Edificis fantasma i in¨²tils

L¡¯autoritat de tots els colors queda en p¨¨l, desnuada, fent un rep¨¤s r¨¤pid dels desprop¨°sits constructius oficials. Hi ha un sac de projectes i iniciatives d¡¯obra ¨Ci restauraci¨® p¨²blica¨C amb vocaci¨® monumental frustrants i frustrades.

Es veuen equipaments nou i vells, abandonats sense idea sobre el seu futur. S¨®n muni¨® els teatres, poliesportius i piscines, arreu, sens dotaci¨® i sales culturals inutilitzades. D¡¯altres edificis simplement estan oblidats, es rovellen o s¡¯esbuquen sense remei ni forma d¡¯engirgolar-ne una utilitat o funci¨® concreta.

El desgavell ¨¦s un gest d¡¯in¨¨rcia permanent, per acci¨® o omissi¨®, aix¨° ¨¦s la deixadesa. El malbaratament recent per distracci¨® dilapidador de les inversions p¨²bliques no nom¨¦s ¨¦s vicari i deutor de megalomania del president fara¨® i corrupte Jaume Matas.

Matas, amb tanta influ¨¨ncia valenciana feu fer ¨°peres, palaus de congressos, metros, dics gegants, autopistes...i el que ideava si no hagu¨¦s perdut. Ell es va fer una "pir¨¤mide", un homenatge a si mateix, purament insostenible, el centre d¡¯interpretaci¨® del parc de Cabrera a sa Col¨°nia de sant Jordi, tot just davant els seus apartaments. Cost¨¤ m¨¦s de 20 milions?¨Ctres vegades m¨¦s¨C i ¨¦s com tenir una pantera al pis en comptes d'un moix (gat). Els fiscals no han pogut gratar massa en les coincid¨¨ncies d¡¯interessos i alguns noms amb el cas Palma Arena.

Matas, juntament amb totes els seus hereus i successors pol¨ªtics, ¨¦s el responsable que l'antic complex hospitalari de son Dureta ¨Ccinc edificis, un gegant¨C es degradui, abandonat, sense remei ni futur. Sense ¨²s ni destinaci¨® p¨²blica coneguts des de fa sis anys. Aquests immobles que van ser declarats obsolets per la sanitat p¨²blica, van ser de tots, de la gent, especialment dels que van cotitzar a la Seguretat Social. Matas i els seus van fer morir l¡¯hospital on va n¨¦ixer potser la meitat dels illencs d¡¯ara. Ho va fer per poder il¡¤luminar l¡¯operaci¨® immobili¨¤ria i de concessions de son Espases, tan sospitosa.

Els Governs deixen fantasmes nous i vells, en renunciar a immobles, els declaren in¨²tils o s¨®n incapa?os de gestionar-los per la seva reutilitzaci¨®. Les peces mortes s¨®n gegants; com el dau de Gesa o el Palma Arena gegant¨ª, descomunal i sense sentit.

Costa repetir-ho per¨° hi ha inversions que han esdevingut temer¨¤ries i que deixen teatres inacabats, a Inca o Ciutadella i altres tants projectes locals sense mans, euros i p¨²blic per donar-hi vida.

Son Dureta va ser aniquilat i va quedar en peu, sense nova funci¨®. La inacci¨® envileix ¨Cen silenci¨C pel temps i els diners perduts, amb uns pressupostos i exig¨¨ncies socials alarmants.

A Eivissa, a la cresta de perfil del cel de l'acr¨°poli emmurallada, a Dalt Vila, es degrada un edifici secular, que els resumeix tots. ?s el castell ¨¦s la cirereta del skyline de la vella ciutat anquilosada, el seu alc¨¤sser davant els altres que aguaitaven pel mar i afusellaven.

?s una ru?na provisional, la reconstrucci¨® est¨¤ congelada. En d¨¨cades va ser un monument en des¨²s. Havia de ser un parador nacional, un projecte estatal, per¨° les obres de te¨°rica restauraci¨® i empelt de l'hotel estan bloquejades des de fa tres anys, per les retallades i deutes de l¡¯empresa estatal.

Al castell van apar¨¨ixer impediments arqueol¨°gics i es va fer avinent una mala concepci¨® global. Es volia compatibilitzar la funci¨® patrimonial amb l'explotaci¨® hotelera.

Era i ¨¦s un projecte ultra car i incert ¨Ci parat segueix generant despesa i deute¨C i sembla que finalment si s¡¯enllesteix ser¨¤ una obra vulgar.

El "buc" del castell i despr¨¦s caserna va ser estirat per amunt, es va al?ar imp¨²dicament l'altura tradicional del monument, el seu capell. Desentona. Fa m¨¦s de 20 anys l'arquitecte El¨ªas Torres va fer-hi dues intervencions quir¨²rgiques ¨Cdes¨¤ una sala d'arcs i va inventar-se una escala d¡¯acc¨¦s com un crui¨C per¨° mai m¨¦s se li va tenir en compte.

Salvador Roig, "Mois¨¨s" sense desert, tenia ra¨® en clamar contra l¡¯ampliaci¨® colorista i casern¨¤ria del ve¨ª edifici municipal de can Botino. Tan visible i fora d¡¯escala devora el bec de la murada. Despr¨¦s d'aquest past¨ªs es va inflar un sufl¨¦ del castell-parador en marxa de no-res.

L'excastell d'Eivissa i l¡¯ex son Dureta (Ges, el Palma Arena, casernes i edificis antics i nous) seguiran anys congelats, m¨°mies inacabades i en des¨²s, sense dest¨ª social. Un desprop¨°sit. Per descobrir una altra Eivissa i entendre la Mediterr¨¤nia conv¨¦ el llibre d'Antoni Ferrer, Captius i senyor de captius a Eivissa?que documenta com el poder medieval, aix¨° ¨¦s Dalt Vila, va articular durant tres segles (XIII-XVI) un sistema de negoci "esclavista" ¨Ctamb¨¦ amb corsari¨C de captura, compra venda i explotaci¨® de persones. Amb solidesa te¨°rica i habilitat expressiva. I amb tots els noms. L¡¯historiador Miquel Barcel¨® va dirigir aquesta tesi, tot just abans de morir i ell alabava el treball d¡¯anys i m¨¨tode.

A la mateixa zona alta de Dalt Vila de senyors, sotanes, elit i autoprotecci¨®, neix la novel¡¤la de Carmen Matutes, professora a Edimburg i germana d'Abel. Imagina la vida de dones, illes en illa, a I patir i patir i patir (a Eivissa, a principis del segle XX ), amb gent nativa i forana, amunt i avall. Escriu en catal¨¤ oral. Pep Quetglas en la seva presentaci¨® a Palma, a Embat, va aportar detalls de l¡¯Eivissa at¨¤vica i criteris de lector.

Al panorama urb¨¤ hi ha runes dretes fetes o negades per l¡¯arquitectura oficial. Potser arribaran els temps de trencament, de fer osques o sols fer miques, llevar la pols o flastomar. Alguns ciutadans rosegaran claus abans d¡¯obrir boca i dir el que pensa.