Campanya de la fruita sense efecte crida

La crisi econ¨°mica ha transformat la majoria de sectors, i l'agr¨ªcola no n'¨¦s una excepci¨®. L'atur i la precarietat ha canviat el perfil dels treballadors de les campanyes de recol¡¤lecci¨® de fruita a Catalunya, fins al punt que s'han extingit els temporers contractats als seus pa?sos d'origen ¨Csobretot de Col¨°mbia i Romania¨C, que despr¨¦s de la campanya tornaven a casa.

El coordinador territorial a Lleida d'Uni¨® de Pagesos (UP), Josep Maria Companys, assegura que la xifra de temporers contractats per treballar al camp a Catalunya ¨¦s de gaireb¨¦ 22.000 persones. ¡°D'aquests, el 90% s¨®n treballadors que viuen a Espanya per¨° s¨®n d'origen estranger, hi ha 1% de contractaci¨® en origen i la resta, el 9%, s¨®n estudiants i treballadors nascuts al pa¨ªs¡±. Companys detalla que aquest 1% de temporers contractats en origen s¨®n ¡°assalariats de confian?a que fa 8 o 9 anys que v¨¦nen a treballar, sempre amb el mateix agricultor¡±. El nombre de contractats en origen aquest any oscil¡¤la entre els 250 i 270. ¡°Abans, nom¨¦s a?Uni¨® de Pagesos contract¨¤vem en origen, sobretot de Col¨°mbia, prop de 6.000 temporers¡±, recorda Companys.

El president de l'Associaci¨® Agr¨¤ria de Joves Agricultors (ASAJA) de Lleida, Pere Roqu¨¦, mant¨¦ que el canvi de paradigma contractual ¨¦s l¨°gic: ¡°No seria normal anar a buscar treballadors fora de les nostres fronteres, quan a Espanya hi ha milions de persones a l'atur¡±. Roqu¨¦ s'enorgulleix de pensar que ara s'ha professionalitzat la feina dels temporers que s¨®n n¨°mades seguint les campanyes agr¨¤ries, ¡°a l'hivern cap al sud d'Espanya i a l'estiu cap al nord¡±. Joan Carles Massot, president a Lleida de l'organitzaci¨® Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), tamb¨¦ aposta per la professionalitzaci¨® del treballador agrari: ¡°Fomentem que l'empresari tingui allotjament per als seus temporers. ?s un model en qu¨¨ sempre contractem les mateixes persones i les allotgem en l'explotaci¨®, i aix¨ª ens estalviem haver d'ensenyar any rere any el que han de fer¡±.

El salari al camp est¨¤ fixat per un conveni que estipula que el treballador ha de cobrar 6,06 euros per cada hora de treball. ¡°Als agricultors ens costa entre 8 i 9 euros l'hora ja que hi hem de sumar impostos¡±, puntualitza Companys. "Aquest any, els empresaris agr¨ªcoles han rebut ofertes d'algunes ETT que ofereixen treballadors a menys de 7 euros l'hora. Nom¨¦s poden jugar rebaixant el salari al temporer. Hi ha treballadors que cobren entre 3 i 4 euros l'hora¡±, denuncia Companys. Massot afirma que a les cambres de fruita el conveni de vegades ¨¦s ¡°fins i tot¡± inferior.

Estiu a la cambra

La Laia ¨¦s una estudiant de Belles Arts que aquest any torna a treballar com a temporera en una cambra de fruita de Lleida. ¡°Fas molts diners per¨° les condicions laborals s¨®n deplorables¡±. Si al camp els treballadors solen ser immigrants, a les cambres hi ha un nombre m¨¦s gran de treballadors nascuts a Espanya. Els homes fan funcions on es fa servir m¨¦s la for?a. Apilen i munten caixes... ¡°Tenen un sou superior al de les dones¡±, denuncia la Laia. L'hora a la cambra de fruita ¨¦s molt variable, va de 5 a 10 euros l'hora, per¨° en general la feina de l'home es paga un euro m¨¦s car que el de la dona.

Aquest any, la imatge dels temporers passejant pels carrers s'ha redu?t considerablement. Fa anys era habitual veure centenars de subsaharians dormint a la intemp¨¨rie al solar que ocupaven els habitatges del seminari de Lleida. Aquest any, n'hi ha molts menys. El tercer tinent d'alcalde la Paeria, Xavier Rodamilans, informa: ¡°El 2002 l'Ajuntament va atendre 1.625 temporers i aquest any ja en s¨®n 524¡±.

L'efecte crida ja no funciona, sostenen totes les organitzacions agr¨¤ries, ja que els agricultors contracten sempre les mateixes persones. L'ajuntament at¨¦n una mitjana de 17 persones di¨¤ries, els ofereixen serveis de guarda-roba, serveis de dutxa, alimentaci¨®¡­ per¨° molts segueixen dormint a la intemp¨¨rie. Rodamilans est¨¤ conven?ut que aconseguir¨¤ eradicar aquest problema humanitari en q¨¹esti¨® de molt ¡°pocs anys¡±.