M¨¦s d¡¯1,2 milions de treballadors fa quatre anys o m¨¦s que estan a l¡¯atur

Els que fa m¨¦s temps que estan a l¡¯atur encara no es beneficien de la recuperaci¨® econ¨°mica. Segons l'enquesta de poblaci¨® activa (EPA), hi ha 1,2 milions de treballadors que no han tingut cap feina com a m¨ªnim els ¨²ltims quatre anys. Des que ha comen?at la crisi, aquest col¡¤lectiu, el que t¨¦ m¨¦s dif¨ªcil tornar a reenganxar-se al mercat de treball, s'ha multiplicat per 12. La situaci¨® ¨¦s especialment dram¨¤tica per 180.000 d'ells, ja que viuen en llars que no reben cap tipus d'ingr¨¦s, ni d'ells ni d'altres familiars.

L'atur va tocar el seu sostre hist¨°ric al comen?ament del 2013, gaireb¨¦ 6,3 milions de treballadors sense ocupaci¨®. Des de llavors ha caigut en m¨¦s d'un mili¨®. Pr¨¤cticament tots els col¡¤lectius se n'han beneficiat, menys un: els treballadors que fa quatre anys o m¨¦s que estan sense feina: 1.201.459 persones, segons l'¨²ltima enquesta de poblaci¨® activa, no han tingut cap ocupaci¨® des d¡¯almenys el comen?ament de l'estiu del 2011.

Aquesta evoluci¨® diu molt de com ¨¦s la crisi a Espanya i la seva durada. Tamb¨¦ il¡¤lustra perfectament les dificultats que tenen els aturats com m¨¦s temps passen aix¨ª per tornar a reenganxar-se a l'ocupaci¨®. I aix¨° es veu m¨¦s en la distribuci¨® del col¡¤lectiu d'aturats en diferents moments de la crisi. Quan va comen?ar la primera recessi¨®, a mitjan 2008, el 77% dels que no tenien ocupaci¨® estaven un any o menys en aquesta situaci¨®, i sumaven 1,8 milions. Els que es trobaven en l'extrem oposat amb prou feines representaven un 7,3%, 115.229.

Encara al principi de la segona recessi¨®, el 2011, i malgrat haver sumat 290.000 persones m¨¦s, el col¡¤lectiu de treballadors que feia m¨¦s de quatre anys que estaven a l¡¯atur no arribava al 6% del total, com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un increment m¨¦s elevat de treballadors que feia menys temps que estaven a l'atur.

El pas del temps i la falta d'oportunitats han canviat radicalment la situaci¨®. Ara, en les microdades de l'enquesta de poblaci¨® activa del segon trimestre del 2015, desagregades per Enrique Negueruela, investigador de la Fundaci¨® Primer de Maig, de CC OO, s'aprecia que gaireb¨¦ un de cada quatre aturats (23,4%) fa quatre anys o m¨¦s que est¨¤ sense treballar.

¡°La probabilitat d'entrar en l'ocupaci¨® ¨¦s m¨¦s alta per qui est¨¤ un dia parat que per qui n¡¯est¨¤ dos. Aix¨° ¨¦s llei¡±, explica Florentino Felgueroso, investigador de la Fundaci¨® d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). Tant Felgueroso com Negueruela apunten que les xifres infravaloren el problema perqu¨¨ un aturat que en aquest per¨ªode hagi treballat una setmana o un mes no est¨¤ en una situaci¨® m¨¦s bona que el que no ha treballat gens en aquest temps, per¨°, en canvi, no apareix en l'estad¨ªstica.

La gravetat d'aquesta situaci¨® tamb¨¦ s'aprecia en xifres desagregades, com en les de l'edat. Dos ter?os d'aquest grup tenen entre 30 i 54 anys, gaireb¨¦ 800.000 persones.

¡°La idea que tornem a cr¨¦ixer i aix¨ª les opcions arribaran a tots no ¨¦s certa del tot. No arriben a tothom igual. Els que fa m¨¦s de quatre anys que no tenen feina, fins que no hi hagi un creixement molt sostingut no sortiran d'aquesta situaci¨®¡±, apunta Felgueroso, que assenyala que en la pen¨²ltima gran crisi que va viure Espanya, la dels anys noranta, l'atur de llarga durada va comen?ar a reduir-se dos anys m¨¦s tard que entre la resta de desocupats.

Entre 30 i 54 anys

Un altre punt que mostra que, malgrat la recuperaci¨® del mercat laboral, encara est¨¤ molt lluny la sortida de la crisi ¨¦s el nombre de persones que, havent estat sense treballar m¨¦s de quatre anys, viuen en alguns de les 774.500 llars en qu¨¨ no entra cap classe d'ingr¨¦s. S¨®n 180.836 persones, la immensa majoria de les quals, concretament 135.707, tenen entre 30 i 54 anys, persones sobre les quals solen concentrar-se les c¨¤rregues familiars.

Per afrontar la situaci¨®, Negueruela proposa ¡°pol¨ªtiques d'ocupaci¨® molt potents i molta inversi¨®¡±. Assenyala que s'ha perdut molt temps els ¨²ltims anys i que les pol¨ªtiques actives ¡°s¨®n inexistents¡± i que s'hi inverteixen els diners de forma equivocada. ¡°S'han destru?t m¨¦s d'1,5 milions de llocs de treball en la construcci¨®. Hi ha molts aturats procedents d'aquest sector i encara hi ha cursos per formar paletes des de zero. No t¨¦ sentit, es llencen els diners. Com pot ser que encara es facin tallers d'ocupaci¨® en ajuntaments per formar paletes, el veritable objectiu dels quals ¨¦s arreglar alguna cosa del patrimoni local?¡±, lamenta.

Tamb¨¦ Felgueroso reclama pol¨ªtiques actives. Proposa un ventall ampli d'instruments per als serveis p¨²blics d'ocupaci¨® que, en la seva opini¨®, han de comen?ar per tenir orientadors professionals. Els punts seg¨¹ents de la recepta s¨®n: ¡°un perfil potent que detecti les caracter¨ªstiques dels aturats, el seu capital hum¨¤, els seus estudis; despr¨¦s, programes de formaci¨®, orientaci¨®, ocupaci¨® p¨²blica, contractaci¨® amb ajudes...¡±.

Mentrestant, com que el problema no se solucionar¨¤ de la nit al dia, Negueruela defensa augmentar la protecci¨® als aturats amb m¨¦s subsidis. ¡°Nom¨¦s un de cada cinc aturats que no ha treballat els ¨²ltims quatre anys rep alguna ajuda. Aqu¨ª ¨¦s on estan les bosses de pobresa¡±, analitza.