El fr¨¤gil equilibri del lle¨® afric¨¤

A l'?frica, el lle¨® representa la for?a, la noblesa, l'autoritat. No ¨¦s nom¨¦s el s¨ªmbol de la fauna salvatge del continent, sin¨® que nombrosos personatges p¨²blics o entitats l'han fet servir com a emblema, des de la selecci¨® senegalesa de futbol, els lleons de Teranga, fins al president de N¨ªger, Mahamadou Issoufou, a qui es coneix com el Vell Lle¨®. En molts pa?sos, a m¨¦s, suposa una font d'ingressos important?procedents tant del turisme com de la ca?a. Se'l respecta, se l'admira¡­ i se n'explota elpotencial. No obstant aix¨°, a les ¨¤rees on conviuen les ues esp¨¨cies tamb¨¦ ¨¦s un niu de problemes. La pressi¨® humana ha anat reduint el territori dels lleons i en aquestes zones s¨®n cada vegada m¨¦s freq¨¹ents els atacs dels felins al bestiar, cosa que provoca que ca?adors locals es dediquin a abatre'ls, fins i tot de manera preventiva.

¡°No podem imaginar l'?frica sense lleons¡±, assegura Xavier Surinyach, membre de l'ONG Serengeti Watch i un aut¨¨ntic enamorat del continent, ¡°per¨° la veritat ¨¦s que assistim a una p¨¨rdua incessant del seu h¨¤bitat natural per l'ocupaci¨® progressiva del territori per l'home, cosa que provoca conflictes continus en qu¨¨ sempre acaba perdent l'animal¡±. Si fa un segle el continent tenia uns 200.000 exemplars repartits per un ampli territori, en l'actualitat s'estima que en queden uns 30.000 (les organitzacions conservacionistes parlen de 20.000) i la seva pres¨¨ncia nom¨¦s ¨¦s significativa en set pa?sos: Botswana, Tanz¨¤nia, K¨¨nia, Sud-¨¤frica, Eti¨°pia, Mo?ambic i Zimb¨¤bue.

En aquest ¨²ltim pa¨ªs, el lle¨® Cecil s'havia convertit en un s¨ªmbol. Amb 13 anys, era l'exemplar m¨¦s gran de la reserva de Hwange, l¨ªder d'una bandada composta per tres femelles i set cadells, fotografiat i gravat milers de vegades pels turistes i, a m¨¦s, part d'un programa de seguiment i investigaci¨®. La seva mort a mans del ca?ador Walter Palmer ha provocat una aut¨¨ntica onada d'indignaci¨® i repulsa a tot el m¨®n a trav¨¦s de les xarxes socials, aix¨ª com l'obertura d'un proc¨¦s judicial a Zimb¨¤bue, per¨° la veritat ¨¦s que gran part d'aquest soroll procedeix d'Occident. Per a molts pa?sos africans, la ca?a representa beneficis enormes,?als quals no semblen estar disposats a renunciar. El problema ¨¦s que aquesta activitat sigui sostenible amb la superviv¨¨ncia de la pr¨°pia esp¨¨cie.

A l'?frica ¨¦s habitual ca?ar lleons. Hi ha reserves de ca?a i quotes anuals per a aquesta esp¨¨cie. El que passa ¨¦s que ¡°moltes companyies de safaris de ca?a i les que gestionen les reserves no respecten aquestes quotes, deixen que els clients matin tants animals com puguin¡±, afegeix Surinyach, per qui el cas de Cecil ¨¦s ¡°100% ca?a furtiva il¡¤legal¡±, perqu¨¨ la reserva on l'animal emblem¨¤tic?va ser abatut despr¨¦s de ser atret amb un esquer ¡°tenia quota zero per a lleons¡±. A m¨¦s, hi ha el problema que les quotes de vegades no respecten criteris cient¨ªfics i es concedeixen m¨¦s permisos dels que permeten protegir l'esp¨¨cie.

No sempre ¨¦s aix¨ª. A Tanz¨¤nia, el pa¨ªs amb m¨¦s lleons de l'?frica, est¨¤ prohibit ca?ar femelles o mascles menors de sis anys i les autoritats s¨®n conscients de la import¨¤ncia d'aquesta esp¨¨cie com a gran estrella dels safaris tur¨ªstics, per¨° l'activitat cineg¨¨tica produeix uns 25 milions de d¨°lars anuals que, segons el Ministeri de Recursos Naturals i Turisme, s¨®n al seu torn clau per mantenir les nombroses reserves naturals que t¨¦ aquest pa¨ªs. Ca?a, s¨ª, per¨° controlada i sostenible, que a m¨¦s moltes vegades passa en llocs remots, on no arriben els turistes. ?s una mirada, sens dubte, m¨¦s pragm¨¤tica.

Malgrat la reducci¨® progressiva?del seu h¨¤bitat, la veritat ¨¦s que el lle¨® segueix poblant les llegendes i la tradici¨® oral de nombrosos grups ¨¨tnics africans. Avui ja no en queden a la zona, per¨° a Guetala, un poble situat a l'oest de Mali, el ca?ador ¨¦s una de les persones m¨¦s respectades perqu¨¨ fa molts anys va aconseguir abatre un lle¨®, una hist¨°ria que segueix explicant als fills i els fills dels fills. I ¨¦s que un vell refrany bant¨² diu que ¡°mentre que els lleons no tinguin historiadors, les hist¨°ries de ca?a seguiran glorificant el ca?ador¡±. Almenys fins a la irrupci¨® d'Internet i les xarxes socials, perqu¨¨ sembla que a en Cecil li han sorgit milions de cronistes i no t¨¦ pinta que Walter Palmer estigui vivint precisament un moment de gl¨°ria.