Revilla: ¡°Els partits han de fer pedagogia contra la bogeria de Mas¡±

Aquesta entrevista no va ni d'anxoves ni de sobaos. "Aix¨° est¨¤ passat ja", diu. El regionalista Miguel ?ngel Revilla (Polaciones, 1943), inicia el seu tercer mandat com a president de Cant¨¤bria ¨Cja ho va ser entre el 2003 i el 2011¨C neguitejat pel proc¨¦s sobiranista de Catalunya. I no ho amaga ni despr¨¦s de despatxar amb el Rei a la Zarzuela. Revilla veu el seu hom¨°leg catal¨¤, Artur Mas, "embogit" i "disposat a immolar-se" en el seu repte per la independ¨¨ncia. No obstant aix¨°, encara que el seu antinacionalisme nom¨¦s ¨¦s comparable amb el seu populisme, advoca per revisar les relacions entre Catalunya i la resta d¡¯Espanya.

Pregunta. En la seva entrevista amb Felip VI va veure el Rei preocupat per l'actitud ¡°irrecondu?ble¡± de Mas. Qu¨¨ cal fer ara?

Resposta. El desafiament ¨¦s de deb¨°. Per afrontar el 27-S estaria molt b¨¦ que els partits que no estan a favor de la bogeria del senyor Mas fessin pedagogia del que suposa la independ¨¨ncia contra la Constituci¨®. El poble catal¨¤ ¨¦s intel¡¤ligent i emprenedor, i ¨¦s potser el m¨¦s europeu dels espanyols, per¨° no se li han explicat les conseq¨¹¨¨ncies demolidores d'una ruptura. S'han invocat nom¨¦s els sentiments, que tenim tots, la hist¨°ria, la bandera i la llengua, i ens dirigim a un xoc de trens d'un embogit Artur Mas i un Govern d¡¯Espanya incapa? d'anar m¨¦s enll¨¤ del no rotund.

P. Quin marge t¨¦ el Govern espanyol?

Demanar¨¦ a Rajoy un tren per a passatgers i mercaderies Santander-Madrid

R. Sense trencar el principi de solidaritat, ¨¦s negociable un canvi en les relacions de Catalunya amb la resta d¡¯Espanya i, sobretot, acceptar la singularitat catalana. Moltes vegades s'ha volgut retallar la cultura i les tradicions catalanes i aix¨° crea un greuge i un cabreig. Mai no he ent¨¨s com, des de determinats focus de Madrid, s'ha fet de la llengua catalana un problema quan all¨¤ no ho ¨¦s per a ning¨². Fa falta gent assenyada, gent democr¨¤tica, que accepti que a Espanya hi ha una diversitat, que el suport a les singularitats de cada territori ¨¦s fonamental. Si jo tingu¨¦s una llengua a Cant¨¤bria la defensaria amb dents i ungles.

P. Les enquestes pronostiquen una majoria de les formacions sobiranistes.

R. Estem davant un problema molt gros perqu¨¨ no es pot governar contra l'opini¨® majorit¨¤ria d'un poble. I ¨¦s clar que si Mas o Junqueras plantegen aix¨° ¨¦s perqu¨¨ hi ha una poblaci¨® que hi d¨®na suport. Jo defenso, i aix¨ª ho vaig dir al Rei, que cal intentar que els catalans entenguin que sortir d¡¯Espanya suposa sortir de l'euro, de l¡¯ONU i que el Banc Central Europeu no et descompti els bons de la Generalitat, que estan a la vora del bo porqueria. Els catalans no s¨®n tan primitius per superposar una bogeria d'aquesta classe al seu benestar econ¨°mic. Cal explicar-ho perqu¨¨ el resultat electoral sigui un frac¨¤s. Jo crec que no tindran l'¨¨xit que preconitzen i aix¨° desinflaria el globus de forma important.

P. El preocupa la supressi¨® de s¨ªmbols mon¨¤rquics?

R. S¨ª. Jo no s¨®c mon¨¤rquic, perqu¨¨ s¨®c dem¨°crata i per definici¨® un dem¨°crata no pot ser mon¨¤rquic. Tenim un Rei amb una preparaci¨® extraordin¨¤ria i conscient que la monarquia se l¡¯ha de guanyar dia a dia. ?s un home molt seri¨®s, al qual no se li coneixen mals actes, ni debilitats m¨¦s enll¨¤ de les normals. La instituci¨® gaudeix de prestigi a Espanya i a l'estranger. Que algunes forces busquin titulars amb aix¨° ¨¦s un error que els costar¨¤ vots. Els ciutadans esperen que els pol¨ªtics resolguin problemes reals.

P. Hi haur¨¤ una trobada amb Mariano Rajoy abans de les generals?

No acceptem el criteri de Montoro que nom¨¦s s¡¯endeuti l¡¯Estat

R. Seria el m¨¦s normal, m'estranya que no m'hagi trucat. El 2003, Aznar em va rebre, de morros, aix¨°, s¨ª, al cap d¡¯un mes que jo arrib¨¦s al Govern i despr¨¦s de trencar segles de govern de la dreta a Cant¨¤bria. Entra en la cortesia institucional.

