Menorca quasi tota: ocurr¨¨ncies personals

Les illes acostumen a ser femenines i Menorca, al nord de les Balears, no nega la hip¨°tesi, la seva imatge, la realitat, potser s¡¯av¨¦ amb l¡¯ocurr¨¨ncia. Menorca es mira a les platges i cales, als escenaris teatrals de la costa i als carrerons empedrats, tamb¨¦ als ¨¤mbits suaus del camp i bosquets interiors. Sobretot l¡¯illa ¨¦s la seva gent.

Un pa¨ªs que es mira des dels centenars de monuments de totes les ¨¨poques, repetits i sorprenents, i en el seus raconets amb secrets, en els trets verbals de les persones i en les tradicions invariables. Vet ac¨ª el retrat oficial i les propostes a la web institucional.?

Emper¨° cal posar peus davall la taula, menjar b¨¦ i discretament i beure glopets els esperits i vins de la terra, entre veus, m¨²sica i el vidre, a l¡¯ombra o el fosquet, ja a les penombres que no desdiu la lluna que minva i creix.

Menorca ¨¦s un formatge, una caixa forta comestible, tamb¨¦. I un dels m¨¦s interessants formatges de la Mediterr¨¤nia insular ¨¦s el maon¨¨s, de llet de vaca, amb denominaci¨® d¡¯origen. A cops, ben curat, no gaire salat, pot sorprendre i batre els millors, els cl¨¤ssics afamats italians de Parma. Aix¨ª ho deia i tenia ra¨®, crec, un espia angl¨¨s de fa tres segles que feu un inventari menorqu¨ª per al seu rei, un pr¨°leg de l¡¯ocupaci¨® brit¨¤nica (i francesa, menys) del segle XVIII. No s¡¯oblidi aquest detall colonial a l¡¯ordre de les coses, les cases, els camins, algun mot i els vicis sans.

Tastin maon¨¨s de reserva Pedro Monta?¨¦s de la finca/marca Subaida i el formatge jove o tendre de Santa Catalina, dos indrets menorquins. Tamb¨¦ endevinaran amb un formatge d¡¯ovella ¨Cel primitiu, d¡¯abans¨C mig fet o curat; en tenen un bon exemple amb el de Binibeca.

Hi ha moltes marques comercials i finques que en fan ("llocs", en diuen). Se'n troben en una allau de botigues arreu de l¡¯illa i mercats. A l¡¯estiu el paisatge ¨¦s color de palla i terra torrada i les vaques si pasturen ho fan fosquet, sense sol que socorra i para l¡¯al¨¨.

La penyora d¡¯una estan?a a Menorca ¨¦s una pe?a de formatge, ¨¦s el souvenir que mai no s'amolla i que retorna el gust i sabor mar¨ª i dels aires d'on pasturen els rumiants. Trobaran produccions artesanes, pageses, mig industrials i del tot processades; i de vaques roges menorquines. La marca dominant, el formatge massiu, uniforme, ¨¦s el Coinga. N¡¯hi ha m¨¦s.

Els illencs dels nord fan sobrassada emper¨° la singularitat menorquina ¨¦s la carn i xulla pr¨°pia (un embotit pret¨¨rit) i d¡¯altres m¨¦s que curiosos, cosins germans dels catalans i illencs, i d¡¯altres indrets. Sovint en veuran, heus aqu¨ª una oferta en xarxa.

Cerquin per a berenar ¨Cal mat¨ª?o a la tarda¨C els dol?os, caramels, ensa?mades, mitges llunes o formatjades (la identitat menorquina de les panades de Pasco agermanades a tota la nostra mar). Una pastisseria cl¨¤ssica i actual, interessant ¨¦s la de Llu¨ªs Febrer a Ferreries.

Els gourmets s¨®n singulars i els menorquins potser encara m¨¦s

A Es Mercadal i arreu, en xarxa, m¨¦s comercial Cas Sucrer, amargos i dolcets, petits perdurables.? Reparteix bossetes arreu.

