Mercadona supera Dia i Eroski i s¡¯erigeix en el s¨²per m¨¦s gran de Catalunya

Mercadona es va convertir l¡¯any passat en la cadena de supermercats l¨ªder a Catalunya. Un informe elaborat pel Departament d¡¯Empresa revela que l¡¯empresa valenciana controla el 14,7% dels 2,1 milions de metres quadrats que estan sota el control dels 50 principals operadors a la comunitat. ?s l¡¯¨²nica companyia que concentra m¨¦s del 15% de les vendes conjuntes d¡¯aquests operadors, en un c¨¤lcul acotat a productes d¡¯alimentaci¨®, drogueria i perfumeria, l¡¯anomenat sector quotidi¨¤. La Generalitat no concreta aquest percentatge, que el 2011, amb menys superf¨ªcie, ja era del 18,2%.

Si es t¨¦ en compte tot el past¨ªs catal¨¤, el grup de la fam¨ªlia Roig superaria el 7,5% del sector quotidi¨¤. En q¨¹esti¨® de dos anys, ha superat Grup Dia (que controla un altre 13,56%) i Eroski, el conglomerat que inclou Caprabo i que durant els ¨²ltims anys ha redu?t la seva posici¨®, segons revela l¡¯¨²ltim Anuari de la distribuci¨® comercial a r¨¨gim d¡¯autoservei. L¡¯ascens del grup catal¨¤ a Catalunya ha estat tan fulgurant com el que ha experimentat a la resta d¡¯Espanya. Entre el 2012 i el 2014 ha obert 42 establiments a la comunitat, per arribar als 225 establiments, i ha guanyat 57.789 metres quadrats de superf¨ªcie de venda. Aquest control del 14,7% sobre la superf¨ªcie de venda que tenen les grans cadenes de distribuci¨® contrasta amb el 12.85% del 2012 i el 8,57% de fa deu anys. El seu format ¨Cuns 1.300 metres quadrats per botiga i oferta de marques blanques¨C ha tingut bona acollida i ha perm¨¨s la seva expansi¨®.

Dia, basat en botigues de descompte, controla el 13,56% d¡¯aquest mercat dels 50 grans, fet que redueix lleugerament la seva quota (venia del 13,56%) tot i que ha obert 32 nous punts de venda els dos ¨²ltims anys i ha guanyat 15.314 metres quadrats de superf¨ªcie de venda gr¨¤cies a l¡¯adquisici¨® de la marca Schlecker i d¡¯establiments de Caprabo. Per la seva banda, el grup basc Eroski ocupa la tercera posici¨® amb un 12,21%. En la seva l¨ªnia de racionalitzaci¨® d¡¯establiments, des del 2008 ha perdut dos punts de mercat i entre el 2012 i el 2014 va perdre 10.000 metres quadrats de superf¨ªcie de venda. El saldo de botigues dels dos ¨²ltims anys, en qu¨¨ nom¨¦s consta la p¨¨rdua de tres botigues en dos anys, reflecteix un efecte substituci¨® de botigues m¨¦s grans per d¡¯altres de m¨¦s petites.

Despr¨¦s d¡¯aquests primers se situen els grups catalans Bon Preu i Condis (7,8% tots dos), que durant els dos ¨²ltims anys han guanyat al voltant 10.000 metres quadrats de venda i Carrefour, que ha passat en els ¨²ltims deu anys de ser l¨ªder a Catalunya a tenir la cinquena pla?a, amb el 6,8% del negoci dels grans. Consum i Lidl, Sorli Discau i Fragadis (Spar) tamb¨¦ integrarien la llista dels deu s¨²pers m¨¦s grans implantats a Catalunya.

Les cadenes de distribuci¨® guanyen un 7% de superf¨ªcie en dos anys

A la ciutat de Barcelona es concentren 1.007 dels 4.486 establiments controlats pels 50 operadors q¨¹estionats per la Generalitat. La capital catalana no ¨¦s un territori controlat per Mercadona, que mant¨¦ la tercera posici¨®. Eroski, actual propietari dels establiments Caprabo, ¨¦s la que controla la ciutat, amb 84 botigues i una superf¨ªcie de venda total de 56.185 metres quadrats. El segueix Dia, amb 207 establiments (47.144 metres) i despr¨¦s Mercadona, amb 34 supermercats (45.196 metres).

La crisi ha afectat de manera desigual les diferents marques de supermercats, que en general han vist com el seu nombre creixia entre el 2012 i el 2014 un 4,5%, mentre que la seva superf¨ªcie comercial es disparava un 7% (d¡¯1,97 milions de metres quadrats a 2.110.000) i, els empleats, un 8%. El resultat ¨¦s que durant els ¨²ltims anys els establiments han experimentat un creixement de la seva superf¨ªcie, passant d¡¯una mitjana de 460 metres quadrats a 471 el 2014. La facturaci¨® de les cinquanta cadenes ha experimentat una al?a consolidada de l¡¯1,5% (9.456.000 d¡¯euros). Els autors de l¡¯estudi no consideren que la caiguda de vendes per establiment mostri una p¨¨rdua d¡¯efici¨¨ncia i rendibilitat de les cadenes, ja que s¡¯han millorat les ubicacions dels locals i s¡¯han obtingut m¨¦s bons preus de lloguer que afavoreixen la reducci¨® de costos i uns millors resultats nets a futur.

Segons els c¨¤lculs de l¡¯informe elaborat pel Departament d¡¯Empresa, les 50 principals cadenes de supermercats controlen el 59,4% de la superf¨ªcie de venda del sector quotidi¨¤ a Catalunya, que agrupa l¡¯oferta d¡¯alimentaci¨®, drogueria i perfumeria. Malgrat controlar aquest espai, el seu volum de vendes es redueix al 50% (9.456.000 d¡¯euros) i, l¡¯ocupaci¨®, al 42,7% (56.455 persones) del total. Les botigues tradicionals acumulen el 38,55% de la superf¨ªcie, concentren el 43,3% de les vendes i donen feina al 55,3% dels empleats que treballen en el sector.

El document tamb¨¦ recull altres dades aportades pels operadors. Per exemple que els horaris de m¨¦s aflu¨¨ncia i les vendes se situen entre les dotze i la una del migdia i les set i les vuit del vespre. Per dies, el dissabte ¨¦s el dia en qu¨¨ es concentra m¨¦s moviment, el 25,6% de la facturaci¨®. El segueixen el divendres (19,9%) i, empatats, dimecres i dijous (14%).

Una altra dada ¨¦s el c¨¤lcul de les marques, del qual surt una dada curiosa: una quarta part de l¡¯oferta serien productes envasats per al mateix distribu?dor. En un informe del 2011, l¡¯¨²ltim que va publicar la Direcci¨® General de Comer?, era el 33% el 2010. Altres dades asseguren que la crisi ha elevat la venda d¡¯aquesta categoria de producte.