P. Quins temes portar¨¤ en aquesta trobada, si es produeix?

R. El primer ¨¦s un tren d'altes prestacions ¨Cja no n¡¯hi dic AVE¨C per a passatgers i mercaderies que connecti Santander i Madrid en tres hores, i no en cinc i amb errors una vegada per setmana com fins ara. ?s un comprom¨ªs electoral personal de Rajoy el 2010. No es pot parlar dels trens en termes de si s¨®n rendibles o no, s¨®n rendibles les carreteres? ?s m¨¦s productiva Cant¨¤bria des que hi ha l'autovia de la Meseta? S¨ª. Una comunitat amb tren ¨¦s m¨¦s productiva? Doncs, esclar. I si totes les capitals i ports de la cornisa cant¨¤brica tindran AVE i el de Santander, no, es quedar¨¤ a?llat. ?s una cosa irrenunciable.

P. La segona q¨¹esti¨®¡­

R. El comprom¨ªs de pagament a c¨¤rrec de l¡¯Estat de les obres de l'Hospital Valdecilla. Es van comprometre a pagar els 200 milions que va costar l'obra, i de moment nom¨¦s han enviat dues anualitats.

P. Els nous presidents auton¨°mics ¨Ci algun dels vells¨C rebutgen ser els pagans dels objectius de d¨¨ficit.

Si jo tingu¨¦s una llengua a?Cant¨¤bria la defensaria amb dents i ungles

R. No acceptem el criteri de Montoro que l¡¯Estat sigui l'¨²nic que pugui endeutar-se, i a les comunitats i els municipis, que suportem els pilars de l¡¯Estat del benestar ¨Csanitat, educaci¨® i serveis socials¨C, ens deixin el 0,3% o res. Si un senyor de Mazcuerras es queda sense aigua o veu l'escola bruta va a la Moncloa? No, va l¡¯Ajuntament. El Govern espanyol ha tallat en sec i amb els nous presidents auton¨°mics amb qui he parlat farem un front en el Consell de Pol¨ªtica Fiscal i Financera.

P. El 24 de juliol passat es va reunir discretament amb Pedro S¨¢nchez a Santander. Quina impressi¨® li va produir?

R. Crec que s'ha obstinat personalment en la lluita contra la corrupci¨®, el tema m¨¦s important per recuperar la credibilitat.

P. Les enquestes situen el PSOE com el partit amb m¨¦s intenci¨® de vot. Veu S¨¢nchez com a president del Govern central?

R. T¨¦ possibilitats, les t¨¦. Ha aconseguit el punt d'inflexi¨®, d'una deterioraci¨® permanent, a comen?ar a pujar, i s'ha consolidat com a alternativa. Fa mesos era la tercera for?a, ha aconseguit tenir una base i des d'aqu¨ª recuperar. Jo el veig amb opcions.

El PP no es desprendr¨¤ del llast de la corrupci¨®, i de la percepci¨® que tenim que hi estava implicat tothom

P. El PP est¨¤ pr¨¤cticament en empat t¨¨cnic amb el PSOE¡­

R. Per¨° el PP no es desprendr¨¤ del llast de la corrupci¨®, i de la percepci¨® que tenim, i jo incl¨°s, que hi estava implicat tothom i que van enfocar el cas de B¨¢rcenas com una aixecada de camisa per a la gent. I tamb¨¦ hi ha la imatge de Blesa u Rato, dos dels m¨¦s grans depredadors dels diners p¨²blics d¡¯Espanya, que han originat un forat de 31.000 milions a Bankia. S¨®n del PP de pota negra. Si a aix¨° li sumes que hi ha cinc milions d'aturats i no admetre un 27% d'espanyols en el llindar de la pobresa, de vegades em sorprenc pensant que aquest ¨¦s un poble de gent molt educada perqu¨¨ no hi ha cap resposta violenta.

P. Qu¨¨ opina de Pablo Iglesias?

R. T¨¦ unes idees molt clares i les transmet molt b¨¦. Noto que ha canviat una mica, i ho comprenc, ara surt al carrer i ¨¦s com un artista fam¨®s. Per¨° cal recon¨¨ixer-li que ha causat rebombori i ha sabut canalitzar el descontentament de molta gent. El seu discurs ja no ¨¦s tan radical, ha sabut acomodar-lo, i Podem, modulant el seu car¨¤cter assembleari, que per experi¨¨ncia s¨¦ que no funciona, es va assemblant bastant als altres partits.

P. I d¡¯Albert Rivera?

R. En una ocasi¨® vaig dir que probablement arribar¨¤ algun dia a president. Ha ocupat el centre a l'esquerra del PP, i t¨¦ un gran avantatge: t¨¦ discurs, ¨¦s jove i ¨¦s catal¨¤.