Esbrinar detalls sobre el pes del passat de la cuina, una vocaci¨® arqueol¨°gica, s'ha fet tend¨¨ncia gastron¨°mica a Menorca. Consulteu l¡¯associaci¨® que duu el nom de l¡¯antic cuiner francisc¨¤ Fra Roger. Els socis cerquen, debaten, tasten i seleccionen, i tamb¨¦ la web http://gastronomiamenorquina.com/. Els gurmets s¨®n singulars i els menorquins potser encara m¨¦s. Tenen lletra i experi¨¨ncia. Restaurants n'hi ha una caterva. Cl¨¤ssics de d¨¨cades, no tants.

On menjar? Dep¨¨n qu¨¨ i per quan. Cal evitar els t¨°pics, per¨° no abra?ar qualsevol experi¨¨ncia immediata. La taula menorquina de peix, pagesia, popular i dels senyors ¨¦s molt curiosa, personal, sense gaires miralls exteriors i prou influ¨¨ncies assimilades d¡¯antic: de l¡¯oliaigua a l¡¯arr¨°s de la terra, que ¨¦s de blat de xeixa. S¨ª, s¨ª, ja hi som, la llagosta. La caldereta, un mite. A Fornells cau habitual, dos d¡¯importants taules i fogons: Sa Llagosta i Es Cranc que cerquen el rigor, la qualitat i una certa experi¨¨ncia.

L¡¯ull i el nas del viatger guarden la millor guia, intuir, demanar i mirar. En tot cas,?la puntuaci¨® m¨¦s o menys fiable dels restaurants de l¡¯illa m¨¦s puntuats a la xarxa ¨¦s a Tripadvisor. Els nadius i habituals suggereixen el port de Ciutadella, un bon lloc per trobar restaurants vora mar a on menjar bon peix capturat per la flota local. S¨®n molts i ¨¦s arriscat recomanar a tret segur. Una mica a ulls clucs Cuk-Cuk, Caf¨¨ Balear, el Triton, el Des Port. Ara el joc ¨¦s fort i la clienta massiva.

Per¨° n¡¯hi ha que pensen que al port de Ma¨® ¨¦s inevitable. Hi ha una tirallonga de negocis. Uns pocs, sense comprom¨ªs, Sa Gavina, Nautic Lounge. A Calesfonts, a la zona d'Es Castell, el millor indret ¨¦s el Vell Parrander, aire pescador i mariner o el m¨¦s cosmopolita Nou Siroco o un altre cl¨¤ssic, el Trebol. A cala Corb hi ha Es Cau per glopejar pomada de gin i cantar havaneres.

L¡¯esperit suau i els flaires fan que el sol i les vinyes donin vins d¡¯empenta i subtils

Al centre de Ma¨®, al bell mercat del peix de Ma¨®, fan copes i menjarets, a l¡¯estil madrileny i palmes¨¤ fins a mitjanit. A Ma¨®, tamb¨¦ Sa Terrassa, Es Claustre, copes i concerts a bon preu, DJ i ball. El port de Ma¨® la marxa ¨¦s al moll de ponent i al moll de llevant mana Can Vermut, de l'actor catal¨¤ Aleix Rengel, amb tapes, copes i m¨²sica en viu.

A l¡¯altre cap de l¡¯illa, a Ciutadella, al pla de Sant Joan, al cul del port, hi ha la festa. La disco Space flota, emper¨° Jazzbah ¨¦s m¨¦s popular, amb DJ i un chill out. Al nucli antic de Ciutadella, La Margarete, diferent, copes, jam sessions, amb un gran jard¨ª interior.

S¡¯ha de beure el sol i el vent, all¨° que un toc de mar de la saladina, la sal de la mar que travessa per l¡¯aire l¡¯illa en les bramulades tramuntanals que cremen els ulls d¡¯un costat a les plantes i les fan cr¨¦ixer de costat, barraqueres, no les vincla la for?a de l¡¯aire; ¨¦s una educaci¨® matant els brots d¡¯un costat i deixant cr¨¦ixer a recer els altres. S¨®n els pins, ullatres i savines barraquers, de barraca, que fan resguard i capell d'un costat.

