Quan la ciutat cremava

Cada vegada en queden menys a les fa?anes dels edificis. De vegades, per veure-les cal entrar a p¨¤gines d'Internet dedicades a les subhastes d'ocasi¨®. En altres casos s'oculten dins de l'immoble, com una de l'Assurances G¨¦n¨¦rales al pati interior de la Casa Jeroni F. Granell del carrer Mallorca. S¨®n les plaques que fa anys anunciaven aquelles finques que estaven assegurades contra incendis. Aquesta classe d'assegurances es va crear a Anglaterra a finals del segle XVII, despr¨¦s del paor¨®s incendi que va devorar dues terceres parts de Londres. Les plaques van apar¨¨ixer amb posterioritat, quan els bombers eren de companyies privades i nom¨¦s actuaven si veien la publicitat de la seva empresa. En aquells anys, la construcci¨® en fusta, l'¨²s de carb¨® com a combustible i les ind¨²stries dins del casc urb¨¤ formaven una combinaci¨® letal, que feia de qualsevol foc una amena?a potencial capa? de destruir barris sencers.

El primer reglament es va redactar el 1833 per a un cos de bombers format per paletes

A Barcelona, el primer reglament modern es va redactar el 1833, per a un cos de bombers format per paletes que disposava d'una ¨²nica bomba hidr¨¤ulica. Dos anys despr¨¦s van esclatar els primers aldarulls, acompanyats de l¡¯incendi dels convents i de la f¨¤brica Bonaplata del carrer Tallers. Davant de l'impacte provocat per aquelles pires en l'¨¤nim dels barcelonins, es va crear la Societat d'Assegurances M¨²tues contra Incendis (la M¨²tua), una mutualitat que el 1839 ja assegurava m¨¦s de 800 immobles. Oferien protecci¨® contra incendis, llamps, explosions i motins. Disposaven de bomba d'aigua i parc de bombers propi, que V¨ªctor Balaguer situava al carrer H¨¨rcules. En aquella ¨¨poca el principal temor era la inestabilitat pol¨ªtica, els esclats de viol¨¨ncia i els bombardejos (com els del 1842 i 1843). La Prefectura de Bombers la compartia l'Ajuntament i la M¨²tua, depenent de si l'edifici sinistrat estava assegurat o no. Les seves plaques encara s¨®n les m¨¦s nombroses, i es poden veure en carrers com el carrer del Pi, de l¡¯Hospital, del Notariat o del Call.

A la M¨²tua, els assegurats eren alhora asseguradors. La primera societat an¨°nima que el 1842 va oferir una p¨°lissa d'incendis va ser La Espa?ola. I molt aviat es van crear noves empreses com La Previsi¨®n Espa?ola, La Uni¨®n i el F¨¦nix (que als carrers del Lle¨® i de Sagunt en conserva les plaques), La Ib¨¦rica, o La Catalana (plaques en carrers com el carrer de la Paloma o del Portal Nou). Aix¨ª mateix es van introduir companyies estrangeres com La Paternal i L'Union (les plaques de les quals encara es poden rastrejar en barris com ara Gr¨¤cia), o l¡¯Union Assurance (amb dues plaques que sobreviuen al carrer Bassegoda). La seva feina no era f¨¤cil en unes ciutats cada vegada m¨¦s inflamables, on les noves m¨¤quines de vapor i les canonades del gas s¡¯afegien als perills urbans.

El foc del moment va ser el 1861, quan es va calcinar el? Liceu, que no estava assegurat

Els diaris de llavors informaven freq¨¹entment de not¨ªcies d'incendis. El 1851 el foc va destruir les f¨¤briques Capdevila i Armengol del carrer Riereta i va provocar diversos ferits i dues v¨ªctimes mortals. I el 1854 va esclatar un conducte de gas al carrer d¡¯Espaseria, amb una flamarada que va arribar al segon pis. Tot i que el gran foc del moment es va produir el 1861, quan es va calcinar el teatre del Liceu, que no estava assegurat. El va seguir el taller de pianos Bernareggi a Joaquim Costa (malgrat disposar d'una bomba d'aigua pr¨°pia), les flames del qual les va haver d'apagar l'ex¨¨rcit a canonades. Aix¨ª com la f¨¤brica Muntades del carrer de les Carretes, on va explotar la caldera de vapor. Poc despr¨¦s el foc va destruir el magatzem de borra Trias del carrer del Cid, que va estar a punt d¡¯incendiar la caserna d'artilleria de Drassanes. Les factories cremaven amb facilitat, per¨° cap edifici estava fora de perill. El Palau Reial de la pla?a Palau es va consumir del tot la nit de Nadal del 1875 i es va emportar els arxius del Registre Civil i dels jutjats de primera inst¨¤ncia.

El 1898 ja hi havia nous tipus de sinistre, aquell any va cremar el pioner Cinemat¨°graf Col¨®n que la fam¨ªlia Belio regentava al portal de la Pau. En aquella ¨¨poca gaireb¨¦ la meitat de les asseguradores eren estrangeres, com L'Urbaine, la Norwich Union, la Northern (amb una placa ben conservada a la Casa Jaume Estrada del carrer de Sants), o la Royal Exchange Assurances. El nou segle XX portava sistemes m¨¦s efica?os en extinci¨® d'incendis, fet que posava en perill el costum de les plaques d'assegurances que avui desapareixen del nostre paisatge com si ja no hi hagu¨¦s focs.