Quarters, districtes, barris i illes

Les ciutats no sempre han estat aquests organismes domesticats i codificats que es poden estudiar a Google Maps. A l'origen, les cases no tenien n¨²mero, i els carrers tenien nom per¨° no placa. Si un foraster buscava alg¨² en aquest d¨¨dal de carrerons no li quedava altre remei que preguntar. De vegades, l'¨²nica manera d'orientar-se era oferir la dist¨¤ncia aproximada a un edifici singular, com ara una esgl¨¦sia, un palau o una catedral.

Els primers sistemes de numeraci¨® apareixen al segle XVIII. Al nostre pa¨ªs, aquesta novetat es va incorporar despr¨¦s de la reial c¨¨dula de Carles III de 1769, que ordenava que se senyalitzessin els carrers amb rajoles. A Barcelona aquest sistema es va implantar el 1770, i d'aquella ¨¨poca encara queden plaques supervivents, com les que es veuen a la intersecci¨® dels carrers del Call, Sant Dom¨¨nec del Call i Pas de l'Ensenyan?a. Una diu: ¡°Quartel n? 3 Isla n? 20¡±, davant seu, a la companya hi posa: ¡°Quartel n? 4 Isla n? 2¡±. A m¨¦s a m¨¦s, es conserven les que indicaven edificis notables, com les de Santa Maria del Mar, l'esgl¨¦sia de Nostra Senyora de Miseric¨°rdia (llibreria La Central), la de Santa ?gata, la col¡¤legiata de Santa Anna, o l'esgl¨¦sia del Sant Esperit del carrer Nou de Sant Francesc. Aquest sistema va mantenir la vella divisi¨® administrativa medieval en cinc quarters (Palau, Sant Pere, Audi¨¨ncia, Sant Jaume i Raval), cadascun compost per vuit barris.

A l¡¯origen, les cases no tenien n¨²mero i els carrers tenien nom per¨° no placa. Si un foraster buscava alg¨², havia de preguntar

Les rajoles no es van substituir fins al 1847, quan es va organitzar la capital catalana en quatre districtes (Llotja, Sant Pere, Universitat i Sant Pau). El canvi va provocar l'aparici¨® de les modernes lapidetes de marbre blanc, amb les lletres embotides en plom o bronze, del tipus: ¡°Distrito 1? Barrio 3? Calle de Templarios¡±, ¡°Distrito 2? Barrio 1? Calle de Sto. Domingo del Call¡±, o ¡°Distrito 3? Barrio 8? Calle de Petritxol¡±. En aquell anys ja hi va haver protestes per carrers mal retolats, o amb dues plaques diferents. Els ve?ns del carrer de Basea es queixaven que hi havia dos n¨²meros 12. El 1857 es va publicar una nova ordenan?a municipal, que entre altres mesures dividia Barcelona en deu districtes. A la nostra ciutat, les plaques d'aquesta ¨¨poca inclouen la divisi¨® en ¡°illes¡± com: ¡°Distrito 1? Barrio 4? Manzana 1? Calle del Call¡±, ¡°Distrito 3? Barrio 9? Manzana 1? Calle de la Puerta-Ferrissa¡±, o ¡°Distrito 4? Barrio 6? Manzana 1? Calle del Hospital¡±. Referent a aix¨° resulta molt clarificador l'estret carrer¨® del Malnom, on en uns pocs metres es poden veure plaques de diverses ¨¨poques. Aquest sistema es va veure afectat pel pla Cerd¨¤, pel qual es va dictar la legislaci¨® municipal de 1878, que respectava els deu districtes per¨° incorporava l'Eixample. Aquesta organitzaci¨® es va traduir en noves lapidetes, en les quals passava a primer pla el carrer, i despr¨¦s el districte i el barri: ¡°Plaza de la Ver¨®nica D? de la Lonja B? de la Trinidad¡±, ¡°Calle de Ferlandina D? Universidad B? del Padr¨®¡±, ¡°Plaza del ?ngel D? de la Audiencia B? de la Catedral¡±, o ¡°Calle del Notariado D? de la Universidad B? de Bel¨¦n¡±.

Els primers sistemes de numeraci¨® apareixen al segle XVIII. Al nostre pa¨ªs, la novetat la va incorporar Carles III?

Aquesta multiplicitat de models de placa va obligar a una primera operaci¨® de neteja el 1885, ja que hi havia r¨¨tols il¡¤legibles per la brut¨ªcia. Novament es va regular l'organitzaci¨® territorial amb la incorporaci¨® dels barris perif¨¨rics (molts dels quals conserven n¨²meros de casa de quan eren localitats independents). Els deu nous districtes eren: Barceloneta/Poblenou, Sant Pere, Llotja/Audi¨¨ncia, Concepci¨®, Drassanes, Sants/Hostafrancs/Les Corts, Gr¨¤cia/Sant Gervasi, Horta/Sant Andreu, i Sant Mart¨ª de Proven?als; dividits al seu torn en 116 barris.

La divisi¨® administrativa va experimentar nous canvis segons el color pol¨ªtic, durant la Segona Rep¨²blica, el franquisme i amb el primer Ajuntament democr¨¤tic. Dels dos models franquistes es pot veure la placa que sobreviu a la ¡°Calle de la Cucurulla¡± (de metall esmaltat en blau amb lletres blanques, com en moltes numeracions de finca), i la de ¡°Pasaje del Comercio¡± (de marbre blanc). La gran majoria d'aquestes van ser substitu?des per les actuals a partir del 1984. Alguna fins i tot es va convertir en projecte art¨ªstic, com el cas del projecte ¡°Hospital 106¡±, que recorda aquesta adre?a desapareguda per l'obertura de la rambla del Raval, de la qual nom¨¦s queda l'antiga placa entre els n¨²meros moderns 104 i 108.