passar amb urg¨¨ncia de la fase negativa a la fase positiva. Per marcar el canvi, ¨¦s comprensible que s'hagi comen?at amb la lletania dels nos, que trenca tab¨²s, apunta a interessos descontrolats i revisa compromisos adquirits mai q¨¹estionats. Per¨° ara ¨¦s necessari passar a la fase propositiva. El mateix dia que Ada Colau va arribar a l'alcaldia, un amic em va dir: ¡°No em preocupa en absolut el que far¨¤, sin¨® el que deixi de fer¡±. Si volen guanyar credibilitat han de demostrar que s¨®n capa?os de proposar molt m¨¦s del que s'esperava. Des d'altres prioritats, per¨° en inter¨¨s de tothom.