Anna Tarr¨¦s: ¡°L¡¯ambici¨® de l¡¯Ona Carbonell est¨¤ renyida amb l¡¯equip¡±

La saluden les xineses, l'abracen les russes, la celebren les japoneses, i les franceses l'han contractat com a assessora. L'exseleccionadora espanyola Anna Tarr¨¦s (Barcelona, 1967) ¨¦s un mite vivent de la nataci¨® sincronitzada mundial que es passeja per les piscines de Kazan com si fos el jard¨ª de casa seva.

Pregunta. A vost¨¨ la va acomiadar el president de la federaci¨®, Fernando Carpena. L'acomiadament va ser declarat improcedent. Ja l'han indemnitzat?

Resposta. Encara no. I l'acomiadament va ser m¨¦s que improcedent. El jutge el va declarar nul i el Tribunal Suprem el va mantenir aix¨ª. Aix¨° significa que la causa de l'acomiadament no nom¨¦s no va estar justificada, sin¨® que va ser una causa perversa perqu¨¨ va atemptar contra el meu honor i contra el meu dret a la tutela judicial.

P. Qu¨¨ li sembla la gesti¨® de Carpena?

R. Crec que es va carregar la federaci¨® madrilenya i ara s'est¨¤ carregant la federaci¨® espanyola.

P. Ell va dir despr¨¦s dels Jocs de Londres, on vost¨¨ va guanyar un bronze i una plata, que la sincro havia d'anar a guanyar l'or. Creu que ho faran a Rio?

R. No.

P. Algun bronze?

R. Dif¨ªcil. El Jap¨® est¨¤ en plena projecci¨®. No descarto que superi la Xina i que el podi ol¨ªmpic sigui R¨²ssia, el Jap¨® i la Xina. Les japoneses van venir a Kazan amb un pla de cinc medalles. I van per aquest cam¨ª. I les ¨²niques not¨ªcies que ten¨ªem fins ara eren que arribaven amb molts problemes, que les nedadores marxaven perqu¨¨ no suportaven Masayo Imura, i no s¨¦ quantes coses m¨¦s...

P. Qui ¨¦s Masayo Imura?

El Jap¨® est¨¤ en plena projecci¨®. No descarto que superi la Xina i que el podi ol¨ªmpic sigui R¨²ssia, el Jap¨® i la Xina

R. La seleccionadora que va aconseguir l'excel¡¤l¨¨ncia cont¨ªnua del Jap¨® entre els vuitanta i els noranta. Quan ja no li va interessar se'n va anar a la Xina i en menys de dos anys va fer medalla als Jocs tant a Pequ¨ªn com a Londres. Bandejada del Jap¨® i sense que la puguin veure, perqu¨¨ anar-se'n a la Xina va ser donar una bufetada al Jap¨®, va tornar al Jap¨® amb 64 anys i en un any i mig ha tornat a ficar el seu equip al podi del Mundial.

P. Quin ¨¦s el seu m¨¨tode?

R. Disciplina i treball.

P. I les seves nedadores com ho porten?

R. Quatre nedadores de l'equip ho van deixar.

P. Per qu¨¨?

R. Hi ha gent amb un gran talent per¨° amb una capacitat psicol¨°gica limitada per travessar situacions de m¨¤xima dificultat. Si no tens aquesta capacitat no pots fer front a les xineses, a les russes o a les ucra?neses.

P. Una entrenadora ha de maltractar les seves nedadores per comprovar que tenen aquesta capacitat psicol¨°gica?

R. Confonem maltractar i exigir. L'exig¨¨ncia i la disciplina s¨®n deures de l'alt rendiment. ?s l'¨²nic cam¨ª per anar una mica m¨¦s lluny cada dia i arribar a les medalles ol¨ªmpiques. Ho deia la balladora Flora Albaic¨ªn: ¡°Aix¨° ¨¦s una jungla i nom¨¦s el m¨¦s fort sobreviu¡±. ?s una selecci¨® natural. Aix¨° no ¨¦s un grup d'amigues que s'ajunten per guanyar una medalla.

