El primer ministre grec dimiteix i avan?a les eleccions

El primer ministre Alexis Tsipras ha resolt aquest dijous la inc¨°gnita del serial pol¨ªtic grec: hi haur¨¤ eleccions anticipades, probablement el 20 de setembre. Despr¨¦s de set mesos al Govern, un refer¨¨ndum d'anada i tornada i un rescat m¨¦s dur del que s'esperava, per no parlar del cisma obert a Syriza, el dirigent grec ha fet bons els rumors i ha mogut fitxa presentant la dimissi¨®, immediatament despr¨¦s d'haver rebut el primer tram de l'ajuda, de 26.000 milions, i haver fet els pagaments al Banc Central Europeu i l'FMI que vencien avui.

Segons fonts governamentals, la data proposada per Tsipras ¨¦s el 20 de setembre, exactament 30 dies despr¨¦s de la seva convocat¨°ria ¨Cel m¨ªnim possible, segons la Constituci¨®¨C i vuit mesos despr¨¦s de l'arribada al poder de Syriza en coalici¨® amb la dreta sobiranista i antirescat de Grecs Independents (ANEL). Tsipras ha presentat aquesta nit la dimissi¨® al president del pa¨ªs, Prokopis Pavl¨®pulos, despr¨¦s d'haver parlat amb els l¨ªders dels partits, i li ha demanat que convoqui les eleccions tan aviat com sigui possible.

Poc abans, en un missatge televisat, ha anunciat la seva ren¨²ncia i l'avan?ament electoral. ¡°El meu mandat del 25 de gener ha ven?ut. Ara el poble s'ha de pronunciar. Vosaltres, amb el vostre vot, decidireu si hem negociat b¨¦ o no [a Brussel¡¤les]¡±, ha dit. ¡°S¨¦ que no hem aconseguit tot el que vam prometre al poble grec, per¨° hem salvat el pa¨ªs dient a Europa que l'austeritat s'ha d'acabar¡±.

La seva decisi¨® no ha sorpr¨¨s. Al contrari, l'avan?ament ha anat guanyant pes a mesura que s'ampliava la bretxa a Syriza fins a perdre la majoria parlament¨¤ria divendres passat, quan un ter? dels seus diputats va votar en contra del rescat. En alguns moments va semblar que la crisi es podia resoldre via congr¨¦s extraordinari del partit o, com van apuntar fonts de l'Executiu la setmana passada, mitjan?ant un vot de confian?a al Parlament. Fidel a la seva paraula, el l¨ªder de Syriza no ha mogut fitxa fins que s'ha desemborsat el primer tram del rescat.

En aquest sentit, Martin Selmayr, cap de gabinet del president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, ha dit en una xarxa social que una convocat¨°ria ¡°immediata¡± d'eleccions podria ¡°ampliar¡± la base de suport al rescat. L'¨²ltima enquesta d'intenci¨® de vot abans de les vacances, del 24 de juliol, d¨®na a Syriza entorn del 34% de suports, ¨¦s a dir, dos punts menys que al gener i insuficient per a la majoria absoluta, cosa que l'obligaria a pactar amb altres forces. Altres fonts europees, no obstant aix¨°, assenyalen la inoportunitat de la cita perqu¨¨ suposen que restar¨¤ temps i esfor?os a la implementaci¨® de les reformes. Jeroen Dijsselbloem, president de l'Eurogrup, s'ha mostra confiat que els comicis no retardaran els ajustos.

Despr¨¦s de la ren¨²ncia del Govern, s'engega una complicada maquin¨¤ria constitucional que es resoldr¨¤ amb la formaci¨® d'un Govern de transici¨®, dirigit per la jurista Vasiliki Thanou, presidenta del Tribunal Suprem. La Constituci¨® prescriu que el cap d'un Govern inter¨ª sigui un alt magistrat, i Thanou, nomenada al juny, reuneix els requisits, ja que a m¨¦s ¨¦s la responsable de la Comissi¨® Electoral, una de les tres altes inst¨¤ncies judicials del pa¨ªs. Segons l'ag¨¨ncia estatal ANA, el prop¨°sit de Tsipras ¨¦s que aquest govern prengui possessi¨® dilluns que ve.

Marge de maniobra

Tsipras tenia poc marge de maniobra per seguir governant en minoria parlament¨¤ria, ja que no podria tirar endavant a la tardor el dur programa de reformes, amb ajustos equivalents al 4%-5% del PIB grec i que a m¨¦s creua gaireb¨¦ totes les l¨ªnies vermelles de Syriza: retalla pensions, apuja impostos i imposa un ardu pla de privatitzacions, tres punts contra els quals el partit de Tsipras va articular la seva campanya i la vulneraci¨® dels quals ha obert la guerra al seu partit.

De fet, la primera avaluaci¨® del rescat per part dels creditors, a l'octubre, era la data que articulava les dues opcions possibles, defensades pels dos grups de fidels a Tsipras, que avui s'ha reunit amb alts c¨¤rrecs del Govern i del partit. Els uns preferien anar a les urnes abans, al setembre, i posteriorment celebrar el congr¨¦s extraordinari de Syriza ¨Cen ordre oposat al te¨°ricament previst¨C; els altres veien m¨¦s convenient l'octubre, per donar temps a tirar endavant les reformes de cara a la primera avaluaci¨®. Panos Skurletis, ministre d'Energia i un dels escuders m¨¦s fidels de Tsipras, ha defensat avui la primera opci¨®.

Front del s¨ª

L'avan?ament, doncs, era un secret a crits, i els partits de l'oposici¨® proeuropea (conservadors, liberals i socialdem¨°crates) feia dies que es preparaven, amb anuncis, no oficials, de col¡¤laboraci¨® en una mena de front del s¨ª, l'opci¨® que van defensar per al refer¨¨ndum del 5 de juliol, en el qual gaireb¨¦ el 62% dels votants va rebutjar una proposta d'acord de l'Eurogrup que es va acabar convertint en un rescat molt m¨¦s dur. El presumpte front del s¨ª va ser una possibilitat llavors, per¨° no va arribar a tenir acceptaci¨®. L'oposici¨® ha advertit Tsipras de la inconveni¨¨ncia de convocar unes eleccions com a m¨¨tode per dirimir les difer¨¨ncies en el si de Syriza i per netejar-lo dels seus elements m¨¦s radicals.

Amb la convocat¨°ria electoral, Syriza tamb¨¦ evita que es reorganitzi l'alacaiguda oposici¨® i, fins i tot, la possibilitat que el descontentament dins de Syriza alimenti partits extraparlamentaris radicals. Tamb¨¦ que els primers efectes reals, i impopulars, dels ajustos es deixin notar en una poblaci¨® exhausta per a cinc intensos anys de crisi.