Els miracles i Don Bosco

El temple del Sagrat Cor forma part de l'horitz¨® barcelon¨ª, com una versi¨® aut¨°ctona del Sacr¨¦ Coeur parisenc, fent del Tibidabo el nostre Montmartre particular. La fa?ana est¨¤ presidida per la figura de sant Joan Bosco, el monjo benedict¨ª que va veure en somnis aquest santuari, i a qui est¨¤ dedicat. Al cim de la muntanya, una placa de granit negre i marbre blanc recorda que aquesta fantasmagoria g¨°tica va ser profetitzada pel sant itali¨¤ durant la seva visita a Barcelona l'any 1886.

Joan Bosco ¨Cm¨¦s conegut per Don Bosco¨C va ser el fundador de l'orde salesi¨¤, destinat a formar laboralment els nens m¨¦s pobres i desarrelats. Quan va ser aqu¨ª ja se'l considerava un sant en vida, i alguns l'anomenaven l'ap¨°stol de la joventut. Feia tot just dos anys que els salesians s'havien instal¡¤lat a Sarri¨¤, llavors encara un municipi independent. D'aquella primera casa en va sorgir la coneguda ¡°illa salesiana¡± del passeig de Sant Joan Bosco, que acull les Escoles Professionals Salesianes, l'editorial Edeb¨¦ (tamb¨¦ de l'orde), la parr¨°quia de Maria Auxiliadora i l'Escola Universit¨¤ria Salesiana de Sarri¨¤. L'any 1885, la capital catalana va patir una epid¨¨mia de c¨°lera, mentre que Sarri¨¤ es va deslliurar del mal. Molta gent piadosa ho va atribuir a la protecci¨® de Don Bosco.

La fa?ana del Tibidabo est¨¤ dedicada a sant Joan Bosco

En les seves mem¨°ries, el sant recordava que va arribar a Barcelona des de Tor¨ª el divendres 9 d'abril del 1886 i que aqu¨ª l'esperava Dorotea de Chopitea, una dama xilena de l'alta societat, protectora de l'orde i mecenes d'asils, esgl¨¦sies, col¡¤legis i hospitals (com el del Sagrat Cor). Segons sembla, ella va ser qui li va demanar que vingu¨¦s i qui li va organitzar l'estada. Senyores de la societat barcelonina m¨¦s granada?es van congregar en una junta d'unes trenta volunt¨¤ries, que col¡¤laboraven amb donacions i realitzant tasques com cosir o rentar. Elles van ser les primeres amb qui es va entrevistar, per¨° a partir del dilluns seg¨¹ent va ser un bany de multituds diari.

Les obres es van acabar el 1965 i encara congrega nost¨¤lgics franquistes

El seu primer miracle a la nostra ciutat va ser la curaci¨® d'un nen que no podia moure el bra?, a qui va beneir i va ordenar que ajunt¨¦s les mans en oraci¨®, i aix¨ª va guarir?el menut. Aquell mateix dia tamb¨¦ va sanar un altre infant pobre d'un dit gangrenat. Quan va c¨®rrer la veu, a la missa del diumenge hi havia milers de persones, i van haver de posar un r¨¨tol amb l'horari de benediccions. El dimarts va arribar un telegrama des de Par¨ªs en qu¨¨ la moribunda vescomtessa de Cessac li pregava una oraci¨®. Mentre n'escrivia la resposta, Don Bosco va rebre un segon telegrama: nom¨¦s pensant en ella la vescomtessa s'havia curat. El dimecres va anar a veure'l el bisbe de Vic, que va ser rebut als acords de la Marxa Reial. Van esmorzar junts, i al voltant de la taula van rebre el governador civil, el bisbe de Barcelona i moltes fam¨ªlies importants. Tamb¨¦ el va visitar l'abat mitrat de la Trapa de Santa Maria del Desert, de Tolosa de Llenguadoc. Aquella tarda va celebrar una missa al palau Moja de la Rambla cantonada amb Portaferrissa, on havia estat confessor el poeta i sacerdot Jacint Verdaguer. En sortir d'all¨¤ li van portar una endemoniada, que en veure'l es va tirar a terra, mentre deixava anar saliveres i reptava com una serp. Don Bosco la va beneir i va foragitar els diables.

El sant itali¨¤ va passar aqu¨ª la Setmana Santa, i despr¨¦s va celebrar missa a l'esgl¨¦sia de Betlem. Per les mateixes dates la policia va detenir els anomenats ¡°ap¨°stols¡±, uns estafadors que asseguraven fer curacions miraculoses com les seves. Tamb¨¦ va visitar la bas¨ªlica de la Merc¨¨, on una comissi¨® li va fer lliurament d'uns terrenys al cim del Tibidabo. Segons explicava fa uns anys l'ultracat¨°lic ministre de l'Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, en una entrevista: ¡°Va interpretar el so r¨ªtmic del tren que el va portar, deia 'tibi dabo', 'tibi dabo'. (...) Juan Bosco es va mostrar meravellat de la premonici¨®¡± i va sortir precipitadament a veure la futura ubicaci¨® del temple. I poc despr¨¦s abandonava la ciutat, on no va tornar mai. Abans d'acabar aquell any ja s'havia constru?t una capella, on a partir del 1902 es va edificar el Sagrat Cor. En 1911 va ser declarat ¡°expiatori i nacional¡±, la qual cosa va justificar que fos atacat durant la Setmana Tr¨¤gica i la Guerra Civil. Les obres es van acabar el 1965 i des de llavors ha congregat els nost¨¤lgics del franquisme, potser a l'espera d'un exorcisme definitiu.