El m¨°bil muda de pell

No podem viure sense. Sentim p¨¤nic i fins i tot f¨°bia (nomof¨°bia) quan no el tenim a prop. ?s l'objecte que m¨¦s temps passa amb nosaltres. Fins i tot supera les estones que dediquem als nostres ¨¦ssers m¨¦s estimats. El m¨°bil, company inseparable, en els seus poc m¨¦s de 30 anys de vida s'ha convertit en el dispositiu tecnol¨°gic amb m¨¦s adopci¨® en la hist¨°ria de la humanitat. S'ha convertit en un fenomen global. Al m¨®n ja hi ha m¨¦s m¨°bils que humans.

Els tel¨¨fons m¨°bils d'avui s¨®n, en realitat, potents miniordinadors connectats. Ens permeten fer la nostra feina o estudiar fora de l'oficina, ens entretenen i ens ajuden a estar en contacte amb desenes, centenars o, fins i tot, milers de persones a trav¨¦s de xarxes socials i aplicacions de comunicaci¨®.

Malgrat la seva sofisticaci¨® tecnol¨°gica, tot i anomenar-los tel¨¨fons intel¡¤ligents, els m¨°bils d'avui en el seu aspecte s¨®n molt similars als de fa 10 o fins i tot 20 anys. Per¨°, quin futur li espera, al m¨°bil?

Tenint en compte diverses tend¨¨ncies tecnol¨°giques, m'aventuro a predir que el m¨°bil, tal com el coneixem avui, desapareixer¨¤. Vegem, breument, quines s¨®n les tend¨¨ncies ¨Ci les reflexions que se'n deriven¨C que contribuiran a la desaparici¨® del m¨°bil actual:

AD?U A LA PETITA PANTALLA. Una de les limitacions m¨¦s grans dels m¨°bils ¨¦s la seva petita pantalla, que ens obliga a estar constantment mirant cap avall i adoptar una postura poc ergon¨°mica; i a haver d'ignorar l'entorn que ens envolta. Gr¨¤cies al desenvolupament d'ulleres de realitat augmentada (Google Glass), de realitat virtual (Oculus Rift, Hololens de Microsoft), i fins i tot gr¨¤cies a la potencial estimulaci¨® directa de la retina, podrem alliberar-nos de l'esclavitud d'haver de mirar sempre cap avall. De fet, el mercat global d'all¨° que es coneix com a pantalles muntades al cap (head mounted displays) s'espera que arribi als 12,28 milers de milions de d¨°lars l'any 2020.

LA PROLIFERACI? DE WEARABLES. Fa un parell d'anys ning¨² sabia qu¨¨ significava el terme wearable. Avui dia se'n parla com una de les tend¨¨ncies tecnol¨°giques m¨¦s importants, i trobem wearables a tot arreu. Els wearables s¨®n dispositius electr¨°nics que portem posats, la majoria en forma d'accessori, i que monitoritzen aspectes com el nostre nivell d'activitat, les fases del son, el ritme card¨ªac o fins i tot els nivells de sucre a la sang. Una tend¨¨ncia relacionada s¨®n els xips implantables, que consisteixen en petits xips ¨Canomenats lab on a chip¨C que s'implanten al cos i poden mesurar nivells bioqu¨ªmics de la sang, cosa que ¨¦s tremendament ¨²til per a persones amb malalties cr¨°niques (com la diabetis, per exemple) o per a atletes.

La majoria dels wearables d'avui es connecten al tel¨¨fon m¨°bil via Bluetooth. I tot i que sense el m¨°bil, que proporciona tant la capacitat de processament i emmagatzematge, com la de visualitzaci¨® de les dades, els wearables d'avui dia tindrien una utilitat limitada, l'adopci¨® massiva de wearables comportar¨¤ una transformaci¨® dels m¨°bils.

EL RETORN DE LA VEU. Tornarem a fer servir la veu, avui dia la gran absent en les interaccions amb el m¨°bil, sobretot entre els m¨¦s joves, que primordialment utilitzen el text per comunicar-se entre ells. Gr¨¤cies a aven?os recents molt significatius en mat¨¨ria de reconeixement del parla (el mercat del qual s'estima que arribar¨¤ als 113.2 milers de milions de d¨°lars el 2017 despr¨¦s d'un creixement anual sostingut de m¨¦s d'un 16%), la veu ocupar¨¤ un paper m¨¦s important en les nostres interaccions amb el m¨°bil a trav¨¦s d'assistents personals (Cortana, Siri) i interf¨ªcies basades en la parla, que originaran un concepte de m¨°bil diferent a l'actual.

