Per als que dubten

¡°Estimo la gent que dubta / La gent que escolta massa / El batre del seu cor / M'agrada la gent que parla / I que es contradiu¡± cantava Anne Sylvestre en la seva can?¨® Les gents qui doutent, gravada el 1977. La can?¨® est¨¤ interpretada per la protagonista de Las sillas musicales davant d'un grup d'alumnes que no mostra gaire inclinaci¨® a la tradici¨® de la chanson francesa. La can?¨® d'Anne Sylvestre era una declaraci¨® de principis, que la cineasta debutant Marie Belhomme sembla compartir i que b¨¦ podria compartir tamb¨¦ la seva actriu principal, Isabelle Carr¨¦, que a T¨ªmidos an¨®nimos (2010) ja havia encarnat l'arquetip pel qual sembla sentir tanta afinitat cert cinema franc¨¨s: la dona immadura ang¨¨lica a la deriva, a la recerca d'esquius suports sentimentals.

Las sillas musicales t¨¦ la bona idea de col¡¤locar aquest arquetip en un context inestable de com¨¨dia del patetisme: aqu¨ª hi ha, per exemple, una resid¨¨ncia d'avis, dirigida per una deliciosa Carmen Maura, que respon al nom de Porca Miseria i un repertori de disfresses ¨Cde Darth Vader a un osset de peluix, passant per un pl¨¤tan¨C que conspiren contra la idealitzaci¨® de la pobra Perrine, animadora de festes enamorada d'un paio en coma.