El pecat i el Constitucional

De vegades les m¨¦s altes institucions ens sufoquen i ens obliguen a comentaris cr¨ªtics en cadena. ?s el cas del Tribunal Constitucional. No s'ha d'ocupar dels pecats, per¨° acaba d'emparar a qui es creu investit de la missi¨® d'impedir que els altres pequin. Un farmac¨¨utic de Sevilla va decidir no disposar d'exist¨¨ncies de preservatius i d'un medicament amb el principi actiu lovonorgestrel 0,750 mg., conegut com ¡°la p¨ªndola de l'endem¨¤¡± (PE). Sabia que tenia l'obligaci¨® legal de tenir un m¨ªnim d'exist¨¨ncies del productes, per¨° pensava que els preservatius i la PE, per a ell un abortiu, s¨®n instruments immorals d'agressi¨® contra el dret a la vida, segons la seva concepci¨® religiosa. O sigui, creia que s¨®n per pecar o per haver pecat. La Junta d'Andalusia el va sancionar pel desprove?ment intencionat i il¡¤legal. El farmac¨¨utic va rec¨®rrer contra la sanci¨®, al¡¤legant objecci¨® de consci¨¨ncia. El jutjat contenci¨®s administratiu no li va donar la ra¨®, i el farmac¨¨utic va rec¨®rrer en empara davant el Tribunal Constitucional, que s¨ª que l'hi va donar, encara que parcialment. Nom¨¦s pel que fa a la PE. Contradient la seva anterior jurisprud¨¨ncia, ara el Constitucional afirma que el dret a l'objecci¨® de consci¨¨ncia ¨¦s un dret fonamental que es pot exercir directament, encara que no hi hagi una llei que ho autoritzi expressament.

Afortunadament, la sent¨¨ncia no ¨¦s per unanimitat. La vicepresidenta del Tribunal, Adela As¨²a, amb la seva extraordin¨¤ria categoria professional i institucional, va formular un l¨²cid i demolidor vot particular discrepant de la decisi¨® majorit¨¤ria. Objectar, afirma, sense una llei?pr¨¨via?que ho autoritzi ¡°conduiria a satisfer qualsevol tipus d'objecci¨® de consci¨¨ncia, com si la consci¨¨ncia de cadasc¨² pogu¨¦s imperar leg¨ªtimament davant la col¡¤lectivitat i davant l'Estat de dret¡±. Seria permetre objeccions incontrolables, assilvestrades.

No ¨¦s oci¨®s apuntar la sorprenent coincid¨¨ncia que l'advocat del farmac¨¨utic era Jos¨¦ Miguel Castillo Calv¨ªn, diputat del Partit Popular per Granada i portaveu del PP a la Comissi¨® de Just¨ªcia al Congr¨¦s

El professor Tajadura (El Pa¨ªs, 21 de juliol) va criticar precisament la sent¨¨ncia pels seus raonaments distorsionats i contradictoris. Poc m¨¦s caldria afegir-hi si no fos perqu¨¨ l'argumentaci¨® de la vicepresidenta suggereix altres comentaris aliens al cas.

Assenyala que ¡°la sent¨¨ncia, en comptes de raonaments estrictament jur¨ªdics, sembla respondre a un posicionament previ que no aconsegueix ocultar l'ombra ideol¨°gica que el guia¡±. I en aquest sentit no ¨¦s oci¨®s apuntar la sorprenent coincid¨¨ncia que l'advocat del farmac¨¨utic era Jos¨¦ Miguel Castillo Calv¨ªn, diputat del Partit Popular per Granada i portaveu del PP a la Comissi¨® de Just¨ªcia al Congr¨¦s dels Diputats, quan ¨¦s coneguda la relaci¨® amb el PP del president del Tribunal, i del magistrat Ollero, ponent de l'assumpte. Sobren altres comentaris.

L'Ag¨¨ncia Espanyola del Medicament no assigna a la PE la consideraci¨® d'abortiu sin¨® d'¡°anticonceptiu d'emerg¨¨ncia¡±. Per¨° al Tribunal aix¨° no el remou del seu posicionament previ, i mant¨¦ la seva coincid¨¨ncia de criteri amb el farmac¨¨utic, encara que permetent-se recon¨¨ixer que no hi ha unanimitat cient¨ªfica sobre els possibles efectes abortius de la PE. Pel que sembla, ara l'essencial ¨¦s la convicci¨® subjectiva de l'objectant (quan coincideix amb la del magistrat, tingui o no tingui ra¨®, encara reconeixent que ¨¦s cient¨ªficament discutible).

Segons la Llei d'Interrupci¨® Volunt¨¤ria de l'Embar¨¤s, el dret a l'objecci¨® de consci¨¨ncia dels professionals sanitaris ¨¦s individual i no es pot imposar a tercers. No obstant aix¨°, la sent¨¨ncia passa per alt que el desprove?ment va impedir que altres farmac¨¨utics o empleats de la seva farm¨¤cia poguessin dispensar la PE. De manera que emparar la desregulaci¨® de l'objecci¨® ideol¨°gica per convicci¨® subjectiva, permetent la imposici¨® d'aquesta convicci¨® a tercers, ¨¦s una bomba de rellotgeria, una irresponsabilitat, que causa estupor a la vicepresidenta del Tribunal, per les seves conseq¨¹¨¨ncies infaustes. ¡°Avui la p¨ªndola d'endem¨¤, dem¨¤ podria ser la vacunaci¨® obligat¨°ria o l'obligaci¨® tribut¨¤ria¡±.

El Constitucional necessitar¨¤ tancar precipitadament la porta oberta a l'assilvestrada objecci¨® de consci¨¨ncia del farmac¨¨utic. En els seus ant¨ªpodes ideol¨°gics, altres aspirants a la desobedi¨¨ncia civil multitudin¨¤ria tamb¨¦ estan disposats a exercir la seva objecci¨® de consci¨¨ncia subjectiva, imposant el seu criteri, tinguin o no tinguin ra¨®, sense llei pr¨¨via que ho autoritzi, o encara que ho prohibeixi. Seguint el raonament de la vicepresidenta, dem¨¤ podria ser una objecci¨® de consci¨¨ncia tribut¨¤ria independentista, i dem¨¤ passat uns altres greus incompliments col¡¤lectius de lleis de l'Estat. S'iniciarien plets i processos que acabarien davant el Constitucional. Aquest, segons la seva jurisprud¨¨ncia, els hauria d'emparar, com al piad¨®s farmac¨¨utic, o autocorregir-se un altre cop. Les irresponsabilitats institucionals es paguen, almenys, amb m¨¦s desprestigi.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya