El Cigala, un artista vidu

¡°Bona nit, Los Angeles. Estic feli? de poder compartir amb tanta gent bona i afici¨® a la bona m¨²sica. Tant jo com els meus companys estem contents i feli?os i, res, us donem les gr¨¤cies per ser aqu¨ª. Thank you, very much¡±, i van comen?ar els compassos de Simples cosas.

No era veritat. El cantant no podia estar feli?. Per¨° es va transformar quan va pujar a l'escenari. Diego Ram¨®n Jim¨¦nez Salazar, el Cigala als discos i cartells, s'ha quedat vidu. La nit abans del concert a les dues de la matinada, s'apagava la vida d'Amparo Fern¨¢ndez, la seva parella durant m¨¦s de 25 anys. Amb ella va tenir dos fills i es va convertir en el pilar m¨¦s ferri de la seva carrera.

L'audi¨¨ncia no sabia que 45 minuts abans, l'artista va arribar al camerino enfundat en un pijama de tall xin¨¨s de ras blau fosc, amb la mirada amagada en unes ulleres de sol i arrossegant les babutxes. Amb el cos recolzat en Yelsy Heredi, el seu contrabaix, repetia ¡°quina barbaritat, quina barbaritat¡±, mentre se subjectava el cap amb les dues mans. A mesura que passaven els minuts, Julio C¨¦sar Fern¨¢ndez, road manager, fill d'Amparo Fern¨¢ndez, estrenant orfandat, va comen?ar a fer l'¨²ltim cop de planxa al vestit de dol: jaqueta amb solapa de vellut, camisa blanca i ratlla als pantalons. Diego va demanar col¡¤liri per alleujar els ulls encesos en sang i un esprai que mitigu¨¦s la tristesa agafada al nas. ¡°No puc, no puc, no puc¡±, murmurava. Per¨° va poder. Va poder m¨¦s que cap nit. M¨¦s solemne i ficat en si mateix que cap altra actuaci¨®. El desenlla?, no per esperat, ha estat menys dolor¨®s.

El Cigala, un artista vidu

Amparo no va voler alarmar el clan que dirigia amb fils invisibles. Durant sis mesos es va tractar del c¨¤ncer que patia amb gran discreci¨® a Miami. El Cigala va comen?ar a sospitar. No va quedar m¨¦s remei que dir la veritat, que aquell tumor sense import¨¤ncia estava prenent el control de la situaci¨®. El 8 de maig, amb la not¨ªcia calenta, es va trencar en un concert memorable a Carnegie Hall. Nova York als seus peus. La matriarca, ordre en el seu caos, li va demanar que no deix¨¦s de cantar, que pass¨¦s el que pass¨¦s, segu¨ªs als escenaris.

A Los Angeles va complir la promesa. Amb la dona de cos present, es va entregar com si no s'hagu¨¦s d'acostar mai m¨¦s a un micr¨°fon. Va haver-hi espai per al dolor extrem en Inolvidable i el seu missatge a mida, ¡°a la vida hi ha amors que mai es poden oblidar¡±. A Vete de mi, va fer seu un vers: ¡°Tengo las manos tan deshechas de apretar que ni te puedo sujetar¡±.

Ni un senyal de sensibleria. Nom¨¦s va haver-hi or mass¨ªs, com el que li adornen les mans, els canells i el coll, en la nit m¨¦s amarga.

Amb?Soledad va arribar l'arravatament, sense gaireb¨¦ reprimir el plor i la veu trencada: ¡°Para siempre los crespones. Ay, mi soledad. Ay, vuelve ya. T¨², vuelve ya¡±. La tensi¨® va ser maj¨²scula amb?Est¨¢ lloviendo ausencia: ¡°Y nos despedimos as¨ª, como si nada, sin mirarnos, sin hablarnos, sin besarnos, sin tocarnos, nos despedimos as¨ª como si nada, cada uno a su camino, cada cual con su destino. Se qued¨® un lugar vac¨ªo de tu cuerpo a mi delirio, laberinto insoportable de tristeza¡±.

No va haver-hi bisos ni comiats llargs. Tampoc una confessi¨® final que desferm¨¦s les emocions. El Cigala va ser un professional amb lletres maj¨²scules, va deixar de costat la seva pena per donar sabor a la vida dels altres. Entre l¨ªnies, en notes trencades, es va deixar escapar el dolor, que va disfressar amb un passeig per les taules.

¡°Gr¨¤cies a la vida¡±, al final de la can?¨® del mateix t¨ªtol, van ser les ¨²ltimes paraules del rei dels flamencs. Los Angeles mai va saber el que veritablement bategava en el cor d'aquell noi que es va criar al Rastro de Madrid. Diego va emprendre el viatge de tornada a la Rep¨²blica Dominicana, el seu lloc de resid¨¨ncia. All¨¤ ser¨¤ la incineraci¨® de la seva dona, la que per primera vegada no hi era en tornar al camerino. La cerim¨°nia ser¨¤ en la m¨¦s estricta intimitat a Punta Cana, el seu parad¨ªs de pau i inspiraci¨®.