P. Amb quin dret una entrenadora limita els millors anys de la vida d'una nena sotmetent-la a tasques antinaturals? D'on li ve a vost¨¨ l'autoritat, o a Imura? ?s pel mandat p¨²blic, perqu¨¨ treballen amb subvencions del Govern?

R. No. L'entrega a l'esport no t¨¦ res a veure amb l'Administraci¨® de l'Estat. A mi qui em manava treballar els dissabtes?

P. No t¨¦ sentit de servei p¨²blic? Vost¨¨ serveix una bandera.

R. La meva responsabilitat nom¨¦s la sentia davant d'un equip que podia trencar estereotips. Les nenes de sincro eren sirenetes i el que feien era aixecar cames. No senyors! La sincronitzada ¨¦s un esport com qualsevol altre! Amb les mateixes exig¨¨ncies o m¨¦s. ?s que potser els entrenadors de nataci¨® en l¨ªnia maltracten els seus nedadors per fer dues o tres sessions di¨¤ries, la primera a les sis del mat¨ª?

P. Vost¨¨ no ¨¦s una mica grollera?

R. No. Potser una mica bruta. L'¨²nica cosa que intentes fer ¨¦s despertar inquietuds que estan dins dels mateixos esportistes. I com les despertes? Quan treballo tinc un car¨¤cter poc maternal. Tampoc em sembla que Mourinho o Guardiola siguin paternalistes amb els seus jugadors. Tracten amb professionals. A la piscina ¨¦s igual.

P. Com s¨®n les russes amb les seves nedadores?

Quan treballo tinc un car¨¤cter poc maternal. Tampoc em sembla que Mourinho o Guardiola siguin paternalistes amb els seus jugadors. Tracten amb professionals. A la piscina ¨¦s igual

R. Mana l'entrenadora, Tatiana Prokovskaia, que ¨¦s dura. Quan Tatiana desaparegui probablement desapareixer¨¤ l'estil rus. ?s una tia hiperdisciplinada que t¨¦ unes normes i les has de seguir. Ve de la gimn¨¤stica r¨ªtmica. Va passar per Espanya i no vam saber detectar-ne el talent. Va treballar a Palma, a Mallorca, en un club i ning¨² se'n va assabentar. I mira-la ara!

P. Quin ¨¦s el seu estil a l'aigua?

R. La recerca constant de la perfecci¨® mitjan?ant la compet¨¨ncia interna. Aqu¨ª les noies saben que si tenen molts errors, es posen malaltes o els fa?molt?mal l'esquena, n'hi haur¨¤ una altra que agafar¨¤ el seu lloc. Aix¨ª la que est¨¤ a dins cuida molt el seu lloc. R¨²ssia t¨¦ tantes nedadores bones de base que si portessin tres duos a qualsevol competici¨® quedarien els tres primers. Des de l'any 1998 no perden cap final d'equip.

P. Qu¨¨ n'opina, de les coreografies d'Espanya?

R. La coreografia de l'equip ¨¦s millor que la del 2013. La del combo est¨¤ b¨¦ per¨° t'emborratxa la quantitat d'elements i no arribes a percebre res. Noto una forma d'executar accelerada, hist¨¨rica. Se n'ha anat a un estil una mica agressiu que ¨¦s una c¨°pia de R¨²ssia i s'allunya molt de la plasticitat que havien aconseguit.

P. Com veu l'Ona?

R. Fant¨¤stica. Encara que m'atreviria a dir que encara no ha trobat un estil propi. Amb 25 anys ¨¦s dif¨ªcil aconseguir-ho. L'Ona, amb aquesta ambici¨® de grandesa personal i de resultats s'ha oblidat que les seves habilitats la podrien portar a una altra dimensi¨®. Amb Gemma Mengual t'emocionaves, amb Andrea Fuentes et sorprenies i amb l'Ona veus una gran nedadora de sincro amb moltes habilitats per¨° que no aconsegueix emocionar. Ella ha apr¨¨s de l'estil de Virginie Dedieu: el seu exercici lliure t¨¦ gestos molt bonics, aquella barreja de moviments est¨¤tics amb velocitat i moviments circulars. ?s capa? de canviar els eixos d'actuaci¨® molt r¨¤pidament. Aix¨° no ¨¦s gens f¨¤cil. Per¨° li falta la facilitat per despla?ar-se m¨¦s per sobre de l'aigua. Continua nedant entre dues aig¨¹es. I li falta un contacte emocional amb els jutges i amb el p¨²blic que encara no ha estat capa? de desenvolupar. La Gemma va aconseguir la seva maduresa m¨¤xima amb 28 anys. Per fer-ho t'has de con¨¨ixer molt b¨¦ a tu mateixa.

