Els Pujol no estaven sols

El dissabte de la setmana passada, 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume Ap¨°stol, es va complir un any de l'escrit de Jordi Pujol comunicant a l'opini¨® p¨²blica que la seva esposa, Marta Ferrusola, i els seus fills tenien dipositada una important quantitat de diners des del 1980 en bancs estrangers a causa d'un llegat, atorgat al marge del testament, donat pel seu pare Florenci Pujol, mort aquell any. Pocs dies abans de la seva confessi¨®, es va publicar la not¨ªcia que s'havia descobert a la banca andorrana uns fons no legalitzats a nom de Marta Ferrusola i quatre dels seus fills l'origen dels quals estava sent investigat per l'autoritat competent. En el seu escrit, Pujol no va aportar cap prova, potser va pensar que n'hi hauria prou amb la confian?a en la seva paraula d'honor.

Naturalment, ning¨² el va creure, ni tan sols la seva germana i el seu cunyat, i des de llavors no s'ha esbrinat amb certesa gaire m¨¦s, per¨° la compareixen?a de tota la fam¨ªlia Pujol i altres possibles implicats davant la comissi¨® parlament¨¤ria creada a aquest efecte ha generalitzat la convicci¨® que els fons descoberts a Andorra no estan lligats al presumpte llegat originari sin¨® als negocis que part de la fam¨ªlia ha dut a terme durant els ¨²ltims vint-i-cinc anys per la seva capacitat d'influ¨¨ncia a l'Administraci¨® de la Generalitat.

En realitat, la confessi¨® de Pujol era la guinda que faltava a una situaci¨® ja l¨ªmit, basada no nom¨¦s en els insistents rumors que circulaven sobre alguns fills des de feia molts anys, sin¨® tamb¨¦, entre d'altres, pel cas Palau, un fam¨®s esc¨¤ndol, parcialment provat per confessi¨® de part, que afecta directament el partit de Pujol i ¨¦s el motiu que la seva seu estigui embargada cautelarment pel jutge encarregat del cas. Per tant, l'aiguat que va suposar la ins¨°lita confessi¨® de Pujol queia sobre terra mullat.

Per aquestes raons, i tamb¨¦ per no aportar cap prova, ning¨² el va creure i al seu partit, tamb¨¦ els seus col¡¤laboradors m¨¦s propers, de manera bastant c¨ªnica i deslleial, es van desmarcar del seu antic m¨¤xim l¨ªder, el van deixar sol i abandonat, el van desposseir dels seus c¨¤rrecs honor¨ªfics i el van obligar a abandonar les prebendes inherents a la seva situaci¨® d'antic president de la Generalitat. De ser-ho tot va passar a no ser res. Aix¨ª ¨¦s la vida, encara m¨¦s la pol¨ªtica; aix¨ª s¨®n tamb¨¦, de vegades, els amics, o els que consideraves amics.

Raons d'Estat justifiquen aquest tracte? Potser alguns puguin invocar-les: ¨¦s comprensible que s'intenti mantenir al marge, en el que es pugui, el partit. No obstant aix¨°, per a amics no hi ha justificaci¨® alguna: l'espectacle del ¡°campi qui pugui¡± i ¡°fa veure que no em coneix¡±, molt propi de la part m¨¦s fosca de la condici¨® humana, ha estat revelador. Els presumptes implicats no s¨®n nom¨¦s els Pujol: darrere seu n'hi ha molts m¨¦s, que ara no surten a la foto, s'amaguen i callen.

?s evident que en els negocis que es fan a l'empara del tr¨¤fic d'influ¨¨ncies sempre hi ha dues parts: el que influeix i el que es deixa influir. Aquest segon forma part del Govern o de l'Administraci¨® P¨²blica, pot ser un c¨¤rrec pol¨ªtic de primer rang (per exemple, ministre, conseller, director general) o un funcionari o assimilat, c¨¤rrec de lliure designaci¨® o inter¨ª. Un cas de corrupci¨® sempre necessita la indispensable col¡¤laboraci¨® del que calla i obeeix, no la llei, com ¨¦s el seu deure, sin¨® una persona amb poder ¨Cf¨¤ctic o legal¨C que en tot cas li mana fer all¨° que la llei no permet. Se'n diu prevaricaci¨®, d'aquest delicte.

Per¨° no nom¨¦s s¨®n imprescindibles els corruptes de l'Administraci¨®, sin¨® tamb¨¦ la part de la societat que es beneficia d'aquesta corrupci¨®, aquella altra que espera el seu torn per beneficiar-se'n i, finalment, la que no la denuncia per no enemistar-se amb el poder i evitar repres¨¤lies. Hi ha tot un m¨®n d'empresaris, executius, professionals liberals, membres de sindicats i patronals que constantment obtenen favors del poder a canvi de no denunciar les seves presses. Aquests?tamb¨¦?s¨®n responsables de la corrupci¨®. Finalment, hi ha aquells mitjans de comunicaci¨® que no poden indisposar-se amb qui els subvenciona, ajuda, concedeix permisos a emissores de r¨¤dio i televisi¨®, reparteix arbitr¨¤riament la publicitat institucional i, fins i tot, compra cada dia milers d'exemplars de diaris.

Pujol i fam¨ªlia no estaven sols.