L¡¯esperit suau i les flaires fan que el sol i les vinyes donin vins d¡¯empenta i subtils: un d¡¯ells,?Binifadet de la fam¨ªlia Angl¨¨s, un complex on se va esbucar una malifeta constructiva. En Crispin Mariano, de la cuina c¨¨lebre que fou ca n¡¯Aguedet, fa vi d'antic. Aquest restaurant d¡¯Es Mercadal que feia el nom de la padrina ?gueda i sempre les bones olors dels guisats l¡¯enlair¨¤ un periodista, Horacio S¨¢ez Guerrero, director que fou de La Vanguardia, ve?nat que fou d¡¯aquesta instituci¨®. De la casa, en Miquel Mariano ha cantat b¨¦, ir¨°nic.

Qui duu el maneig musical menorqu¨ª i nord enll¨¤ ¨¦s en Cris Juanico, una figura l¨ªder que ve del Ja t¡¯ho Dir¨¦ i els Ei!! Joan. Conserva car¨¤cter i estil, fa seves balades solid¨¤ries, retrobaments i propostes avantguardistes. Ha creat un espectacle de llegendes?que regna fins a mitjan setembre al monumental recinte exmilitar de la Mola, que tanca i para el port de Ma¨®.

Podem creure que Menorca i totes les illes s¨®n femelles, emper¨° all¨¤ fan la ginebra mascle: el gin, ginet, pellofa (mescla antiga de llimona i sif¨®) o un altra rebaixa, la pomada (no menteu aix¨ª la bitxa heretge a Ciutadella, us enviaran a la farm¨¤cia). Els externs i adherits en diuen al gin, un ¡®xoriguer¡¯ (que ¨¦s una au rapa?), ¨¦s la marca que ha esdevingut un gen¨¨ric. Potser s¨ª, potser no, t¨¦ el gin arrels cont¨ªnues des de l¡¯ocupaci¨® anglesa. Vessa el gin i les versions de mescla i beguda combustible pels motors dels cossos a les festes de cavalls massives a Sant Joan de Ciutadella. Al port de Ma¨® hi ha la factoria, la destil¡¤lera, oberta, al moll de ponent.

Menorca, bulla i rauxa, vent i llum, talaiots, taules i navetes indesxifrables, alguns nobles, bastants de senyors, molts de propietaris i m¨¦s pagesos. ?s possible en un dia (i en una setmana m¨¦s) fer-se una idea perdurable. ?s el que d¨®na aquesta balsa de pedra. A una pedrera de mar¨¨s, visitable, enterrada a cel obert, bell¨ªssima, la de S'Hostal,?Lithica,?devora Ciutadella fan concerts.

Guaitin a l¡¯abisme dels penyals a la Cova d'en Xoroi ¨¦s?un cl¨¤ssic que no mor, el seu DJ resident ¨¦s molt bo i els hiverns punxa en discoteques de Manhatan. El lloc t¨¦ la seva llegenda, el penya-segat, les vistes, les postals, les postes de sol el fan una mica imprescindible.

Boscos pentinats i descambuixats pel vent¨¤s, l¡¯illa ¨¦s plena de parets de pedres en sec inabastables i un cam¨ª de cavalls que fa una ronda perimetral i que la seva obertura ¨¦s una conquesta ciutadana, pol¨ªtica, entre la protesta i els jutjats. Ara nom¨¦s cobren per anar a aparcar en una cala privada Macarella.

Els visitants, navegants o caminants, han de saber com est¨¤ la mar, la temperatura de l¡¯aigua i els onatges, con¨¨ixer d¡¯on ve el vent; mirau l¡¯observatori on line?Servei d¡¯Informaci¨® Costanera Illes Balears, una joia que t¨¦ aplicacions app per a m¨°bils i tauletes famoses. All¨¤ mana el doctor Joaqu¨ªn Tintor¨¦, que t¨¦ l¨¤bia i una flota de submarinets, sondes i un catamar¨¤.

La fama i les postals han mitificat i massificat algunes cales no urbanitzades. Per saber qu¨¨ passa i com s¨®n les millors (entre m¨¦s de 70) mirin-se la web de les 300 millors platges d¡¯Espanya a El Viajero d'El PAIS. Aix¨ª mateix, es pot anar al cercador documentat oficial amb tots els indrets retratats i explicats de les illes, una joia documental.

