Catalunya: balan? de situaci¨®

Amb les dades de l'¨²ltim sondeig de Metroscopia a Catalunya (tancat a finals de juny) cap repuntar alguns factors susceptibles de gravitar sobre la cita electoral del 27 de setembre.

S'ha dit que l'actual proc¨¦s secessionista estaria dividint irreversiblement per la meitat la societat catalana. La realitat sembla ser m¨¦s complexa. Certament, en un hipot¨¨tic i imminent refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia, Catalunya quedaria partida ¡ªen principi, i en el dubt¨®s sup¨°sit que tot l'electorat vot¨¦s¡ª en dos (en el moment actual els oposats a la secessi¨® serien una mica m¨¦s nombrosos que els seus partidaris ¡ªen els sondejos, est¨¤ per veure si a les urnes¡ª).

Per¨° la dada sens dubte m¨¦s reveladora ¨¦s que aquesta te¨°rica meitat secessionista quedaria redu?da a menys del ter? de la poblaci¨® total (concretament al 29%) si la hipot¨¨tica consulta inclogu¨¦s una alternativa interm¨¨dia entre l'actual statu quo i la independ¨¨ncia que, amb el suport d'un 46%, seria la clara vencedora (un addicional 17% optaria per mantenir la situaci¨® actual). ?s a dir, la fractura pol¨ªtica de Catalunya en dues parts de grand¨¤ria?similar sembla m¨¦s circumstancial que essencial, i referida m¨¦s a un escenari imaginari que a un real. Prova d'aix¨° ¨¦s que en unes eleccions que es volien plebiscit¨¤ries (¨¦s a dir, centrades en dues opcions contraposades) al final hi concorren set formacions diferents.

Catalunya no nom¨¦s s'articula, en el moment actual i per m¨¦s que hi hagi qui s'obstini en aix¨°, al voltant de la q¨¹esti¨® sobiranista. Segueix sent una societat ¨¤mpliament complexa, amb l¨ªnies d'articulaci¨® i fractura plurals i diverses.

La identitat catalana no est¨¤ en q¨¹esti¨®. El 84% dels catalans (¨¦s a dir, la pr¨¤ctica totalitat) afirma que, per la seva hist¨°ria i cultura, el seu pa¨ªs t¨¦, realment, uns trets caracter¨ªstics propis que li donen un perfil peculiar i diferenciat dins d'Espanya, pel qual senten una m¨¤xima inclinaci¨®. Massivament catalanista, la ciutadania dissenteix no obstant aix¨° sobre el que aquest sentiment de base implica. Una majoria?molt ¨¤mplia (75% segons Metroscopia, una mica menys ¡ª66%¡ª segons el CEO), expressa un sentiment identitari incloent: ¨¦s a dir, concilia la seva identitat catalana i espanyola com a sentiments complementaris i compatibles, actitud que es registra de forma mil¡¤lim¨¨tricament id¨¨ntica en tots els trams d'edat. Dit d'una altra manera, catalanisme i secessionisme disten molt d'anar, inevitablement, de la m¨¤ per m¨¦s obstinaci¨® que, des d'alguns sectors, s'hagi posat en aix¨°.

Els secessionistes representen ara, com fa ja molts anys, aproximadament el 30% de la poblaci¨®; un percentatge sens dubte substancial, que constitueix el nucli dur permanent de l'independentisme. A ells han vingut a sumar-se, en aquests ¨²ltims anys, un percentatge addicional de neoindependentistes (entre el 15% i el 17% de la poblaci¨® total): ciutadans que han reconvertit el seu catalanisme en secessionisme molt recentment i com a reacci¨® emocional davant el que entenen com maltractament i desfavors a Catalunya per part del Govern d'Espanya.

En el moment actual (i per expressar-ho amb terminologia d'Enric Juliana), aquesta perif¨¨ria independentista propendeix a refredar-se, precisament quan el nucli dur, per contra, tendeix a reescalfar-se (apropant-se fins i tot al punt de fissi¨®, que no de desaparici¨®), i quan comencen a fer-se audibles possibles alternatives interm¨¨dies. El dels neoindependentistes ¨¦s, probablement, un secessionisme d'anada i tornada, no impossible de reconduir a un model federalitzant de nou encuny, si els ¨¦s proposat de deb¨°.

En tot cas, ara com ara (i encara acceptant que el proc¨¦s sobiranista pugui haver-se desinflat una mica com creu un 54% dels catalans, enfront del 37%), el resultat de les eleccions del 27-S es presenta summament incert. De moment, la ciutadania catalana es mostra molt desigualment motivada a donar suport a cadascuna de les set opcions que hi concorren.

El fet que l'objectiu subreptici de la cita electoral sigui un plebiscit sobre la independ¨¨ncia constitueix un esper¨® per votar pel 88% dels votants de Converg¨¨ncia, el 86% dels d'ERC i el 79% dels d'ICV; per¨°, en canvi, nom¨¦s suposa un incentiu pel 43% dels del PP, el 35% dels de Ciutadans i el 34% dels del PSC. ?s a dir, els no secessionistes ¡ªplurals i diversos, i poc inclinats a frontismes¡ª tendeixen, fins ara almenys, a desentendre's d'una contesa electoral que, de no variar d'actitud, podrien perdre, en conjunt, m¨¦s per incompareixen?a relativa que per falta d'arrelament a la societat. La seva derrota seria, en realitat, la del pluralisme pol¨ªtic a l'escena catalana, que passaria a quedar formalment dominada pel dualisme reduccionista ¡°secessionisme s¨ª/secessionisme no¡±.

Contra el que fins ara han proclamat els integrants de Junts pel S¨ª, els ciutadans catalans, tant els favorables al secessionisme com els defensors d'un catalanisme incloent i plural, coincideixen a repudiar la ¡°independ¨¨ncia expr¨¦s¡±: el 68% considera que el triomf el 27-S de l'independentisme representaria exclusivament un mandat ciutad¨¤ per negociar amb el Govern espanyol els termes i maneres de la independ¨¨ncia, i no una carta blanca per procedir, sense m¨¦s, a proclamar-la (com opina un minoritari 24%). El 63% dels catalans (i el 82% de la resta dels espanyols) pensa ara que, en realitat, la independ¨¨ncia constitueix una meta inassolible.

Finalment, passa que mig Catalunya se sent mal informada sobre les conseq¨¹¨¨ncies reals que podria suposar la independ¨¨ncia, la qual cosa resulta alarmant. I l'altra mitjana, que es creu informada, en realitat no ho est¨¤ ¡ªel que sens dubte ¨¦s encara pitjor¡ª.

Semblaria hora de substituir el (prudent?) silenci d'una part, i les meres proclames propagand¨ªstiques d'una altra per un fins ara in¨¨dit debat, honest i assossegat, amb dades i sense emocions, que fes honor, com mereix la nostra societat, a l'exig¨¨ncia de virtut ciutadana que express¨¦s Montesquieu: ¡°Ser vera? en tot, fins i tot sobre la pr¨°pia p¨¤tria. Tot ciutad¨¤ est¨¤ obligat a morir per la seva p¨¤tria, per¨° ning¨² est¨¤ obligat a mentir per ella¡±.

Jos¨¦ Juan Toharia va ser catedr¨¤tic de Sociologia de la UAM i ¨¦s president de Metroscopia