D'INTERACCI? VISUAL A MULTIMODAL O CEREBRAL. Per qu¨¨ ens hem de limitar a la vista i la veu en la nostra comunicaci¨® a dist¨¤ncia quan en realitat tenim cinc sentits? Les nostres interaccions amb el m¨°bil no seran exclusivament visuals i auditives, sin¨® que podrem incorporar el sentit del tacte ¨Cpodrem enviar per exemple petons a la dist¨¤ncia¨C o transmetre i recon¨¨ixer olors i gustos amb el m¨°bil, tal com il¡¤lustra el treball del professor Adrian Cheok. Probablement, una de les fites m¨¦s importants de la hist¨°ria de la comunicaci¨® a dist¨¤ncia ser¨¤ la capacitat de comunicar-nos amb el pensament. Encara que sembli ci¨¨ncia-ficci¨®, avui ja podem controlar robots, helic¨°pters; moure bra?os o cames prost¨¨tiques, jugar a videojocs i enviar informaci¨® remotament simplement amb els pensaments. ?s el que es coneix com a interacci¨® cervell-ordinador, que avui dia requereix posar-se una s¨¨rie d'el¨¨ctrodes al cap. Amb la progressiva miniaturitzaci¨® de la tecnologia i els aven?os en les t¨¨cniques d'intel¡¤lig¨¨ncia artificial i de reconeixement de patrons, els prototips d'interacci¨® cervell-ordinador seran cada vegada m¨¦s petits i usables, de manera que en el futur podr¨ªem comunicar-nos en la dist¨¤ncia simplement amb el nostre pensament.

L'ARRIBADA DEL M?BIL INTEL¡¤LIGENT. Encara que els anomenem tel¨¨fons intel¡¤ligents, els m¨°bils d'avui no s¨®n gaire intel¡¤ligents: tenen un coneixement molt limitat o nul sobre qui som, com ens sentim, o qu¨¨ estem fent, entre altres coses. No obstant aix¨°, en el futur els m¨°bils cada vegada estaran dotats d'una intel¡¤lig¨¨ncia m¨¦s gran, de manera que tindran m¨¦s coneixement del context en el qual ens trobem, dels nostres gustos i necessitats, per aix¨ª poder convertir-se, eventualment, en veritables assistents.

EL M?BIL COM A SENSOR DE LA HUMANITAT. La ubiq¨¹itat dels tel¨¨fons m¨°bils ens est¨¤ permetent per primera vegada en la hist¨°ria de la humanitat analitzar dades sobre el comportament hum¨¤ a nivell agregat i anonimitzat, dades sobre ciutats, pa?sos o fins i tot continents sencers. L'oportunitat que representa l'exist¨¨ncia d'aquesta informaci¨® sobre la poblaci¨® ¨¦s immensa, sense precedents, especialment per ajudar entitats governamentals i organitzacions humanit¨¤ries a prendre decisions m¨¦s encertades, per exemple davant d'un desastre natural o una amena?a de pand¨¨mia. ?s el que anomenem al meu grup d'investigaci¨® Big Data per al b¨¦ social.

REDEFINICI? DE QUI SOM COM A ESP?CIE. Aquesta relaci¨® cont¨ªnua ¨Ci fins i tot ¨ªntima¨C que tenim amb els m¨°bils, combinada amb la nostra neuroplasticitat, ja est¨¤ redefinint qui som com a esp¨¨cie humana. Habilitats que eren comunes en un passat s¨®n obsoletes avui (quan va ser l'¨²ltima vegada que va memoritzar un n¨²mero de tel¨¨fon?). Malgrat que desconeixem les conseq¨¹¨¨ncies a mitj¨¤-llarg termini d'aquests canvis en la nostra mem¨°ria, la nostra habilitat per concentrar-nos i distreure'ns, les nostres necessitats, el nostre estat emocional i les nostres relacions interpersonals, hem de ser conscients d'aquests efectes. Tota tecnologia adoptada universalment comporta una redefinici¨® de nosaltres mateixos, i el m¨°bil, sens dubte, tamb¨¦.

?s clar que els m¨°bils, malgrat que tal com els coneixem avui probablement desapareixeran, encara tindran m¨¦s protagonisme en les nostres vides que avui dia. Tamb¨¦ tindran m¨¦s impacte a trav¨¦s d'una redefinici¨® de qui som com a esp¨¨cie. Una redefinici¨® que t¨¦ el risc de fer-nos perdre habilitats que han estat fonamentals fins ara, per¨° tamb¨¦ el potencial de millorar la nostra qualitat de vida individualment i col¡¤lectivament, aix¨ª com de permetre'ns afrontar reptes globals urgents, com l'envelliment de la poblaci¨® o la prevalen?a de les malalties cr¨°niques. Aprofitem de manera responsable i conscient les oportunitats dels m¨°bils no nom¨¦s per fer-nos millors, sin¨® tamb¨¦ per millorar el m¨®n.

Nuria Oliver ¨¦s doctora pel MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) en Inform¨¤tica i directora cient¨ªfica en Telef¨°nica R+D.

http://www.nuriaoliver.com