La mania de guardar dels Riquer

Qui cregui que els arxius tenen un transc¨®rrer pl¨¤cid, en semipenombra i en una calma de silenci cartoix¨¤ no sap res sobre arxius. O, almenys, no coneix les vicissituds del de la fam¨ªlia Riquer, el que va permetre al gran fil¨°leg Mart¨ª de Riquer construir el 1979 un dels seus cl¨¤ssics, Quinze generacions d'una fam¨ªlia catalana.

Comte de Casa D¨¢valos, Riquer tenia a casa seva (en bona part en un habitacle del garatge) un fons documental format per 433 pergamins ¨Cel m¨¦s antic del 1156 i el m¨¦s modern del 1612¨C, a m¨¦s de 77 lligalls i 28 manuscrits. S¨®n documents hist¨°rics de cinc fam¨ªlies: els Riquer, juristes de Lleida i senyors d'Albat¨¤rrec; dels Remolins, senyors de Vimfaro; dels Sabater, senyors de Benavent; dels Agullana, senyors de Palau Sator, i dels Gallecs, comtes de Casa D¨¢valos, a part d'altres fam¨ªlies emparentades.

El fons cont¨¦ 433 pergamins, el m¨¦s antic del 1156, 77 lligalls i 28 manuscrits

El problema ¨¦s que la majoria d'aquelles fam¨ªlies, ¡°especialment durant el segle XVIII, era gent que ho guardava tot: des d'entrades del teatre fins a un n¨²mero de loteria que no havia tocat (aix¨°, els marquesos de Benavent), passant per la factura de ferrar les mules; d'aquella ¨¨poca, no hi ha dia que no hi hagi una carta d'un Riquer¡±, resumeix l'historiador Borja de Riquer, fill del fil¨°leg i que ahir va ser l'encarregat, en nom de tot el llinatge, de cedir en comodat (en mantenen la propietat) tot el material a l'Arxiu Nacional de Catalunya per a la seva conservaci¨® i digitalitzaci¨®.

La varietat i l'exhaustivitat dels fons (la correspond¨¨ncia familiar i pol¨ªtica hi ¨¦s abudant i, excepcionalment en aquesta mena de documents, est¨¤ conservada ¨ªntegrament) ¨¦s la riquesa m¨¦s important d'aquest patrimoni escrit, que va des dels pergamins fins a una infinitat de protocols, passant per llargs plets d'anys amb la seva paperassa corresponent. Per aix¨°, sorpr¨¨n relativament poc que hi hagi els pl¨¤nols originals del castell d'Agullana de segle XVI, on en un dels seus balcons m¨¦s alts Mart¨ª Agullana llegia el 1605 la primera edici¨® del Quixot que arribava a Girona. Una documentaci¨® que precedeix a una altra sobre el per¨ªode de les guerres carlistes o a la de l'artista modernista Alexandre de Riquer, ja de principi del segle XX.

La mare de l¡¯estudi¨®s va fer paleografia i arxiv¨ªstica nom¨¦s per analitzar-los i ordenar-los

¡°Els arxius tenen vides agitades, seguint els itineraris familiars, on en el nostre cas en alguns moments es va guardar tot i en d'altres no es va ser tan acurat¡±, plantejava com a pre¨¤mbul als estats d'aquell patrimoni Borja de Riquer, papers certament viatgers els del seu llinatge, que van comen?ar a Lleida i en el XVIII van recaure a Barcelona.

Quan Alexandre de Riquer va marxar a Mallorca el 1917, tota la documentaci¨® va quedar en mans d'un dels seus germans ¡°l'oncle Paco", com el reconeixen encara avui els Riquer, i despr¨¦s als fills i n¨¦ts d'aquest, i va descansar en l'oblit d'unes golfes de Sant Vicen? de Castellet, prop de Manresa.

D'aqu¨ª les va rescatar el 1940 Mart¨ª de Riquer i se les va tornar a emportar a Barcelona, sempre amb ell en els dos pisos en qu¨¨ va arribar a viure. I en aquell moment, la tirada gen¨¨tica dels Riquer per l'amor als papers va tenir el seu moment culminant: Mar¨ªa Morera, mare de Mart¨ª de Riquer, va decidir posar ordre a tot all¨° i entre el 1940 i el 1960, enfundada en guants i despr¨¦s d'estudiar expressament paleografia i arxiv¨ªstica, va comen?ar a ordenar-los i interpretar-los, i va facilitar la tasca del seu savi fill. Fins i tot els papers van gaudir d'un moble amb escuts.

Diversos n¨¦ts de Mart¨ª de Riquer estaven ahir en l'acte de signatura amb el conseller de Cultura Ferran Mascarell, en una taula rodona (estil d'acord amb la saga); un feia fotos amb el seu m¨°bil. Dels 11 que s¨®n, nom¨¦s un fa Lletres i cap ¨¦s historiador. Dels 16 besn¨¦ts, encara ¨¦s massa d'hora. De moment, els papers els cuiden a l'Arxiu Nacional. Sobre la futura documentaci¨® digital que produeixi el llinatge segur que la gen¨¨tica aflorar¨¤.