Abans i despr¨¦s del 27

A mesura que s'acosten els comicis catalans del 27 de setembre emergeixen les contradiccions del projecte independentista. L'ambig¨¹itat d'unes eleccions que es pretenen equivalents a un plebiscit per¨° que es convoquen com a auton¨°miques, i com a tals s¨®n considerades per la majoria de les llistes concurrents, est¨¤ darrere de les diverg¨¨ncies aflorades.

En el seu cam¨ª cap a la ruptura amb Espanya, els l¨ªders de Converg¨¨ncia (CDC) ja han trencat amb el catalanisme com a projecte compartit per gent d'ideologies diferents. No nom¨¦s han renunciat a la seva antiga intenci¨® de buscar una sortida que sigui legal i pactada (presumeixen del contrari), sin¨® tamb¨¦ a explorar alternatives inclusives, com la de la reforma de la Constituci¨® plantejada pels socialistes com a marc per a una actualitzaci¨® de l'autonomia catalana.

¡°Nosaltres ja estem en un altre escenari¡±, ha advertit aquests dies el n¨²mero dos de CDC, Josep Rull. I el n¨²mero tres, Francesc Homs, ha completat el missatge afirmant: ¡°No considerarem cap proposta que no incorpori [...] el reconeixement del dret a l'autodeterminaci¨®¡±. Suposar que pot haver-hi una majoria d'espanyols que avali aquesta possibilitat revela un voluntarisme extrem; i a Catalunya suposa plantejar la q¨¹esti¨® des del punt de vista de tot o res, amb menyspreu de les posicions interm¨¨dies (federalisme, confederalisme, autonomia refor?ada) que segons nombroses enquestes sumarien m¨¦s suport que l'opci¨® independentista. Aquestes posicions interm¨¨dies estaran representades al Parlament que surti de les urnes, i no podran simplement ser ignorades pels que diuen que estan en un escenari d'independ¨¨ncia i actuen com si les eleccions ja s'haguessin celebrat i ells n'haguessin estat els vencedors.

Per¨° no s'han celebrat, encara que CDC i ERC ja s'estiguin repartint pres¨¨ncies i abs¨¨ncies en el futur Govern i disputant-se la presid¨¨ncia per al per¨ªode que s'obrir¨¤ despr¨¦s del recompte. Ser¨¤ per a Artur Mas, com donen per fet a Converg¨¨ncia, o per a Ra¨¹l Romeva, que encap?ala la llista unit¨¤ria? I qu¨¨ passa si no aconsegueixen la majoria absoluta de la qual depenen els passos ulteriors, o ho fan per un marge tan esc¨¤s que desisteixen de la declaraci¨® d'independ¨¨ncia? El m¨¦s probable seria que Mas dimit¨ªs i es form¨¦s un govern auton¨°mic entorn d'un pacte transversal de superaci¨® de la crisi pol¨ªtica provocada per ell.

Se sap pels resultats de la consulta del 9-N que 1,8 milions de catalans donen suport a la independ¨¨ncia si l'alternativa ¨¦s s¨ª o no a aquesta possibilitat, i que la resta d'un cens potencial de 5,4 milions ¨Cque inclo?a les persones de m¨¦s de 16 anys¨C es van abstenir en aquella ocasi¨®. Si aquesta relaci¨® es reflecteix a les urnes, i no hi ha per tant una majoria independentista suficient, les dues magnituds haurien de ser tingudes en compte en el per¨ªode postelectoral. I el punt de trobada m¨¦s versemblant seria segurament un catalanisme refor?at i plural, respectu¨®s amb el marc que resulti de la reforma constitucional. Que avui es cregui en una altra dimensi¨® no evitar¨¤ que Converg¨¨ncia hagi de tornar al m¨®n real.