Xarcuteria fina

Tot barcelon¨ª ha passat per davant d'aquest r¨¨tol groc: La Pineda - Fiambres. A la fa?ana, malles amb botes buides de vi. I a l'interior un aparador amb embotits, formatges i llaunes de tota mena, envoltat de prestatges i vitrines amb ampolles que s'aferren a les parets ocupant-ho tot, i pernils penjant amb xori?os, i llonganisses suspeses sobre tamborets baixos, taules de marbre blanc i un terra escaquista. Mescla rara de taverna i botiga de comestibles selectes, fa lustres que amenitza els aperitius del carrer del Pi.

La Pineda posa en la seva publicitat que la casa es va fundar el 1930, encara que el negoci ja existia anteriorment (i amb sucursal al Portal de l'?ngel), on venien tasajo de Montevideo, o pernil de Trev¨¦lez leg¨ªtim curat a la neu. Tots dos establiments es van separar quan Florencio Mir es va fer c¨¤rrec d'aquesta botiga. Uns anys despr¨¦s s'hi va incorporar Jos¨¦ Segovia, que a partir del 1973 es va fer c¨¤rrec del negoci fins als nostres dies. Pura tradici¨®.

Les primeres xarcuteries que van oferir degustaci¨® van sorgir a remolc de les cerveseries com a s¨ªmbol de modernitat

Les primeres xarcuteries que van oferir degustaci¨® van sorgir segurament a remolc de les cerveseries, que en les ¨²ltimes d¨¨cades del segle XIX havien posat de moda tot el que era alemany com a s¨ªmbol de modernitat. Un exemple seria la xarcuteria i cerveseria Gerst de la Ronda Universitat, que s'anunciava com ¡°La m¨¦s antiga de Barcelona¡±. Oferien embotits a l'estil germ¨¤ i assortits de formatges, el plat d'embotits amb un doble de cervesa Pilsen valia 65 c¨¨ntims. Tant va ser el seu ¨¨xit que el 1915 van ampliar el servei fins a les dues de la matinada, i durant molts anys cada Nadal publicaven els seus anuncis a la premsa. En el del 1926 anunciaven la fabricaci¨® di¨¤ria de xucrut, i en el del 1927 oferien als seus clients ¡°garrins rostits i farciments, pulardes?de Bresse, capons de Mans, mantega especial de la casa, xampanys i licors de les millors marques¡±. Fins que el 1934 el negoci va canviar de nom i es va transformar en la Cerveseria Restaurant Xarcuteria Alt Heidelberg.

En aquest arc cronol¨°gic van sorgir altres establiments similars, com la Xarcuteria Restaurant del carrer Petritxol, que el 1911 oferia coberts a tres pessetes i pernils de Praga, Westf¨¤lia, York i Braunschweig, pits d'oca fumats, pat¨¦ de foie gras, caps de senglar i altres embotits. Llavors la compet¨¨ncia era dura amb locals com La Santanderina a Nou de la Rambla, o amb la sofisticada xarcuteria cerveseria El Gran Pelayo, que des del 1917 va comen?ar a oferir un extens assortiment d'embotits, pastisseria i rebosteria. Un altre cl¨¤ssic era la cerveseria El Gato Negro (¡°¨²nica casa a Barcelona que no admet seriosament propines¡±) a la pla?a del Teatre, que ¨¦s el primer establiment que va servir piscolabis. O la Casa Alfonso, al carrer Roger de Ll¨²ria, xarcuteria i bar d'entrepans obert des del 1934, que ha comptat entre els seus clients amb artistes com el Pesca¨ªlla i Lola Flores, o toreros com Manolete.

Llavors les terrasses eren a les voreres laterals i no al centre, costum introdu?t en la postguerra

Els de la meva generaci¨® encara vam arribar a con¨¨ixer La Castellana, una xarcuteria fundada el 1899 al costat del Teatre del Liceu. Com explicava Sempronio, havia estat una de les grans terrasses de la Rambla, juntament amb el Baviera, el Caf¨¨ del Liceu, l'Orxateria Valenciana, l'hotel Oriente i el Trink Hall. Llavors les terrasses eren a les voreres laterals i no al centre, un costum que es va introduir durant la postguerra. Segons explica Llu¨ªs Permanyer, l'escen¨°graf Mauricio Vilomara era conegut per ser un garrepa i passava cada dia per all¨¤, on li regalaven talls de formatge i d'embotit perqu¨¨ esmorz¨¦s (al migdia menjava a La Morera de la pla?a Sant Agust¨ª, on li feien un preu especial per acabar-se les sobres que havien quedat del dia anterior).

La Castellana tenia l'aparador a un costat, i a l'altre s'acumulaven unes min¨²scules tauletes sota lleixes d'ampolles, on et podies asseure i provar el mateix embotit, gust¨®s i car, que assaborien els noct¨¤mbuls quan sortien de l'¨°pera. Quan jo el vaig con¨¨ixer encara mantenia la decoraci¨® i l'ambient original, amb el lavabo al final d'una estreta escaleta.

Hi anava amb un amic de la meva primera joventut, i sempre somi¨¤vem que comprar¨ªem una d'aquelles ampolles venerables i ronyoses que tenien en un ampoller, cobertes d'una pols negra desfilada, combinaci¨® de temps i teranyines, nom¨¦s pel plaer ben¨¨vol de veure qu¨¨ o qui sortia d'all¨¤ dins.