P. Per¨° a l'Ona el talent li ha servit per guanyar una plata al solo t¨¨cnic. No li sembla grandi¨®s?

No entenc que per una plata al solo s¡¯ajorni la recerca de la medalla ol¨ªmpica de l'equip a Rio

R. Em sembla just. Va fer un bon exercici i l'hi van recompensar.

P. Qu¨¨ opina que no participi en les proves d'equip?

R. No em sembla normal desaprofitar una esportista de la seva qualitat i no incloure-la a l'equip quan tens defici¨¨ncies t¨¨cniques i d'execuci¨®. Em consta que a la direcci¨® t¨¨cnica li van suggerir que l'Ona com a m¨ªnim hauria de participar en l'equip per ajudar a millorar l'execuci¨®.

P. Qu¨¨ hauria pogut fer l'Ona per evitar que l'equip caigu¨¦s al cinqu¨¨ lloc? No ¨¦s excessiu atribuir-li tanta responsabilitat quan ¨¦s una m¨¦s de vuit nedadores?

R. No. L'Ona ¨¦s l'estrella. La l¨ªder. I, com a tal, hauria d'estar al costat del seu equip. Si aqu¨ª el que s'est¨¤ fent ¨¦s copiar una estrat¨¨gia com la de Fran?a a partir del 2000, bona nit i tapa't. Fins als Jocs de Sydney, Fran?a competia per les medalles. Per¨° el 2000 va haver-hi un canvi generacional i Virginie Dedieu, l'estrella, va dir que ella ¨²nicament nedaria el solo i el duo. Des de llavors Fran?a no ha sortit del vuit¨¨ lloc.

P. Per¨° si l'Ona no ¨¦s una l¨ªder natural, de qu¨¨ li serveix tenir una nedadora a l'equip si no liderar¨¤ les altres?

R. L'Ona ¨¦s una l¨ªder natural. Jo he conegut una persona entregada a l'esport i a l'equip que ¨¦s capa? d'aixecar passions, per¨° en aquests moments sembla que la seva ambici¨® est¨¤ directament renyida amb el seu comprom¨ªs amb l'equip. La imatge que d¨®na ¨¦s que no li interessa remar amb gent que t¨¦ m¨¦s dificultats. No entenc que per una plata en el solo s'ajorni la recerca de la medalla ol¨ªmpica de l'equip a Rio.

P. Es pot quantificar l'evoluci¨® de la sincro a Espanya?

R. En l'¨²ltim campionat d'Espanya gaireb¨¦ va haver-hi una inundaci¨® quan van entrar a l'aigua gaireb¨¦ 300 noies d'edat alev¨ª. Abans ¨¦rem quatre gats. Em sorpr¨¨n, a m¨¦s, l'agressivitat que hi ha en la competici¨® en edats tan primerenques. Aquesta agressivitat que s'ha definit al futbol, on els pares sembla que maten perqu¨¨ els seus fills siguin els millors. En la sincro veig des d'esbroncades a les graderies als rivals fins a entrenadores hist¨¨riques i una tensi¨® dins de l'aigua en moments d'entrenament conjunt que em sembla totalment antiesportiu. Aix¨° mata la progressi¨® educativa de les nedadores.

P. A Espanya hi ha m¨¦s talent ara que fa deu anys?

R. Molt¨ªssim m¨¦s. Nosaltres vam haver de tirar de noies molt joves perqu¨¨ no hi havia ning¨² m¨¦s. L'¨¨xit d'Espanya va ser que amb un 20% de talent vam guanyar medalles d'equip. ?s veritat que els duos Paola-Gemma, Gemma-Andrea, i Andrea-Ona van ser aquell 20% que va contribuir a crear un equip. Per¨° el 80% restant va ser treball. Vam treure aigua de les pedres.