Vallcorba, un any

Des de dalt

¡°Per arribar al 462 del carrer Muntaner sempre cal pujar, o b¨¦ per Hercegovina o b¨¦ per Muntaner, que s¡¯enfila des de Mitre i a partir d¡¯aqu¨ª torna a baixar fins al centre¡±. Aix¨ª em va descriure Jaume Vallcorba, des del balc¨® de l¡¯editorial, la situaci¨® de Quaderns Crema el dia que ens vam con¨¨ixer.

Aquesta va ser la primera impressi¨® que vaig tenir fa 15 anys. Tot tenia sentit: la ubicaci¨® de la finca, les columnes de l¡¯entrada, fins i tot la lentitud de l¡¯ascensor. Vaig obrir la porta de l¡¯editorial i els ulls se me¡¯n van anar cap a l¡¯esquerra, cap a la paret on hi ha les prestatgeries amb els llibres que s¡¯han editat. Vallcorba va sortir com un coet i em va posar entre l¡¯espasa i la paret. L¡¯espasa era ell, per descomptat, i la paret era la Paret, la Paret Mestra. Els visitants de l¡¯editorial poden comprovar la seva solidesa, l¡¯obra de tota una vida de posar totxanes, un llibre sobre un altre llibre i tots units per un ciment personal¨ªssim que uns anomenarien cat¨¤leg i, d'altres, llegat. Un altre llibre, una altra totxana, i la paret cada vegada m¨¦s forta, cada vegada m¨¦s alta. Aquesta era la manera de fer de Vallcorba, posar un llibre o un autor entre ell i la literatura. Vaig tenir la sensaci¨® que m¡¯arraconava contra la prestatgeria per veure si en podia fer res de bo, de mi.

Un ¨²ltim detall. A terra, al peu de la prestatgeria, hi ha les piles dels originals que es reben i que esperen saltar a les lleixes. Aix¨ª vaig trobar l¡¯entrada fa quinze anys i aix¨ª me l¡¯he trobada fa dues setmanes.

Habitar la cultura

El territori de Jaume Vallcorba el descriu aquesta dist¨¤ncia variable que hi ha entre els originals que hi ha a terra i els llibres que fan paret. Parlo en present perqu¨¨ qui entri a l¡¯editorial, encara trobar¨¤ la mateixa composici¨® de lloc i perqu¨¨ dins de la casa ¨¦s f¨¤cil d¡¯entendre per qu¨¨ Vallcorba deia que Quaderns Crema era una maison d¡¯¨¦dition. Era una casa tan habitable com la cultura de qu¨¨ es nodria i com el m¨®n que volia crear. Era l¡¯¨²nica revoluci¨® que pagava la pena, emp¨¨nyer el m¨®n perqu¨¨ continu? girant, explicar-lo i narrar-lo, millorar-lo, continuar-lo.

La dist¨¤ncia entre els llibres de terra i les prestatgeries es reprodu?a arreu. Es pot recon¨¨ixer en el trajecte que ens separava dels llibres d¡¯uns desconeguts Imre Kert¨¦sz i L¨¢szl¨® Krasznahorkai, escriptors que ara ens acompanyen per trobar altres llibres, altres autors, altres homes. ?s la dist¨¤ncia que Vallcorba intentava salvar per convidar a llegir autors que parlaven la seva llengua, i ¨¦s que la facilitat per ser editor de joies oblidades o llunyanes ¨¦s proporcional a la dificultat de trobar, polir i publicar les joies pr¨°pies.

