Geografies i biblioteques desfetes

La dispersi¨®, la venda a la menuda a una botiga i a un mercadet d'una biblioteca i a arxius personals despr¨¦s de la mort del seu creador-usuari, resulta descoratjador. Si, per exemple, ¨¦s desf¨¤ l¡¯obra d'una personalitat universit¨¤ria amb traject¨°ria editorial i l¨ªder d'investigadors i professors, el forat ¨¦s m¨¦s fondo. Ha passat de bell nou a Mallorca i tornar¨¤ a passar, es repetir¨¤. No s'escaliva. Una totalitat de llibres, arxius, escrits i documents,?feta en d¨¨cades de passi¨®, recerca, her¨¨ncia i curiositat, s'ha disgregat, ha anat a mans diverses, a l'oblit i la venda oberta, en un mostrador.

Una part del material segueix en mans del comerciant d¡¯antigalles i, tamb¨¦, llibres vells qui va adquirir l¡¯embalum de paper impr¨¨s i escrit. Els volums i carpetes, revistes i col¡¤leccions ocupaven en ordre i per sales tem¨¤tiques dues plantes d'una sola casa de Palma.

Els assabentats i els clients que van acudir a la crida del comprador de la biblioteca saben que el preu pactat pel buidatge dels prestatges dels dos pisos ronda els 2.000 euros. La casa-estudi de l'intel¡¤lectual va ser buidada pels successors directes, els fills. L'immoble t¨¦ ara un altre ¨²s i una altra destinaci¨®. La venda ¨¦s un gest l¨ªcit, la llibreria privada no era cap b¨¦ d¡¯inter¨¨s cultural, no tenia una especial protecci¨®; era un patrimoni particular i, tamb¨¦, una part constru?da de la mat¨¨ria civil que dibuixa i explica una comunitat. En el relat d¡¯alarma i d'incomprensions connecten la impossibilitat o desinter¨¨s dels hereus per mantenir unit o gestionar el llegat rebut i la necessitat de materialitzar el repartiment d'una her¨¨ncia entre diversos.

A les Illes Balears hi ha una enorme falta de cura i atenci¨® institucional en temes del patrimoni cultural, no existeix una inst¨¤ncia operativa que tramiti possibles donacions o decideixi adquisicions en casos excepcionals. Tampoc hi ha un contenidor, una gran biblioteca central, o fons de documentaci¨® i arxiu, no nom¨¦s hist¨°ric medieval i modern, magatzem de pergamins i microfilms.

Prop d'on va existir aquesta geografia de lletres tot just atomitzada, la fundaci¨® Bartolom¨¦ March va canalitzar dip¨°sits de documents d'escriptors a la seva Biblioteca Balear al palau de Palma, devora la Seu i l¡¯Almudaina, de murs interiors gaireb¨¦ nus de la grans peces. L¡¯indret est¨¤ definit pel caf¨¨ Capuccino, que ocupa el seu cap de cant¨® al carrer Conqueridor i l¡¯escalera llarga. Al lloc on ara fan caf¨¨s mostraven el c¨¨lebre betlem napolit¨¤ que Tomeu March compr¨¤ i lleg¨¤. ?Qu¨¨ en dirien, de tot aix¨°, el banquer fundador Juan March Ordines i el seu fill segon, Tomeu March Servera, bibli¨°fil i col¡¤leccionista autor de les deixes del palau i la biblioteca i la Torre Cega de cala Rajada? Mutis privat, silenci institucional. No parlem del Goya que se n'an¨¤ i del tr¨ªptic g¨°tic.

Un altre Tomeu, Bartomeu Barcel¨® Pons, va morir el 2012 als 80 anys, catedr¨¤tic de Geografia, impulsor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), va voler ser-ne el rector el 1982, per¨° el va batre Nadal Batle. D'esquerres, investigador i publicista de llarga bibliografia, l¨ªder de molts de professors i "b¨¨stia negra" per altres col¡¤legues, en els anys 50 es va formar a Madrid i a Par¨ªs. Tots els germans tingueren carrera, eren de casa bona.

Ara, ja fa tres mesos, l'original de la seva pionera tesi sobre la poblaci¨® balear la va comprar un professor. D¡¯altres interessants, el llibres i joies, tamb¨¦ havien espigolat. Barcel¨® tenia col¡¤leccions d'edicions internacionals de la seva vasta ¨¤rea d'interessos cient¨ªfics i privats, lligalls, registres, treballs de col¡¤legues i alumnes. Una mar fossilitzada de saviesa. Detalls locals: la Biblioteca de les Illes d'Or, la revista Serra d'Or, el Diccionari Catal¨¤ Valenci¨¤ Balear... A Consell, a Llucmajor, a Campos ja hi ha peces interessants i essencials. D'all¨¤ ve l'alerta, l'esquela de la p¨¨rdua.

La "seva"universitat, la UIB, va ser la primera empla?ada al casal de la biblioteca i una comitiva de professors i deixebles feu contactes i una expurgaci¨® primera en els enormes prestatges barcelonistes. Emper¨° la universitat UIB no t¨¦ estructura per assumir milers d'obres, sistematitzar un allau de documentaci¨® distinta i gestionar complexos fons privats.

Tomeu Barcel¨® va ser, entre moltes coses, fundador de la Societat d'Hist¨°ria Natural entitat que custodiar¨¤ un fragment del seu univers de paper, "l'arxiu" tem¨¤tic, part essencial, segons Joan Mayol, el seu deixeble. Mayol i altres dos dilectes alumnes i protegits de Barcel¨®, Lleonard Muntaner i Nofre Rullan, varen publicar, el 2008, un volum gruixat d'articles de seguidors i amics en homenatge al seu mestre, qui va acabar els dies a una resid¨¨ncia per a persones majors.

Sistem¨¤tic, ir¨°nic, polemista i heterodox, Barcel¨® va cercar connectar amb la tradici¨® de la Societat Econ¨°mica d'Amics del Pa¨ªs, va llan?ar el butllet¨ª d¡¯estudis de la Cambra de Comer?, aval¨¤ grans publicacions i engresc¨¤ estudiosos poli¨¨drics. Deg¨¤ de Filosofia i cap del Departament de Geografia, va crear l'editorial Daedalus que va publicar Els mallorquins de Josep Meli¨¤, obra fundacional, inici¨¤tica, de la represa autonomista, dels ben¨¨fics "catalanistes" defensors de la llengua i de la cultura, i ara per la dreta un mot que s¡¯usa com ofensa i intent de descr¨¨dit. Her¨¨ncia del president Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢ (2011-2015).

Una biblioteca d'aquestes caracter¨ªstiques era un "tot", la seva vida i interessos intel¡¤lectuals, guardats i ordenats. Quadres i col¡¤leccions de monedes tengueren un altre cam¨ª.

El dest¨ª, a cops, est¨¤ entre el paper i llibres vells en oferta, v¨¦s a saber.