Reforma i consens

El president Rajoy va confirmar despr¨¦s de la seva entrevista amb el Rei el que havia avan?at el seu ministre de Just¨ªcia: que el Govern central est¨¤ obert a estudiar en la propera legislatura un acord sobre una reforma limitada de la Constituci¨®. De moment, sobre una delimitaci¨® m¨¦s precisa entre les compet¨¨ncies de l'Estat i les de les autonomies; i sobre l'eliminaci¨® de la prevalen?a de l'home en la successi¨® a la Corona.

Propostes anteriors es van abandonar per dues raons principals: perqu¨¨ no existeix un consens com el que va avalar el text de 1978; i pel temor que, oberta la possibilitat d'introduir modificacions, els nacionalistes miressin d'aprofitar l'oportunitat per incloure-hi demandes a les quals, en honor del consens, havien renunciat en el debat constituent. Per exemple, el dret d'autodeterminaci¨®; o per revertir la generalitzaci¨® auton¨°mica i la tend¨¨ncia a l'equiparaci¨® competencial b¨¤sica de totes les comunitats.

Ara el primer tendeix a relativitzar-se: el consens s'haur¨¤ d'aconseguir com a culminaci¨® del proc¨¦s de debat i negociaci¨® de la reforma i no com a requisit per iniciar-lo. Fins i tot podria considerar-se que l'objectiu compartit d'aquesta reforma ¨¦s una ocasi¨® per recuperar el consens essencial trencat des de fa anys. Quant als nacionalismes, ja han plantejat aix¨° que es volia evitar. I ¨¦s cert que sense l'actual desafiament independentista catal¨¤ la reforma constitucional segurament no s'hauria plantejat ara. Per¨° no es tracta de constitucionalitzar la ruptura amb Espanya, sin¨® de refor?ar l'Estat auton¨°mic, actualitzant-lo i corregint les debilitats que el temps ha evidenciat, perqu¨¨ sigui capa? de respondre m¨¦s efica?ment als qui es plantegen eliminar-lo. Pel que fa a la crisi catalana, es tractaria de convertir la reforma, que confirmaria el poble espanyol en el seu conjunt, en marc en el qual plantejar un acord sobre un refor?ament de l'autogovern catal¨¤ susceptible de ser ratificat per la poblaci¨® d'aquesta comunitat. Un proc¨¦s que podria plantejar-se si el 27-S no hi ha una majoria independentista, o ¨¦s insuficient; o d¨®na lloc a una declaraci¨® d'independ¨¨ncia que seria impugnada.

Fins ara el PP havia respost a les demandes d'iniciar un proc¨¦s de reforma constitucional reclamant precisi¨® sobre els objectius concrets a aconseguir. Ara Rajoy avala el que ha avan?at el seu ministre de Just¨ªcia, que inclou aclarir de la distribuci¨® competencial. ?s un dels punts essencials de la proposta del PSOE aprovada fa dos anys a Granada, i tamb¨¦ un dels temes sobre la necessitat de la reforma en qu¨¨ existeix un major consens acad¨¨mic. ?s un indici que s'obre pas la idea d'una reforma limitada, la viabilitat de la qual dep¨¨n que se s¨¤piguen seleccionar els punts concrets a reformar. Sense dispersions per motius partidistes o reaccions sect¨¤ries a les propostes dels altres.

La Constituci¨® de 1978 es diferencia de les anteriors en el fet que el consens no nom¨¦s ¨¦s un procediment d'elaboraci¨® sin¨® un tret de contingut, la qual cosa la va convertir en un marc pol¨ªtic i un conjunt de regles de joc compartits. La seva reforma ser¨¤ efica? si mant¨¦ aquest car¨¤cter.?