El gos de sant Roc

Ahir va ser sant Roc, una de les festes m¨¦s antigues que se celebren a Barcelona, tradici¨® que es repeteix a la pla?a Nova des de l'any 1589. Recorda la llegenda sobre l'estada del sant a la nostra ciutat durant una epid¨¨mia de pesta, i com tots els afectats es van curar miraculosament. Despr¨¦s de la Mare de D¨¦u de Montserrat i de sant Jordi, ¨¦s el personatge cristi¨¤ m¨¦s repetit als carrers de la capital catalana. Potser el motiu ¨¦s que el politeisme cat¨°lic reserva una consideraci¨® especial cap a aquells sants que s¨®n invocats contra grans calamitats, o que s¨®n considerats gaireb¨¦ protectors de plagues. Entre aquesta estirp figura sant Roc, potser el sant m¨¦s directament relacionat amb la pesta negra.

A sant Roc se'l considera un occit¨¤ que va marxar en peregrinaci¨® a Roma, i que en trobar-se amb les v¨ªctimes de la malaltia va dedicar la seva vida a atendre-les. Segons sembla, la seva biografia no t¨¦ cap versemblan?a, tot i que la seva for?a iconogr¨¤fica encara ¨¦s visible avui dia. Si us trobeu amb ell, el reconeixereu per la seva roba de pelegr¨ª, perqu¨¨ mostra una cama perqu¨¨ vegem les nafres de la seva malaltia, i pel gos que li llepa les ferides. Antigament era tradici¨® posar una imatge d'aquest sant a l'entrada de les poblacions, a fi de protegir-les de les epid¨¨mies. Per aix¨° el nostre primer sant Roc el veurem adossat a una de les torres romanes que protegia la porta Bisbal de la muralla barcelonina, al carrer del Bisbe.

La figureta dins de la seva capella va ser col¡¤locada aqu¨ª al segle XVIII, per donar les gr¨¤cies davant d'una de les moltes cat¨¤strofes que va patir la ciutat. Pel que sembla, en aquella ocasi¨® les rogacions van funcionar i el Consistori el va declarar patr¨® de la ciutat. Igualment situats en llocs estrat¨¨gics, a l'entrada de les seves respectives localitats, es conserven taulells dedicats a sant Roc al carrer Jocs Florals de Sants o al de Sant Roc d'Hostafrancs.

Per¨° si hi ha un lloc de la nostra ciutat on se'l venera ¨¦s a Gr¨¤cia. En aquest barri hi t¨¦ dues capelles i una placeta dedicada, a m¨¦s de ser copatr¨® de les seves famoses festes majors. Un altre lloc on podem buscar-lo ¨¦s al pati de l'antic hospital de la Santa Creu, on veiem dues escalinates. Una est¨¤ custodiada per una imatge de la Caritat, mentre que la que condueix a la Biblioteca de Catalunya t¨¦ el nostre sant per sentinella.

Segons el ¡®Costumari

Del gran culte que a Barcelona s'ha retut a aquesta figura va escriure Joan Amades, que explicava la hist¨°ria de la capella de Sant Roc encara dempeus al carrer Roca, posada pel ve?nat per donar les gr¨¤cies durant un brot de pesta. Explica la llegenda que al carrer ve¨ª de Bot van descobrir uns empestats i el van tapiar, per¨° un gos es va escapar i es va refugiar al carrer Roca. Per por del contagi, tamb¨¦ aquest carrer va ser tapiat. Tot i que ning¨² va caure malalt. Una altra hist¨°ria similar tenia per protagonista la capella desapareguda del carrer Peu de la Creu, erigida pels ve?ns de la finca en encomanar-se al sant contra una epid¨¨mia de c¨°lera, i resultar tots il¡¤lesos. Amades parlava d'altres capelles que ja no existeixen, al carrer Tapineria, Jaume Giralt, o a la Volta d'en Colomines. Pel que sembla, despertava una veneraci¨® especial al carrer Blanqueria, on es cantaven uns goigs en el seu honor.

Una altra imatge perduda era la d'una talla molt deteriorada, situada a l'entrada de l'esgl¨¦sia Dels ?ngels, que el poble identificava amb el gos de sant Roc, i de la qual s'explicava que en una ocasi¨® es va posar a bordar avisant que hi havien entrat lladres. Segons el Costumari Catal¨¤, al gos de sant Roc se l'invocava contra la r¨¤bia, i va generar un culte popular a sant Gos. Segons sembla, la seva onom¨¤stica se celebrava en la seg¨¹ent jornada a sant Roc. En tal dia com avui, els quissos podien entrar a les esgl¨¦sies barcelonines, i es considerava que aquell qui maltractava un d'aquests animals deixava de tenir la protecci¨® del sant. Fins i tot es venerava la figureta del gos (avui desapareguda) que abans acompanyava el sant Roc de la pla?a Nova, de la qual Josep Maria Espin¨¤s explicava que durant una restauraci¨® l'artista va preguntar de quin color havia de pintar-la, i un bromista li va respondre que la pint¨¦s de blau cel, i aix¨ª ho va fer. I durant uns anys, el sant Gos de sant Roc al costat de la catedral va ser un gos celeste.

Ciutats i pobles