La fama i les postals han mitificat i massificat algunes cales no urbanitzades

S¨®n d¡¯anomenada i tenen p¨²blic les platges de Macarella, Macarelleta o cala¡¯n Turqueta, a Ponent. No enfora de Ma¨® hi ha cala Pregonda ¨Cen territori privat¨C, un bon bany, com a s¡¯Illa d¡¯en Colom. Fou fant¨¤stica cala Galdana, per¨° la pressi¨® hotelera la vulgaritz¨¤, com Arenal d¡¯es Castell o cala En Porter. Salvem Binimel¡¤l¨¤, al nord de l¡¯illa, i Binigaus. Anar-hi prest demat¨ª o fosquet poden ser molt bones opcions.

L¡¯arxip¨¨lag ¨¦s una grapada d¡¯illes llunyanes del continent i hist¨°ricament entre si, tot i el ve?natge. Esdevenen petits pa?sos distints, plens de contrastos. S¨®n un espai vital?perfecte?i, tamb¨¦, una plataforma de pas, destinaci¨® per a un gran negoci de l¡¯oci, el turisme de masses, de sol i platja.

Menorca est¨¤ acreditada com un territori pel desig i no pot quedar resumit just en paraules. Excita els registres de la mem¨°ria ¨Csensual¨C i engreixa els arxius digitals d¡¯¨²s personal o en xarxa. Invita al viatge breu, a l¡¯excursi¨® de descoberta i esport, a l¡¯oci passiu sedentari i el lent descans d¡¯estiueig.

Val la pena descobrir, gaudir, dubtar i experimentar. Per exemple, anar al poblat artificial de Binib¨¨quer, dissenyat per l'arquitecte catal¨¤ Barba Corsini i l'aparellador de Sant Llu¨ªs Antoni Sintes. ?s un dels punts m¨¦s visitats de Menorca. Un mili¨® diuen. Sembla un poblat de pescadors i ¨¦s un decorat. T¨¦ mig segle. L¡¯any 2000 Borja Corsini s¡¯explicava aix¨ª a El PA?S.

Menorca ¨¦s una joia servada pels menorquins i pels illencs balears que voten. T¨¦ el 43% del territori protegit i el seu encant no ha quedat esquin?at per l¡¯¨²s massiu pel turisme. Per fer-se una idea de l'¨¨xit i l¡¯efecte atracci¨®, la seva poblaci¨® ronda oficialment els 95.000 habitants: la plena de l¡¯agost, dia 15, hi pot haver, com l¡¯any passat, 213.616 persones. M¨¦s del doble. Aquesta es la petjada, l¡¯indicador de pressi¨® humana, segons estudis certs de l¡¯observatori.

Recordau, Menorca ¨¦s Reserva de la Biosfera de la UNESCO des de fa m¨¦s de 20 anys. I ara cerca ser Patrimoni de la Humanitat pels talaiots.

Una fita per acabar, per ara, i resumir la meravella. Cap al nord, entre Ciutadella i Ferreries, per devora cala Pilar, hi ha un redol molt curro, una singularitat obrada nom¨¦s per la natura. S¡¯ha de caminar una estona i ¨¦s un indret rar i extremament bell, per gaudir i servar-lo als pous de les emocions.

?s el codolar o macar d¡¯Alfurinet. Una platja? Un indret que ¨¦s un miratge, una aparici¨®, un mosaic colgat de pedres rojes, rares, rodones, macs grossos, modelats pels segles i el cops de mar.

Pedres vermelles de milions d'anys que fan toquera i que quan redolen una mica empeses pel tit¨¤nic mar emprenyat fan m¨²sica; ¨¦s una remor com ac¨²stica sense estrid¨¨ncia, amb cad¨¨ncia de p¨¨ndol.

Si no hi ha caminera ¨Co no hi van amb vaixell, potser una bona opci¨®¨C millor s'emportin una postal de record o hi vagin en dies curts i frescos. Ara s¡¯hi val anar-hi en de jorn, dematinet o a l¡¯hora prima del capvespre, amb el sol colgant-se. Jo far¨¦ servir per no enyorar-me la imatge d¡¯aqu¨ª de David Arquimbau.