Canvis digitals, canvis estructurals

Per aqu¨ª i per all¨¤ anem comprovant que molts dels canvis que Internet i l'era digital generen transformen el que f¨¨iem, com ho f¨¨iem i amb qui ho f¨¨iem. ?s una alteraci¨® molt m¨¦s profunda que la que va suposar la implantaci¨® de la producci¨® de masses a principis del segle XX gr¨¤cies a Taylor i Ford. ?s m¨¦s profunda ja que va m¨¦s enll¨¤ del camp de la producci¨® de b¨¦ns (a la qual tamb¨¦ afecta), per endinsar-se sense escr¨²pols en l'¨¤mbit dels serveis, de les tasques intel¡¤lectuals repetitives i tamb¨¦, acceleradament, en les no repetitives. Substitueix qualsevol proc¨¦s, ¨¤mbit, empresa, entitat o professi¨® el valor d'intermediaci¨® dels quals, ¨¦s a dir, el que ingressa pel que fa, no est¨¤ prou justificat.

Als marges d'aquesta activitat mitjan?ada aniran sorgint iniciatives digitals que oferiran fer el mateix, millor, m¨¦s r¨¤pid i sobretot m¨¦s barat. Millor, ja que en molts casos utilitzen el coneixement (i el treball) acumulat disponible a la xarxa, i millor tamb¨¦ ja que poden incorporar el coneixement de moltes altres persones o espais que sense estar f¨ªsicament propers, poden complementar, millorar i enriquir l'assumpte que es tracti. M¨¦s r¨¤pidament, ja que ¨¦s aquest el punt de partit de l'avantatge digital. I m¨¦s barat ja que, de moment, un dels grans avantatges del tema ¨¦s que el coneixement no ¨¦s un b¨¦ rival. No s'esgota ni es deteriora fent-lo servir, sin¨® que, a l'inrev¨¦s, permet multiplicar-se i fins i tot millorar i cr¨¦ixer si es comparteix i es col¡¤labora.

Ja hem comprovat com han canviat els sistemes de finan?ament de projectes a trav¨¦s del micromecenatge. S'est¨¤ alterant aix¨ª mateix el mercat financer de petites i mitjanes empreses a trav¨¦s d'iniciatives vinculades al que ja s'anomena crowdlending. I no oblidem el gran espai del crowdsourcing, en el qual s'aconsegueix incorporar en exercicis de creativitat i innovaci¨® tota mena de persones i professionals, moltes vegades arriscant el m¨ªnim des del punt de vista de costos. En tots aquests casos, la hip¨°tesi ¨¦s la capacitat col¡¤lectiva de generar valor, per¨° el problema ¨¦s, com sempre, com es distribueixen costos i beneficis. Qui hi guanya i qui hi perd en cadascuna d'aquestes noves din¨¤miques.

El problema de moltes d'aquestes innovacions ¨¦s que redueixen llocs de treball. Cada vegada hi ha menys ocupacions que puguem considerar protegides de la innovaci¨® tecnol¨°gica. Aquestes din¨¤miques d'utilitzar ¡°la multitud¡± perqu¨¨ amb la seva participaci¨® en la generaci¨® de coneixement i d'innovaci¨® es generin projectes o s'avanci en la recerca de noves solucions estan posant en perill intermediadors i professions que eren remunerats per la seva feina i pel seu coneixement expert. Tenim exemples cada vegada m¨¦s nombrosos de professionals, de treballadors, de creadors, que participen en concursos oberts, en qu¨¨ competeixen i aporten les seves idees, i en els quals nom¨¦s un o uns quants aconsegueixen una certa retribuci¨® o premi per la seva tasca. No ¨¦s del tot nou, per¨° s¨ª que ho ¨¦s la dimensi¨® i l'abast dels convocats. Es tracta, en definitiva, d'un sistema de precariat organitzat, en el qual els treballadors s¨®n una mena de postulants sense drets ni cap mena de seguretat. El magma en el qual opera aquesta ¡°comunitat l¨ªquida¡± de treballadors creix sense parar. No hi ha relaci¨® contractual. No hi ha de fet ocupador i empleat, i per tant tampoc conveni o negociaci¨® sindical possible. Podr¨ªem dir que es tracta d'una relaci¨® ¡°l¨²dica¡± en el sentit que pren la forma de divertiment: col¡¤labora, participa en el ¡°concurs¡± i proposa si vols, si et mola. Passar¨ªem aix¨ª, com diu Domenico Tambasco, del treball/salari al treball/premi.

Estem, doncs, al revers de la medalla d'un futur ple d'innovaci¨® basat en la capacitat col¡¤lectiva de compartir coneixement i de distribuir riquesa, m¨¦s sobre la base de la cooperaci¨® que de la competitivitat. Heus aqu¨ª un tema en el qual convindria comen?ar a trobar una nova arquitectura d'intervenci¨® publicoinstitucional que, sense intentar detenir la innovaci¨®, busqui redistribuir costos i beneficis, de manera socialment m¨¦s justa. Aprofitant el fet que aquests nous filons de creativitat utilitzen estructures de b¨¦ns p¨²blics ja existents, sense que els seus beneficis contribueixin adequadament al seu manteniment. Heus aqu¨ª un element m¨¦s per reclamar nova pol¨ªtica, nova concepci¨® d'all¨° p¨²blic.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.