Joan Vila, el zelador de confian?a

La vida a la pres¨® li va b¨¦ al zelador d'Olot, Joan Vila. A Puig de les Basses (Figueres), comparteix cel¡¤la amb Javier Molina. Vila va matar 11 ancians en poc m¨¦s d'un any (entre l'agost del 2009 i l'octubre del 2010). A alguns els va donar una sobredosi d'insulina; a altres, un c¨°ctel de pastilles, a tres dones les va abrasar amb l¨ªquid desincrustant. Molina va disparar amb la seva escopeta un jove que pretenia robar-li una planta de marihuana fa dos anys. A m¨¦s de la cel¡¤la i de ser assassins, tots dos tenen en com¨² l'advocat Carles Monguilod.

El penalista visita cada setmana el zelador d'Olot, que compleix 127 anys de pres¨® per matar avis?de la resid¨¨ncia La Caritat, on treballava. ¡°Vaig tenir una relaci¨® especial amb ell¡±, admet Monguilod. ¡°?s una persona d'un tracte molt amable, cordial i educat. Ho ¨¦s amb mi i amb tothom¡±, elogia l'advocat, que de vegades fins i tot li ha regalat algun llibre. Vila tamb¨¦ era afable amb les persones a les quals va assassinar. Sabia els seus noms, coneixia els seus familiars, es preocupava per la seva salut i fins i tot pintava les ungles a algunes dones a les quals despr¨¦s va matar d'una forma cruel, obligant-les a beure productes c¨¤ustics.

¡°?s bondad¨®s i bona persona amb la gent, per¨° dins de la seva privadesa es va tornant m¨¦s perill¨®s amb els altres¡±, va declarar durant el judici ?lvaro Muro, coordinador de la Unitat d'Hospitalitzaci¨® Psiqui¨¤trica de Catalunya, que va comparar els seus crims i l'increment de la viol¨¨ncia que emprava amb ¡°tenir gana i buscar menjar¡±. ¡°La pujada d'endorfines que produeix la sensaci¨® de tenir poder sobre la vida i la mort cada vegada es busca m¨¦s i repetint els assassinats cada vegada es produeix menys, per la qual cosa cal buscar altres m¨¨todes perqu¨¨ aquesta sensaci¨® es produeixi¡±, va dir. Havia convertit La Caritat en un ¡°laboratori de la mort¡±.

Ara a la pres¨® ¡°¨¦s un pres de confian?a¡± que t¨¦ ¡°molt bona relaci¨® amb els funcionaris¡± i que s'ha adaptat a la perfecci¨®. Despr¨¦s de passar per la biblioteca, treballa a la bugaderia, participa en les activitats del centre i rep setmanalment la visita dels seus pares, Encarnaci¨® i Ramon, i de les seves ties. ¡°Est¨¤ vivint el dia a dia pensant que t¨¦ una llarga condemna per davant¡±, resumeix Monguilod.

Fent mem¨°ria dels fets succe?ts, l'investigador dels Mossos d'Esquadra, l'inspector Josep Monteys, encara se sorpr¨¨n. ¡°En cap moment et passa pel cap alguna cosa aix¨ª. S¨®n coses que veus per la televisi¨®, un assass¨ª a Irlanda que tenia no s¨¦ quantes persones enterrades al jard¨ª... Per¨° no penses que un home es dediqui a matar les persones grans que cuida on treballa, aqu¨ª a Olot¡±.

El van avisar el 18 d'octubre del 2010, a les set de la tarda, quan ja estava a punt d'anar-se'n a casa. El que al principi semblava la mort natural d'una octogen¨¤ria, Paquita Giron¨¨s, que vivia en una resid¨¨ncia, s'havia convertit en un possible homicidi. Tenia cremades a la boca i a l'es¨°fag per haver-se begut un l¨ªquid que l'havia abrasat. Per¨° la dona no es podia moure, aix¨ª que alg¨² li havia d'haver donat. Si hi havia un assass¨ª, era en aquella resid¨¨ncia. Van comen?ar a mirar les c¨¤meres de seguretat... ¡°I vam veure coses estranyes, com ara que Vila es tancava a l'habitaci¨® de la neteja poc abans de la mort¡±, recorda.

Van jugar a tenir m¨¦s informaci¨® de la que tenien i sense necessitat d'insistir-hi massa, el zelador va confessar dos assassinats als Mossos aquella nit. Un mes despr¨¦s, va explicar al jutge que havia matat en total 11 persones. La seva declaraci¨® va ser la millor prova contra ell perqu¨¨ quan van desenterrar els cossos estaven massa descomposts per aconseguir conclusions definitives. En un ¨²ltim intent per salvar-lo, el seu advocat va tractar de generar dubtes davant del jurat que el va condemnar: ¡°Ha quedat provat, sense cap tipus de dubte, que han mort per causa homicida?¡±. Monteys no en t¨¦ cap dubte: ¡°Crec que no va exagerar, que va fer el que va dir i que potser n'hi va haver algun m¨¦s que no recorda¡±.