Negociaci¨® i acord

El pacte intern entre el socialisme catal¨¤ i el conjunt del socialisme espanyol, plasmat a la declaraci¨® aprovada a Granada fa dos anys, i refor?at per l'elecci¨® de Miquel Iceta com a l¨ªder del PSC, passa moments dif¨ªcils. D'una banda, la insinuaci¨® de l'equip d'experts que treballa en un projecte de reforma constitucional que la declaraci¨® hauria de recon¨¨ixer que ¡°el fet diferencial¡± catal¨¤ va provocar cr¨ªtiques en cadena dels socialistes. D'una altra, el president del PSC, ?ngel Ros, ha avan?at que segons ell hauria d'incloure una reforma constitucional que fos acceptable per als catalans: reconeixement de naci¨®, respecte a la singularitat cultural i ling¨¹¨ªstica de Catalunya i un sistema fiscal equitatiu que, com a m¨ªnim, garanteixi el principi d'ordinalitat. Per aix¨° caldria superar la teoria del "caf¨¨ per a tothom" en favor d'una relaci¨® m¨¦s asim¨¨trica.

Una part creixent dels experts que treballen en la reforma constitucional s¨®n receptius al reconeixement nacional de Catalunya, tenint en compte que naci¨® i nacionalitat s¨®n termes pol¨ªticament sin¨°nims, i que aquest reconeixement no implica drets especials en el que no tingui a veure amb els fets diferencials: llengua, cultura, s¨ªmbols. I, sobretot, que no se'n deriva cap dret de secessi¨®.

Aix¨° ¨²ltim xoca amb l'anomenat dret a decidir, eix de l'ofensiva sobiranista plantejada per Artur Mas i els seus socis des de fa tres anys. L'¨¨xit m¨¦s significatiu d'aquesta f¨®rmula ha consistit a substituir el debat sobre avantatges i costos de la independ¨¨ncia per un sobre aquest dret, creant aix¨ª una base sobiranista molt m¨¦s ¨¤mplia que la de l'independentisme per a la reclamaci¨® d'un plebiscit sobre la separaci¨®. Assumir-ho com a principi propi va ser, probablement, un error del PSC, amb alt cost electoral.

Aix¨ª semblava haver-ho ent¨¨s Iceta, que recentment va anunciar la retirada del dret a decidir del programa del seu partit. Per¨° la responsabilitat de governar en alguns municipis amb suport de forces sobiranistes, i l'adhesi¨® d'aquells ajuntaments a l'Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia per raons d'inter¨¨s local, ha afegit tensions en aquesta din¨¤mica i alguns dubtes sobre les veritables conviccions d'Iceta.

El rebuig al "caf¨¨ per a tothom"?es produeix com una extensi¨® de l'autonomia amb tend¨¨ncia a l'equiparaci¨® competencial, pr¨°pia dels sistemes federals. No ser¨¤ f¨¤cil compaginar la reforma en clau federalista amb la proposta d'una certa asimetria en la distribuci¨® competencial. De la condici¨® de naci¨® o nacionalitat no se'n deriva el dret a un finan?ament millor, per¨° a difer¨¨ncia de la discussi¨® sobre el dret a decidir i a altres abstraccions ideol¨°giques, ¨¦s un tema susceptible de negociaci¨® i acord.

Aix¨° tamb¨¦ val per al principi d'ordinalitat. Convindria, no obstant aix¨°, precisar-ne l'abast, ja que una cosa ¨¦s negociar una reducci¨® de la quantitat aportada als mecanismes d'anivellaci¨® interterritorial i una altra atribuir-se un poder de veto sobre decisions de l'Estat que poguessin alterar en determinats exercicis el r¨¤nquing d'ingressos per persona de les comunitats aut¨°nomes.