¡°Si vas a buscar els relats dels altres, a canvi, b¨¦ els hem de portar els nostres¡±. Per aix¨°, a Monz¨®, Torrent, P¨¤mies, Ibarz, Guix¨¤, Puigdevall, Parcerises i Rosell¨®, va afegir Eugeni Xammar, Amadeu Hurtado o Irene Polo. D¡¯est a oest, i de nord a sud, d¡¯aqu¨ª cap a fora i de fora cap aqu¨ª, es tractava de rec¨®rrer totes les dist¨¤ncies que feien possibles els camins de la cultura, tamb¨¦ del passat al present, comen?ant per Mart¨ª de Riquer, esclar, per la Can?¨® de Rotllan, pels grecs antics i l¡¯Ausi¨¤s March de Joan Ferrat¨¦, per¨° tamb¨¦ per Josep Maria Junoy, a qui Vallcorba va dedicar un llibre. El t¨ªtol, Noucentisme, mediterraneisme i classicisme. Apunts per a la hist¨°ria d¡¯una est¨¨tica, ¨¦s tota una declaraci¨® d¡¯intencions.

Quin era l¡¯objectiu? L¡¯aportaci¨®. El futur, esclar, fer que els llibres duressin. Que el paper que Jaume Vallcorba volia que dur¨¦s 700 anys contingu¨¦s textos que aspiressin a resistir el pas del temps, que recollissin poemes i contes que venien d¡¯enll¨¤ dels segles i que continuessin fent cam¨ª.

De la servitud volunt¨¤ria

Les primeres vegades que anava a l¡¯editorial li canviava de lloc els quadres i les fotos que hi ha penjades. Pensava que no se n¡¯adonava per¨° la torna em va arribar en forma de galerades desordenades, com si haguessin remenat els fulls, del dret i del rev¨¦s i fins i tot algun comentari ir¨°nic sobre alguna expressi¨® poc afortunada. Tendim a descriure la vida a trav¨¦s de les an¨¨cdotes perqu¨¨ ens fa por enfrontar-nos a les formes que contenen, a les idees i els comportaments que les transcendeixen.

El Jaume personatge en qui molts nous editors s¡¯emmirallen, per cada ampolla de vi, quantes hores passava estudiant i llegint? Vallcorba va recollir, visiblement malalt, el Premi Nacional de Cultura amb poques paraules, ell que tantes n¡¯havia fet servir: ¡°Rebre avui aquest premi ¨¦s per a mi un honor i un orgull. Us dono les gr¨¤cies¡±. Potser era la darrera lli?¨®. No tan sols no cal amagar l¡¯honor i l¡¯orgull, cal celebrar-los cada vegada que es posa una altra totxana a la paret, perqu¨¨ aquest orgull i aquest honor formen part tamb¨¦ de la servitud volunt¨¤ria que es mant¨¦ amb la cultura i, a trav¨¦s seu, amb la societat.

En definitiva, una maison d¡¯¨¦dition no deixa de ser una empresa de serveis. Tan humil com vulgueu, al servei sempre de l¡¯empresa m¨¦s elevada: Ferrat¨¦, Chateaubriand, Simenon, Stamm, Frost, Pessoa, Twain i tants d¡¯altres. I els ¨¤lbums. I les col¡¤leccions d¡¯assaig. I les obres completes de Foix i D¡¯Ors... Al discurs de clausura que va oferir al m¨¤ster d¡¯Edici¨® de la Universitat Pompeu Fabra, a la qual sempre va donar molt m¨¦s del que va rebre, ho deixava prou clar. L¡¯edici¨® consistia a proposar a uns amics que no coneixia una lectura que pensava que els podia agradar, estimular i conv¨¨ncer. Fer el m¨®n po¨¨ticament habitable.

Apujar paret, sempre. Alguna cosa d¡¯aix¨° hi havia en aquell segell de les obres completes d¡¯Eugeni d¡¯Ors: Voluntas. Laus Deo. En Vallcorba hi havia talent, m¨®n i cultura, fins i tot empresa. Per¨°, sobretot, hi havia voluntat, voluntat d¡¯intervenci¨®, d¡¯aportaci¨®, de construcci¨®. Tot l¡¯escepticisme i tota la voluntat. Jaume Vallcorba estava conven?ut que la lectura d¡¯un llibre modificava el lector. Som molts els qui, amb ell, ens en vam conv¨¨ncer, els qui n¡¯estem plenament conven?uts.

Continuarem posant totxanes, xiquet.